Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
L’empeltador anònim no és posseïdor de terres, ell creu que la terra no és de ningú.
L’empeltador anònim assalta les arraconades de camins i secundàries. Coneix el valor dels racons més oblidats.
L’empeltador anònim actua amb diürnitat i traïdoria. Amb el seu falçó elimina romaguers, aritges i vidalbes, fa fugir la salvatjor aregant la natura.
Les seves víctimes són els poderosos cirerers de pastor. De l’atac, premeditat mesos abans, en brostaran atzeroleres, nespleres i codonyers de grans codonyes.
L’empeltador anònim no actua en benefici propi. Els fruits de les seves accions se’ls repartirà amb els caminants pausats que reparin en els recons.
El drama dels incendis forestals
a la comarca de la Safor
El Col•lectiu Vall de Vernissa i l'Ecomuseu Vernissa Viu, convida tothom a assistir i participar a les activitats que s'han programat seguint amb el projecte col•lectiu titulat ‘Enllà del foc', sobre el qual fa alguns mesos van posar en marxa en un projecte Verkami.
Divendres, 26 d’abril. 20 h. Fins al 25 de maig Inauguració de l’exposició ‘Enllà del foc. La Safor se’ns crema. El drama dels incendis forestals a la nostra comarca’. Sala Coll Alas. Plaça de les Escoles Pies. Gandia. Dimarts, 7 de maig. 20 h. Recital poètic ‘Enllà del foc’. Sala Coll Alas. Plaça de les Escoles Pies. Gandia. Dimecres, 15 de de maig. 20 h. Taula redona. ‘Més enllà del foc’. Intervindran: Jesús Vilaplana, Xavier Ródenas, José Maria Peiró i Joan Maronda. Sala Coll Alas. Plaça de les Escoles Pies. Gandia. Dimecres, 22 de maig. 20 h. Presentació de la publicació ‘Enllà del foc’. Lliurament dels obsequis als mecenes. Sala Coll Alas. Plaça de la Escoles Pies. Gandia.
Davant dels desastres ecològics soferts a la comarca de la Safor, des de l’Ecomuseu Vernissa Viu s’ha volgut respondre amb un projecte obert i compartit amb la societat. Des del Col•lectiu Vall de Vernissa s’ha volgut donar resposta i actuar amb aquesta campanya. Es tracta d'una exposició-blog-llibre-actuació sobre els incendis terribles que ha patit la comarca de la Safor (País Valencià) aquests set últims anys, des del Mondúver, passant pel Toro i els dos episodis dramàtics de la vall de Venissa, que en alguns casos han superat també els límits de la Safor.
Cada any, quan acaba l’estiu, molta gent, també les institucions i administracions públiques, obliden fàcilment el drama dels incendis que destrueixen hàbitats d’animals, ecosistemes sensibles, espais i paisatges. Amb l’objectiu que aquesta problemàtica no caiga en l’oblit, s’ha cregut necessari posar sobre la taula la cara amarga i crua de les flames, tot i la possible duresa i dramatisme, per recordar al llarg de tot l’any que els boscos i el territori rural requereixen de gestió, de finançament i de cura, perquè el nostre medi genera molt més que tot això i ens és imprescindible. Es vol, a més, reflexionar-ne i posar el gra d'arena en la millora de la gestió més 'enllà del foc'.
El Col•lectiu Vall de Vernissa i l'Ecomuseu Vernissa Viu, diuen “estar molt contents per dur endavant un projecte com este, que ha sigut possible gràcies a molta gent, conscients que el motiu que provoca l'exposició, com ella mateixa i tot el que se'n deriva, és dur, colpidor, dramàtic, però convençuts que, "enllà del foc, sempre, sempre venç el verd". I, amb aquesta certesa d'ànim, i un grapat de motius de pes i de propostes ben concretes, cal engegar un camí de treball que ajude a crear la consciència col•lectiva necessària de respecte i revitalització del nostre territori. Ací hem limitat l'abast del projecte a la Safor. És un punt de partida, la comarca que millor coneixem i la que tenim més a prop. Tant de bo aquesta consciència es projecte molt més enllà”.
A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:
Recital de poesia sota els cirerers florits a càrrec dels poetes :
Trini Casas, Marisa Olivera, Alexandra Farbiarz i Mercedes Delclòs
Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.
·
· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda, (a l’acte ja hi haurà te per beure).
· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, o cadiretes plegables.
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.
