dimarts, 2 de novembre de 2021

La “Reina del Dosser del Bosc”

Nalini Nadkarni :
‘Un arbre fa la volta al món set vegades en un any”

L’ecòloga forestal nord-americana Nalini Nadkarni (1954) ha vingut a Barcelona a recollir el premi NAT, que concedeix el Museu de Ciències Naturals a personalitats que han excel·lit en la divulgació del coneixement científic.

Coneguda  com la “Reina del Dosser del Bosc”, Nalini Nadkarni és pionera en l’estudi de l’ecosistema que es desenvolupa a les copes dels arbres dels boscos tropicals, que ella explora amb tècniques d’escalada de muntanya. Aquesta activista mediambiental  és una apassionada comunicadora que sensibilitza sobre la conservació de la natura creant col·laboracions amb sectors de la societat molt allunyats de l’acadèmia: presons, grups religiosos, artistes, cantants de rap i empreses.

Nalini Nadkarni © Marina Miguel/ Núvol

· Com es veu el món des de dalt d’un arbre?
Quan t’enfiles al capdamunt d’un arbre, hi veus tan lluny que et dona una nova perspectiva: el bosc esdevé tridimensional, guanya en profunditats, la llum canvia a mesura que t’enfiles. Així com els primers submarinistes que es van submergir al mar amb escafandre van descobrir tot un món nou que no es veia des de la superfície, amb els boscos passa una mica el mateix: els ecòlegs forestals hem entès molt millor el bosc des del dosser dels arbres.

· Ha arribat a parlar mai amb un arbre?
No (riu), però no et pensis. De petita ja estava fascinada pels arbres i em vaig inventar un micròfon que volia col·locar-los dins l’escorça per veure si emetien algun soroll. De gran em vaig adonar que els científics ja ens comuniquem amb els objectes de la natura a través dels experiments i les respostes que obtenim a partir de les nostres observacions. Ni hi parlo, doncs, però sí que ens comuniquem amb ells.

· Què podem aprendre dels arbres?
Moltes coses. En primer lloc, viuen molt més anys que nosaltres i ens donen un sentit del temps que és molt més dilatat que l’estrictament humà. Quan plantes una llavor d’un arbre i esperes que creixi, has d’expandir el sentit del temps. Els arbres m’han ensenyat a tenir paciència.

· Estem massa acostumats a obtenir resultats immediats.
Sí, jo mateixa sóc una persona molt nerviosa, m’agrada fer les coses ràpid. Estar en presència dels arbres t’ajuda a acomodar-te a les seves unitats temporals, i has d’alentir el ritme si vols copsar els seus processos.

· I que ens poden ensenyar aquests boscos de Costa Rica que vostè explora en aquest moment de crisi climàtica?
Els boscos ens ensenyen com actuen davant de les pertorbacions del medi. Així com els animals o els humans poden migrar a una altra banda en cas de sequera, els arbres no es poden moure d’allà on són, però desenvolupen altres mecanismes per sortir-se’n. És una lliçó important per a nosaltres, els humans, que davant els reptes del canvi climàtic, en adonem que només tenim aquest planeta, i un viatge a Mart no ens resol els problemes d’ara i aquí per lluitar contra els factors que redueixen la nostra biodiversitat.

Nalini Nadkarni © Marina Miguel/ Núvol

· En el seu discurs d’acceptació del premi NAT, va afirmar que els arbres es mouen. Fins i tot n’ha calculat el moviment.
Parlar del moviment dels arbres pot semblar una bestiesa, un exercici inútil, però tot és una qüestió de perspectiva. Hi ha gent que es pensa que els arbres són avorrits o estúpids. El 90% dels reportatges de National Geographic estan dedicats a animals, i potser es deu al fet que ens pensem que els arbres no es mouen d’una manera tan interessant com les bèsties, només perquè no parlen ni es comuniquen com els animals. Però volia mostrar que si et mires l’arbre des d’una altra perspectiva, no des de la base del tronc immòbil clavat a terra, sinó des del dosser, pots observar com les fulles dels arbres es belluguen en múltiples direccions.

· Segons vostè, un arbre pot arribar a recórrer 186.540 milles anuals. Com ho ha calculat?

Vaig lligar petits pinzells a les puntes de les fulles i vaig deixar que el vaivé de les fulles deixés sobre un paper les línies d’aquest moviments en un període de dos minuts. Si una línia fa 10 cm i sé quant temps ha trigat a fer-se, i puc comptar les fulles i les branques d’un arbre, també puc arribar a calcular que un arbre, sumant tots els moviments de les seves fulles, recorreria la quantitat de 186.540 milles anuals.

· No hi ha cap animal que pugui córrer tant!

