Tocat del bolet VII

Mobilitat dins Ciutat

Plataforma pel
Parc de les Vies

Dijous 9 de novembre a les 19h presentam la proposta de Parc de les Vies al Col·legi d’Enginyers de Camins.

La presentació correrà a càrrec de Rosa Martínez, Geògrafa experta en Mobilitat i Transport i Àngels Fermoselle, Bióloga i portaveu de la Plataforma pel Parc de les Vies.

El parc de les Vies milloraria la mobilitat dins la ciutat.

Aquest és un dels grans arguments a favor del Parc i que desenvoluparem durant la citada presentació. També és un dels darrers que hem enviat a Catalina Cirer i a Jaume Matas.

Què és la mobilitat urbana? És la facilitat de desplaçar-se les persones de un lloc a altre.
El nombre excessiu de cotxes dins la ciutat de Palma dificulta altres tipus de desplaçaments, entre d’altres el del transport públic. A Palma, per les dimensions, el clima i la orografia és molt factible i necessari incrementar el nombre de desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic.

El desplaçament a peu i en bici queda afavorit amb el Parc, el transport públic està al subsòl i la comunicació transversal per persones i vehicles seria el gran guany i l’autèntic motiu pel que es fa el soterrament.

És una llei per la mobilitat que nous vials de circulació fan augmentar el nombre de cotxes circulant.

Per tant el projecte de Govern i Ajuntament sobre el soterrament amb nous vials de circulació per més de 15.000 cotxes agreujaria el problema de trànsit a Palma.

Pla de mobilitat de Palma.

Hem de recordar que el Pla de mobilitat de Palma va ser rebutjat per tots els partits de la oposició i que entitats tan importants com Pimeco, tampoc no li va donar suport. Tot i això, el pla considera que obrint al trànsit Jacint Verdaguer, estaria saturat l’any 2010 i llavors tan sols es podria apostar pel transport públic. Sembla ridícul arruïnar un espai emblemàtic com aquest per culpa d’una gestió equivocada de la mobilitat.

L’únic que pot ajudar a descarregar de trànsit Aragó i Eusebi Estada és permetre la comunicació transversal.

Amb el Parc de les Vies es permet la comunicació transversal rodada. No obstant, els vials de circulació previstos per més de 15.000 vehicles, suposarien una nova barrera.

I no hem d’oblidar que facilitar la comunicació transversal de la ciutat és l’objectiu de soterrar les vies.

Plataforma pel Parc de les Vies
7 novembre 2006

El morrut roig a COMRàdio

Entrevista a
Guillem Nicolàs i Larruy,
sobre la plaga del morrut roig de les palmeres

Demà dimecres dia 8 de novembre del 2006, a les 7:30 h. del matí, al programa Matins.COM de COMRàdio, en Guillem Nicolàs i Larruy, de l’equip d’Amics Amics arbres · Arbres amics’, parlarà del morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), una plaga que afecta i mata a les palmeres i que s’està escampant molt ràpidament.

L’entrevista es farà davant d'una palmera afectada que hi ha a Vilassar de Mar, a uns 150 metres al nord del Mercat de la Flor.

· COMRàdio

· El morrut de les palmeres arriba al Maresme
· Palmeres en perill

*

El cau...

... dins el capell d'aglà d'un coscoll

El miracle de l’acàcia albida

El desert del Sàhara recula gràcies als agricultors

La superfície fèrtil del Níger s'ha incrementat en
3 milions d'hectàrees en els últims 30 anys