El petit pi de copa rodona a la muntanya de Miramar de Capellades
Aquest petit poema se'm va ocórrer fa uns dies quan pujava a la muntanya de Miramar des de Capellades, el poble on vaig néixer. Les excursions a la primavera són d'allò més inspiradores ...
Passejades per descobrir els arbres del barri de La Prosperitat, a Nou Barris
Des del Casal del Barri de La Prosperitat, a Nou Barris (Barcelona), l'any passat vàrem fer un treball de camp per "Descobrir els arbres del barri". El resultat va ser la localització de més de 70 espècies!!!, als carrers, places, patis d'escoles, patis de veïns, ...
En aquest moment tenim elaborat dos dossiers, un té d'entrada les espècies i la seva localització i l'altre els carrers amb les espècies plantades. Disposem també de força material fotogràfic.
Per aquest any tenim preparades unes passejades per gent interessada pels dijous 11, 18, 25 d'abril i 2, 9, 16, 23 de maig, amb un grup de matí de 11h a 12'30h i un grup de tarda de 18'30h a 20h. Les inscripcions per a les passejades es poden fer al Casal de Barri Prosperitat, Plaça Angel Pestaña de Barcelona, de dilluns a divendres de 10 a 13 i de 17 a 20 hores, telèfon 933538644, info@casalprospe.org
Per cada passejada hem elaborat una fitxa a doble cara, per entregar a cada assistent, on hi han les espècies a veure i lligams amb la història del barri. Un barri que li ha calgut lluitar per cada pam de verd.
Es jardí Mundani ja no és tot meu. Una pomera i es trocet de terra que l´enrevolta avui a les dotze des migdia han passat a ser propietat den Rafel i sa mare. No ha fet falta fer cap escritura. Ha estat un intercanvi, una espècie de negoci a l´antiga. Ells han aportat sa pomera i en Rafel ha fet sa feina de sembrar-la. Per part meva jo hi he posat sa terra bona d´hort vell plena de cucs de terra i s´aigua de regar-la. Ses pomes seran a mitges, sa primera, però, se la menjarà n´Antònia, sa mare den Rafel. S´ho mereix per sa panada, es robiol i es crespells tan bons que m´ha regalat.
Un cuc de terra disforjo o més ben dit, un mig cuc de terra, ja que en Rafel l´ha xapat per la meitat quan cavava per a fer es clot. S´altre mig s´ha pogut aficar dins una de ses seves galeries i en pocs dies, tan una meitat com s´altra hauràn curat sa ferida i es convertiran en dos cucs. Aquests animalons tenen una capacitat de regeneració increible. Si en xapes un en quatre parts, cadascuna d´elles es transformarà en un nou individu complet, amb boca i anus.
En Rafel no se´n podia avenir. Com més cavava més cucs trobava i cada vegada eren més grossos. "Mirau quin cucot, pareix una serp", ha exclamat. Els hem anat posant dins es cossiol de sa pomera per a tornar-los aficar després dins es clot. Jo els he explicat que fa 23 anys, quan vaig comprar s´hort, pràcticament no hi havia cucs de terra, ja que aquesta estava tan enverinada amb adobs i pesticides que era com a morta. Ara si jo seguís sa nova filosofia alimentària d´aprofitar tot lo que és comestible, només hauria de cavar un poc i aviat tendria "carn" abastament per a dinar i sopar. Es cucs de terra fan sang per sa ferida, tenen es mateix valor nutritiu que un bistec de vedella o una costella de xot o una tallada de llom de porc. A un documental vaig veure com els preparaven. Era com fer budells nets. Amb sos dits els munyien i els feien fer tota sa terra. Després els rentaven ben nets amb aigua, els eixugaven i els fregien dins una pella amb oli bullent. Quedaven cruixents com si fossin patates fregides tallades en forma de fideus.
Avui ha fet un dia d´estiu, però si hagués fet fred en Rafel no n´hagués tengut gens. Mirau quina cara més vermella i no és de vergonya. N´Antònia, sa mare, no perdia cap detall. Es clot ha estat mal de fer perque abans ha hagut d´arrabassar un guaiaver de Puerto Rico, Psidum friedrichsthalianum, que malvivia malaltís i mig sec, incapaç d´adaptar-se a sa terra calcària de Mallorca. Darrera en Rafel es pot veure una Tetraclinis articulata endèmica de Múrcia.
Una vegada es clot fet, per a afegir un poc de llecó a sa terra, en Rafel hi ha tirat mitja cossiolada de terra vegetal.
Després hem treta sa pomera de Sant Joan de dins es cossiol i en Rafel l´ha aficada dins es clot amb ses branques orientades cap a migjorn, cap a on li arriba s´energia des sol que la farà creixer sana i vigorosa. Tot seguit hi ha tirada s´altra mitja cossiolada de terra vegetal tot voltant es pa de terra i arrels. Aquesta casta de pomera de Sant Joan és molt antiga. S´exemplar que hem sembrat és palmessà, però sa mare era des poble de Maria de la Salut. En Rafel i n´Antònia m´han explicat sa seva història i també que fa unes pomes petites i blanques, un poc àcides.
Abans d´acabar d´omplir es clot en Rafel hi ha repartit es cucs de terra que havia guardat.
N´Antònia també n´hi ha tirat un de ben gros.
Ja només faltava acostar tota sa terra i pitjar-la amb sos peus tot voltant sa pomera. Una feina impecable. Enhorabona, Rafel! Ets un bon sembrador d´arbres. Com diuen es francesos: "Chapeau!"
I per a acabar una bona regadorada d´aigua netíssima i plena de minerals d´una font de sa Serra de Tramuntana.
I per a que no diguessin que jo no havia fet res més que mirar, li he tirades ses darreres gotes que quedaven dins sa regadora.
Ja només faltava dir ses paraules màgiques que com una oració litúrgica em va ensenyar es meu padrí patern:
Sí, amics dels arbres, un vertader miracle és el que us present. Només m´ha aferrat un de vint empelts radiculars de castanya germinada damunt alzina, o sigui, un èxit del 5% o bé un fracàs del 95%, com ho volgueu veure. A jo em basta per a confirmar que la meva hipòtesi experimental o el meu experiment hipotètic era possible. Després d´anys de provar d´empeltar alzines amb mudes de castanyer amb els mètodes tradicionals de Corona, de Fenedura, de Xip mallorquí amb un fracàs d´un 100% a la fi he trobat una manera d´aconseguir-ho.
El 95% de fracassos m´han servit per a treure unes quantes conclusions:
1--Com més prima és la branca d´alzina, més fàcil és que es produeixi la unió entre les cèl.lules meristemàtiques pluripotencials de l´arrel de la castanya i les cèl.lules del cambium subcortical de l´alzina.
2--Convé que el forat fet a la branca de l´alzina sigui practicament igual a la gruixa de l´arrel de la castanya, de manera que s´ajustin bé i no quedi espai entre el dos teixits.
Aquest és l´únic empelt que m´ha aferrat.
3--És important tenir paciència i no frissar de llevar el cossiol que cobreix l´empelt. Convendria deixar el cossiol durant dos anys, de manera que l´arrel del castanyer fés cada vegada més pressió contra el teixits del forat de l´alzina a mesura que s´anés engrossint, provocant així una unió forçada d´ambdós teixits. (Aquesta frissera meva, aquesta falta de paciència ha estat precisament el motiu del 95% de fracassos, ja que vaig retirar el cossiol i vaig tallar les arrels dels petits castanyers als 11 mesos de l´empelt. En aquell moment tots els vint empelts tenien un aspecte fantàstic, però a poc a poc s´han anat assecant i només n´ha quedat un de viu).
4--Les castanyes s´haurien de estratificar en fred a la tardor dins la nevera a molt baixa temperatura sense arribar a la congelació (aproximadament a uns 2 ò 3 ºC) i a finals de febrer anar augmentant la temperatura de la nevera per a que les castanyes iniciassin la germinació i emetessin l´arrel, de manera que els empelts es féssin el més tard possible, quan l´alzina ja estigués en plena brostació primaveral, o sigui, a finals de març. (Jo vaig fer els empelts al febrer de l´any passat, per que les castanyes ja tenien una arrel de 4 ò 5 centímetres).