· Foto: · [ Gina ] ·

Els grangers de la regió del Sahel (Níger), situada al sud del desert del Sàhara, estan recuperant el desert, convertint els espais estèrils en zones fèrtils i productives. En zones on abans gairebé no hi havia cap arbre, actualment n'hi ha entre 50 i 100 per hectàrea. El canvi és particularment sorprenent a la regió de Zinder, ubicada al sud del Níger i que abans era una zona completament estèril.
Els arbres que estan permetent que aquest "miracle" esdevingui realitat són bàsicament un tipus d'acàcies anomenat Faidherbia albida. Amb la combinació de mesures com evitar la tala per obtenir fusta per fer foc, plantar nous exemplars i crear forats i rases per emmagatzemar l'escassa aigua provinent de les pluges, lentament es va fent realitat el canvi de tendència i s'inverteix l'espiral de regressió. Chris Reji, membre de la Free University Amsterdam d'Holanda, que ha presentat aquests resultats, explica: "Des de mitjans dels anys vuitanta, com a mínim 250.000 hectàrees de terres fortament degradades han estat rehabilitades". Així mateix, segons Chris Reji, la producció de cereals com mill i melca s'ha incrementat entre un 20 i un 85 per cent des de 1984 i la producció agrícola s'ha quadriplicat.
Els efectes positius d'aquest canvi van més enllà, i hi ha hagut una retroalimentació que fa augmentar la quantitat de pluja. D'aquesta manera, entre el 1982 i el 1999, a la regió del Sahel, els registres pluviomètrics s'han incrementat entre un deu i un vint per cent a les àrees on la terra és fèrtil. D'altra banda, els arbres també creen una cadena de beneficis. Les fulles i els fruits subministren menjar, pinso i matèria orgànica. L'increment del bestiar produeixen adobs que enriqueixen el sòl. Això afavoreix el sembrat i permet que es generin nous exemplars d'arbres. Totes aquestes millores estan, simultàniament, aturant l'avenç del desert i ajudant a prevenir la fam.
A conseqüència de l'èxit del programa, Chris Reji i el seu quip esperen estendre aquestes pràctiques als països veïns, incloent-hi Mali, el Senegal i Burkina Faso. El programa formarà part de la iniciativa de recuperació dels deserts "Oasis", ideada per onze països africans amb el suport d'equips de recerca internacionals i agències estatals. Tot i l'optimisme aixecat al voltant de les millores, Lauren Gelfand, portaveu d'Oxfam a Dakar, al Senegal, adverteix que la recuperació és fràgil i només es pot mantenir amb ajuda internacional i inversions en transport, infraestructures i educació.

· Notícia de ‘El Medi Ambient’ del 04.11.2006 ·

*

Aglans a les mans

D'olives i d'aglans, tant ne cullen els petits com els grans

Han madurat els aglans. El fruit de l'alzina -i en general de tots els arbres del gènere Quercus- avui és una fruita poc apreciada i que no té gaire predicament entre la població, excepció feta dels porcs, els quals al tram final de la seva vida, abans del sacrifici, si en mengen, es nodreixen millor i tornen més bons. Dolços i madurs són una delícia gastronòmica d'aquesta època. D'aglans -glans en alguns indrets- n'hi ha que maduren devers Sant Miquel, al setembre i per això són coneguts com miquelins. En aquest temps de tardor són apunt els martinencs, que ho fan per Sant Martí, a dia 10 de novembre, divendres que ve. També són coneguts els aglans darrerencs, que solen madurar durant el mes de desembre. Antigament, menjar aglans durant els dos últims mesos de l'any era quasi una tradició i a la nostra parla han quedat registrats de moltes maneres, sempre en forma de refranys o dites populars.

«ESPERAR S'AGLÀ». És esperar obtenir una cosa sense massa fonament per a tal esperança. Hi ha gent, en canvi, que espera «que s'aglà caigui» encara que per això hagin d'estar inactius tot el temps, confiant que les dificultats d'un assumpte es resolguin per algun esdeveniment probable. D'una persona molt bruna se'n deia que era «moreno com un aglà» i aquells que es passaven l'estona xerrant i xerrant sense aturar el que en realitat feien era «guardar s'aglà». «No anar d'aglans» vol dir no voler ficar-se en negocis que tenguin perill de fracàs, mentre existeixen individus que «estan a s'aglà» perquè tenen aliment abundant o un càrrec molt lucratiu.

AGLANS A LES MANS. Diuen també que de les causes petites en neixen efectes grans i els refranys referits als aglans, per això, són nombrosos i importants. Tal com explica el titular d'avui, d'olives i d'aglans, tant ne cullen els petits com els grans i fins i tot l'aglà més fi, és pel godí més roí. Aquest adagi té molt significat. Vol dir que les riqueses, la fortuna i els honors estan sovint en mans de gent que no ho mereix gaire. Ho hem pogut comprovar moltes vegades. No els citarem, ara i aquí, però estan en el pensament de tots. I un consell: amb els aglans més madurs, podeu fer planter d'alzina.