Avui he gravat un petit video de l´empelt que ha aferrat. (Us deman que sigueu indulgents. El video és molt dolent, gravat amb la meva càmara fotogràfica baratota). Veureu que el petit castanyer té dues tiges. A l´extrem de la més petita es veu com la gemma terminal ja començar a inflar i a verdejar, prova evident de l´èxit. Es veu molt bé l´arrel tallada del castanyer. Notareu que a un costat hi vaig posar molt de màstic segellador, ja que quan vaig retirar el cossiol, mentre tallava les arrels, vaig trobar com una tumoració que semblava un tros d´escorça d´alzina aferrada just a la unió castanyer-alzina. Vaig arrebassar el tumor i va quedar una ferida, per la qual cosa li vaig posar pasta segelladora. M´imagin que es tractava d´un xancre, que és una malaltia frequent als castanyers. El fong segurament va sortir d´una espora aferrada a la mateixa castanya. També es poden veure els empelts de Corona que he fet a les branques on no vàren aferrar les castanyes. Segurament tornaràn a fracassar. En quinze dies ho sabré. Si no aferren, tallaré totes les branques a l´alzina i només li deixaré l´empelt radicular que ha aferrat.
I ara em surt una pregunta: Va ser precisament el fong del xancre el "culpable" de la unió dels dos teixits i per tant de l´èxit de l´empelt?. Si fós així, s´haurien de fer els empelts posant unes quantes espores del fong a l´arrel de la castanya.
Passats sis dies he gravat un nou video on es veuen les gemmes brostant a les totes. La gemma apical de la tija més curta ja té fulles.
Als nou dies del primer video li he fet aquesta foto on es pot veure ja una brotació vigorosa:
Com que en realitat és un castanyer petit i se torbaria uns 30 o 40 anys en fructificar, si l´any que ve té unes bones branques, aniré a cercar mudes de castanyer bò al Valle del Jerte d´Extremadura o a Galicia i li empeltaré les branques. Segons tenc entès els empelts de castanyer damunt castanyer bord aferren amb facilitat.
Aquest article només és com una primícia, un avançament de l´article més exhaustiu que pens escriure si finalment en unes setmanes es confirma l´èxit d´aquest empelt experimental. Quan tengui uns bons brots d´un pam, posaré noves fotos i un nou video.
Desitjau-me sort, amics dels arbres!
(Ha passat un any, estam a dia 8 de febrer de 2014. L'empelt segueix viu. Estic esperant que torni brostar en unes setmanes. Ha crescut molt poc tal vegada perque reb poca saba ja que m'imagin que la unió és molt petita. Esper que amb el temps aquesta unió es vagi engrandint i el petit castanyer empeltat damunt una alzina cresqui cada vegada més vigorós. Us mantendré informats).
Voleu saber els Arbres que hi ha als carrers de la Vila d'Arenys de Mar, els que estan a les voreres a prop de tots nosaltres?.
Voleu conèixer-los i saber-ne el nom i les seves principals característiques? Mireu i passegeu-vos per la web que us enllacem al final d'aquestes lletres.
Aquest Treball de Recerca de Joana Pérez Llabot alumne de 2n de Batxillerat i tutoritzat per el professor Pere Planells de l'Institut Els Tres Turons d'Arenys de Mar , és una web dels Arbres i palmeres dels carrers d'Arenys de Mar.
En aquest Treball trobem en les fitxes la descripció dels arbres i palmeres i la seva ubicació, localització en tots els llocs del poble, i gràcies a les fotografies que hi ha penjades a la web el seu reconeixement, així com el mapa-plànol de l'estudi realitzat.
A la memòria hi ha l' explicació de com s'ha realitzat el treball i les seves motivacions,així com poesia Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel , (centenari del naixement de tots dos) sensibilitat ,i arbres...molts arbres i tots a Arenys de Mar , en definitiva vol ser una eina d'educació ambiental per difondre amb una voluntat didàctica els nostres arbres,els que habiten en els carrers d'Arenys de Mar.
Curs teòric i pràctic sobre el cultiu dels cítrics
Des de l'Associació Balear de l'Arbre hem organitzat un curs sobre el cultiu dels cítrics,la intenció d'aquest curs és donar a conèixer el maneig a petita escala d'aquests arbres, per tant va dirigit als jardiners, a propietaris de petites plantacions i a qualsevol persona que vulgui aprendre com s'han de cuidar els cítrics d'una forma raonada i sostenible.
El temari que seguirem el dia 16 serà el següent:
- Història del taronger a Mallorca.
- Principals patrons i varietats.
- Marcs de plantació.
- Control de males herbes.
- Fertilització del taronger.
- Control fitosanitari en cítrics.
- Poda dels tarongers:objectius i criteris.
El dia 23 la sesió serà totalment pràctica per el que l'alumne haurà de dur estisores de podar i xorrac de tall japonés.
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva.
Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista.
D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
Entrades