L'ESTIUET DE SANT MARTÍ. Tan bon punt arriba Sant Martí al calendari, dissabte que ve, dia 11, retornen les festes a la vora del foc. Normalment sol coincidir amb una treva pacífica de temps benèvol i agradable, quan els freds de l'hivern ja s'apropen. La diada antigament era l'adequada per a la matança del porc, referència inevitable a l'hora d'afirmar, com assegura la saviesa popular, que a cada porc li arriba el seu Sant Martí. És un sant molt meteorològic, que disposa d'un arc i del seu propi estiuet, a més de ser el patró del bestiar de ferradura i del poble menorquí des Mercadal.

LLUNA VELLA. La Lluna ha començat a tornar vella i diumenge que ve, a les 18 hores i 46 minuts del capvespre arribarà al minvant. La setmana comença amb Sant Lleonard i aquest dia ja no queda cap moscard. Som en el temps de sembrar patates primerenques i també pèsols i xítxeros, que són la mateixa cosa. A foravila, encara es pot sembrar blat i s'han de llaurar els camps per eliminar les males herbes i per evitar que neixin. Es recomana tallar la llenya per fer foc, ara que ve fred. Heu de saber que l'alzina, a més de fer aglans, dura més al foc i no fa gens de fum.

Joan Barceló. Periodista.

barcelo@lamalla.net

Diari de Balears. Diumenge 5 de novembre de 2006

El morrut de les palmeres arriba al Maresme

Malauradament, el morrut ja ha arribat al Maresme. De debó que ja temia que això passaria, però no m'esperava que tan ràpid.

De moment, sembla que el morrut es ceba a les palmeres canàries Phoenix canariensis, però no es descarta que en les nostres terres en pugui parasitar d'altres, com ho ha fet en altres conrades.

No hi ha cap tractament possible i fàcil més que la prevenció i la profilaxis. Per això és molt important el següent.

NO ESPORGAR LES PALMERES EN ÈPOQUES DE CALOR, LA SABA ATRAU EL MORRUT. Per la palmera, no és la millor temporada d'esporga, però el perill d'atraure aquest insecte fa descartar cap altra temporada.

NO ESPORGAR LES PALMERES EN EXCÉS. S'ha d'evitar que hi hagi una gran superficie ferida que sigui atractiva a l'insecte.

TRACTAR LES FERIDES D'ESPORGA I EL COLL DE LA PALMERA AMB INSECTICIDES. (fenitrotion 40 CS, fenitrotion 40% WP, diazinon 24% CS, fosmet 45%).

EN CAS DE SOSPITA D'UN EXEMPLAR AFECTAT AVISAR AL DEPARTAMENT DE SANITAT VEGETAL Telf. central 933046700 o Delegació Barcelona 934092090. ELLS SE'N FAN CÀRREC DE L'EXTRACCIÓ I DESTRUCCIÓ DEL MATERIAL AFECTAT SENSE COST PEL PROPIETARI. Es molt importat avisar de qualsevol exemplar possiblement afectat, per dubtós que sembli i encara que sigui en una finca aliena.

Consulteu la web de Ruralcat

NO DEBEM PERMETRE QUE AQUESTA PLAGA S'ESCAMPI

*

Tocat del bolet (VI)

Fotos de Joan Vicenç Lillo i Colomar

Entre Yabotí i Urugua-i

DES DE MISIONES
PROVINCIA DEL NORD-EST ARGENTÍ,
FRONTERA AMB BRASIL I PARAGUAI

Asunto: [proyectonatura] LISANDRO CREA RESERVA
Remitente: "natura natura" ecoagronatura@yahoo.com.ar
Fecha: Mie, 4 de Octubre de 2006, 3:13 pm
Para: proyectonatura@gruposyahoo.com.ar

Hola gent!

Fa poc vaig crear una petita reserva de 30 hectàrees (com a 60 camps de futbol). Si va tot bé en poc temps seran unes quasi 100 hes. La reserva compta amb un dels salts d’aigua més grossos (7 metres d’alt per 15 de llarg) de MISIONES (Fora les de Y-guazu i Mocona). Geològicament és molt interessant, té moltes pedres precioses etc. Hi ha cérvols, mones, tapir, àguiles, etc. Ahir vaig tornar d’allà, i els problemes són:

1) Els caçadors: No puc fer-los front ja que de moment només tenc un matxet.

2) L’altre problema és que s’estan apropant els “chacreros” (pagesos). Cada dia avancen més i la reserva quedarà aïllada. Per això deman que si poguessin ajuntar-se i posar entre tots per a comprar lots veïns seria molt bó! En aquesta zona la hectàrea de selva surt a 200 Pesos = 53 Euros = 65 Dòlars!), com tal que 100 n’hi posi cadascú uns 600 Pesos per a 3 hectàrees seria genial. I tendrien un lloc hermosíssim per a estiuejar sempre! Òbviament la propietat de les terres que comprin serien a nom de vostès (Per a evitar malentesos, dic). Ja els enviaré unes fotos! Perquè vegin que ho és de bell. Però en aquests mesos és necessari comprar moltes hectàrees. És a contrarellotge. Organitzin una moguda ja, per favor vos ho deman!!!!! La ubicació de la reserva és, en el Departament de Sant Pere (Misiones), al nord de la Reserva de la Biosfera YABOTI per la Ruta Provincial núm. 16, que va des de San Pedro a La Gruta (a la vorera del riu Pepiri Guazu).

Bé amics, no accepto un no. Qui anirà a ajudar a la selva si no sou vosaltres....les dames de la caritat? Els deixo un petit informe que vaig fer:

A la província de MISIONES, ARGENTINA (Sudamèrica), existeix la que anomenen “Selva PARANAENSE”, part Argentina de la selva atlàntica. És una de les 5 SELVES TROPICALS del món. Originàriament tenia una extensió de 100 milions d’hectàrees, avui només en té 5 milions.

A Argentina es troba la part més verge d’aquesta selva, la de més biodiversitat del món (més de 15.000 espècies estimades, quasi totes encara no catalogades ni descobertes). Té en el seu subsòl la segona reserva d’aigua dolça del món, i és el primer ecosistema en perill d’extinció. Si en 3 anys no es protegeix tot el que queda de selva en peu, desapareixerà per a sempre. Aquí hi habiten animals tals com: grans felins, àguiles, 79 espècies de rèptils, 49 espècies d’amfibis (un d’ells mesura 5mm de llarg i és el vertebrat més petit del món), pecari, paca, tapir, agutí, 550 espècies d’aus, 222 espècies de peixos, mones udoladores, cérvols, ossos formiguers, milers d’insectes.

Quan a vegetals: més de 300 espècies d’arbres, molts d’ells arriben als 40 metres d’alt, 4 metres d’ampla i 1000 anys d’antiguitat (palo rosa, canyafístula, cedre, anyico, taruma i un llarg etc.), bromeliàcies, orquídies, cactus, bambús, stevia, lianes, líquens, molses i falgueres, flors i milers de plantes més. Entre les comestibles hi trobam més de 20 fruiters natius de la selva atlàntica: Castanya do caja, llavors d’araucàries, Siete Capotes, Ubajai, Licuri, Araticu, Apepu, Brejaúva, Grumixama, Guabiju, Xixa, Sapucaia, Uvaia, Babaçu. De la família de les Mirtàcies: Pitanga, Guaporetí, Ubajay, Guavirá, Yaboticaba, Cerella, Guabiyú. De les palmàcies: Palmito i Pindó. De les Caricàcies: Yacaratiá. De les Zapotàcies: Aguaí, Chrysophyllum gonocarpum. De les Gutíferes: Pacurí.

A la selva existeixen uns 1200 xaragalls d’aigua amb bells salts d’aigua, a més hi ha pedres precioses. Viuen aquí la nació aborigen GUARANÍ, que està seriosament amenaçada per la destrucció de la selva.

La selva està sent destruïda per:

1) Monocultiu de pins clonats (varietats: elliotis, taldea), eucaliptus, produeix gran desertització, contaminació per agro-tòxics, quasi la totalitat de la producció s’exporta als USA.

2) Plantacions de tabac, utilitzen bromur de metil, agro-tòxic molt contaminant. La població sofreix intoxicacions massives, existeix gran quantitat de bebès amb malformacions, desertitza el sòl, les multinacionals que operen a la regió són Philliph Morris i British Tobacco.

3) Tala de fusta molt cobdiciada per la seva bellesa, resistència, etc.

4) Altres: agricultura en general, caça, etc.

El projecte de conservació és simple:

Crear una gran reserva privada entre el nord de Reserva de la Biosfera YABOTí i el sud del Parc Provincial URUGUA-I, per a unir aquestes àrees protegides. Les reserves tenen exacció d’impostos. Necessito per això reunir la major quantitat d’interessats en comprar terres per a la seva conservació. A més, necessito ajuda de tot tipus: capacitació popular en vida ecològica (bioconstrucció, etc.) i agroecologia (creació de banc de llavors natives, producció, detenir la introducció de OMGs a la regió, etc.), investigació biològica (contrarestar la bio-pirateria que realitzen els USA i UK, a àrees protegides), suport (voluntariat, econòmic etc.), difusió en medis de comunicació internacionals, campanyes d’informació.

Esperam la seva resposta i qualsevol tipus d’ajuda o comentari.
Salutacions cordials

A LA PÀGINA:

Index de mapes de Misiones

Hi ha 6 Mapes de Misiones

.- Polític (Contorno y Municipis)
.- Polític
.- Hidrogràfic
.- Vial
.- Polític, Hidrogràfic y Vial (alta resolución)
.- Per satèl·lit

En el Polític, Hidrográfic i Vial (alta resolució)

Mapa Misiones alta resolució

Apareix la Reserva Yaboti, el Parque Urugua'i,
la ruta 16, y també la Reserva Yaguaroundi ( Yaguaroundi )

Eneko:

Necessito que abans que venguis, em portis llavors de fruita (dolces o no, dàtils, tomàtigues, gira-sol, nous pecan i un llarg etcètera)

QUE NO SIGUIN HÌBRIDES NI OGM. PER FAVOR NOMÉS PORTA FRUITS, NO HERBES COMESTIBLES, PERQUÈ LA MAJORIA SÓN INVASORES I CREARIEN UN GRAVÍSSIM DESEQUILIBRI AMBIENTAL OK? (PER EXEMPLE EL DENT DE LLEÓ AQUÍ S’EXPANDEIX D’UNA FORMA VORAÇ FENT MOLT MAL A L’ECOSISTEMA. A més porta les varietats naturals que s’adaptin més al clima suau càlid i humit de Misiones (Província del Nord-est argentí, frontera amb Brasil i Paraguai).

JO A LES SEGUENTS ADRECES ELS VAIG ESCRIURE A TOTES AMB LA FINALITAT D’INTERCANVIAR LLAVORS (JO ELS VULL ENVIAR ELS FRUITERS NATIUS DE LA SELVA PERQUÈ SIGUIN PRESERVATS TAMBÉ A L’EXTERIOR) PERÒ NINGÚ ME CONTESTÀ (ELS VAIG ESCRIURE JA FA MOLT). POTSER PERQUÈ NO SE QUASI RES D’ANGLÈS. PER FAVOR FEU TU ENEKO! (I millor si ho fas telefònicament al manco a les pàgines d’Europa) A MÉS SI POTS PORTAR TOT TIPUS DE MATERIAL SOBRE COM PRESERVAR LA LLAVOR SERIA GENIAL. Ja que jo només sé el més bàsic.

Fundació semillas Kokopelli
Heirloom Seeds
The Ark Institute . non hybrid seed
The Victory seed
Aaoob foods . non hybrid seed
Primal seeds
International seed saving
Vivero de los amantes de la fruta
Seed saving resouces

Una abraçada.

Lisandro Baremberg (Originari de Ceres, Santa Fe, Argentina)

Reserva de Lisandro

Lisandro

Com una pregària quieta

Xiprers

Fins fa cinc o sis decennis, la gent d'aquest país tenia una imatge fossilitzada del paisatge. El paisatge només canviava en funció de les estacions. Els altres canvis, en forma de rotes, per exemple, s'esdevenien molt a poc a poc, s'anaven assimilant com si es tractàs d'una acció previsible de la naturalesa amb la col·laboració de les persones. Una vegada més o menys conclòs l'establit, amb les transformacions paisatgístiques a què donà lloc -posà ordre en el paisatge, el parcel·là i l'omplí del que Unamuno veuria com exèrcits d'ametllers i figueres en formació-, el paisatge s'estabilitzà durant més d'un segle, i el de l'interior encara més, fins al punt que, estructuralment, continua sent el mateix. Què hi ha canviat? Des del punt de vista de servidor, i sense reparar en les ocupacions urbanístiques de terrenys agrícoles, s'ha degradat per mor de les construccions, granges, casetes d'eines, corrals, noves tanques, en què han intervengut abusivament el bloquet sense aixubar i la uralita, tot plegat amb el reciclatge de caravanes, somiers per fer barreres, etc. Aquell bon gust dels antics per intervenir en el camp -casetes, colls de pou, tancats, barreres, etc.- s'ha perdut. En aquest sentit, diríem que el camp és en procés de suburbialització. Però el canvi realment decisiu en la fesomia del paisatge mallorquí ha vengut de la mà d'un arbre, el xiprer, que, juntament amb la tuia, s'ha emprat per fer paravents, bardisses protectores dels tarongerars, molts dels quals s'han abandonat posteriorment, com aviat veurem abandonats molts d'olivars i vinyes. Quan servidor era al·lot, el xiprer era un arbre solitari, cementerial, un arbre simbòlic, com una pregària quieta. Les ànimes dels difunts s'aferraven a les arrels d'aquest arbre i s'empujaven al cel per la saba, la soca i les fulles. També el vèieu en jardins, però això ja era el món dels rics, un món aliè a les nostres vides. Com a la palmera, un altre arbre simbòlic a la vida rural del país, la seva proliferació l'ha buidat de contingut, i, si no es tractàs d'arbres, podríem dir que l'ha banalitzat. Palmera i xiprer eren testimonis de vida terrenal i de mort i resurrecció. A un i altre arbres, amb vocació aèria, els protegien el silenci, la pau i un aire humil de transcendència. Ara, tant un com l'altre només són arbres, que ja és ser molt, però només d'aquí a un segle parlaran de nosaltres, si és que d'aquí a un segle queda algú que sàpiga escoltar els arbres. Qui escolti les palmeres, s'assabentarà d'algunes històries de corrupció que, malgrat tot, no interferiran en el seu testimoni de continuïtat.

Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears 1 de novembre de 2006

Deixeu-me un somriure i prou

1 i 2 de novembre

la fulla que estima el vent

la rosada que vesteix la flor del magraner

~
Quan mori

Quan mori deixeu-me ser la fulla que estima el vent
la veu humil d'una fontana on s'abeuren els ocells
el rastre d'un caragol bover
la rosada que vesteix la flor del magraner
Quan mori deixeu-me ser tot allò que no vaig ser:
la pura neu de les muntanyes
l'escuma tova de les onades
el perfum de la murtra i del llorer
Deixeu-me ser lliure i perfecte
com un crepucle d'octubre
com un nadó que encara no coneix el nom de les coses
com una música que creix i inunda l'univers sencer
Quan mori no m'enyoreu
Deixeu-me sol amb la pluja i la gebrada de l'hivern
Deixeu-me sol amb l'oblit
Deixeu-me sol amb la mort
que voldria ser llavor i aprendre el secret de la lluna
Quan mori, sisplau, no ploreu
Deixeu-me un somriure i prou
un somriure i una flor de magnolier
que guarneixi el meu front amb el seu perfum
un somriure i un record que tingui gust de cireres
Quan mori no m'enterreu
Deixeu que les meues cendres s'escampin pertot arreu
Deixeu-me ser un bon adob
Deixeu-me ser aquell veler que es confon amb l'horitzó
Quan mori no em publiqueu
Deixeu que tots els papers s'adormin dins el bagul
Que vull anar-me'n ben lluny
Que vull atènyer la llum
Que vull fugir per sempre més
de l'ombra absurda de les paraules
Quan mori deixeu-me ser la fulla que estima el vent
la pura neu de les muntanyes
lliure i perfecte com un crepuscle
sol amb la pluja i la gebrada de l'hivern
Deixeu-me un somriure i prou
que les cendres s'escampin pertot arreu
que tots els papers s'adormin dins el bagul
que voldria ser llavor
i veler dins l'horitzó
i llum en la llum
i posta de sol.

Antoni Ibañez
~
el perfum de la murtra i del llorer

~

i una flor de magnolier

~
· Imatges: · [ arcketipo ] · [ Diari MEF ] ·
· [ Rafael Jiménez ] · [ Arboretum ] · [ Grandma BJ ] ·
~