És clar que tot això és una metàfora, voldria animar tota aquella gent que se sent impotent davant del desastre ecològic, que pensin que qualsevol petit moviment suma, que si sumem el vaivé de les fulles arribem a la conclusió que un arbre pot fer set vegades la volta al món en un any. Es tracta de trobar esperança en petits esforços que van sumant.


· Vostè no veu els arbres només com a éssers biològics sinó també en la seva dimensió cultural.
Com a humans tendim a especialitzar-nos. Jo he estudiat l’ecologia dels boscos, però més enllà de la seva dimensió purament biològica, he volgut trobar aquells valors que lliguen els arbres a l’espiritualitat, l’estètica o la justícia social. Si observem el paper dels arbres en les diferents religions, veurem que sempre han estat vistos com elements positius i vitals, des de l’Arbre de la Vida a la Bíblia (només a l’Antic Testament hi surten més de 300 arbres diferents!) fins a l’arbre sota el qual Buda s’il·lumina.

· Què poden aportar els arbres a la nostra vida religiosa?
Fa un temps vam començar a estudiar els arbres que hi ha als jardins de les esglésies, i vam fer uns fulletons pels feligresos perquè poguessin entendre la naturalesa científica i alhora el sentit religiós dels arbres. Així aquells arbres que sortien a la Bíblia i que tenien al costat de l’església cobraven un nou sentit per a ells. Volia entreteixir la dimensió cultural amb la natural dels arbres, com els fils d’un tapís. És a dir, integrar aquests diferents fils de comprensió que les humanitats i les ciències ens brinden per separat.

· I anant d’una església a una altra, tantes confessions com hi ha, com ha evitat les disputes entre creacionistes i evolucionistes….
Acostar-se a una comunitat religiosa com a científica demana una certa humilitat intel·lectual. Volia evitar aquesta disputa, perquè un creacionista no canviarà d’opinió amb arguments científics. Si ells ja creuen en la Bíblia o els seus llibres sagrats com a font d’autoritat, ¿per què no partir d’aquí i aprendre com els arbres i els boscos es descriuen en les seves escriptures? Qui sigui que va escriure la Bíblia entenia que els arbres eren importants per a la gent i pels que llegien les escriptures. Enmig del desert bíblic, els arbres ajuden a que no et perdis, són punts d’orientació, que poden representar Déu mateix. Es tractava d’entendre el valor dels arbres, per això no hi havia cap conflicte.

· Vostè és filla de pare hindú i d’una mare jueva ortodoxa. Per tant ja va conviure des de petita amb dues religions diferents.
Els meus pares ens van criar perquè no hi hagués conflicte entre les dues tradicions. A casa ho celebràvem tot, i menjàvem bagels amb curry! Tant el pare com la mare vivien la seva respectiva religió de manera estricta, però l’amor els va fer superar qualsevol diferència. En essència totes les religions són iguals. És cert que el judaisme no admet cap imatge de Déu i l’hinduisme en va ple, però en essència són espiritualitats perfectament compartibles.

Nalini Nadkarni al Museu de Ciències Naturals © Marina Miguel/ Núvol

· I vostè creu en Déu?
Soc agnòstica o fins i tot directament atea. Jo veig el sagrat en la natura, quan m’enfilo a un arbre sento una connexió amb la natura, amb els altres i amb mi mateixa. La meva vivència de l’espiritualitat passa per aquí.

· A les presons americanes hi ha molts reclusos que es converteixen a l’Islam. L’Alcorà diu que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Vostè ha fet que els boscos entrin a les presons.
Als Estats Units hi ha 2 milions de reclusos, 50.000 dels quals són joves. Viuen en un entorn mancat de vegetació, entre murs de formigó, sense cap contacte amb la natura, perquè als centres penitenciaris els arbres privarien de visibilitat als guardians. Els presos tampoc tenen accés a l’educació i són els que més la necessiten. I vaig pensar jo soc una científica i tinc un munt de col·legues disposats a compartir els seus coneixements. Vam convidar els presos a criar espècies i plantes en perill d’extinció, com la granota d’Oregon (Oregon spotted frog) o els papallons americans (l’American Kestrel). En aquests moments hem aconseguit que seixanta presons dels Estats Units facin feines de conservació, amb reclusos motivats de fer alguna cosa que va més enllà mateixos, contents de contribuir a la preservació del planeta.

· I quin impacte ha tingut en el seu benestar?

Vam fer una prova amb els presos que es troben en una cel·la d’aïllament. A uns quants els vam introduir a la cel·la una pantalla on els projectàvem imatges de boscos i espais naturals. Al cap d’un temps vam comprovar que aquests reclusos després tenien un comportament menys agressiu. També és important l’impacte que ha tingut l’experiència en els acadèmics que han participat en el projecte: han sortit del seu petit cercle investigador, han pres consciència d’una realitat que els ha fet més compromesos socialment i s’han implicat en els drets civils i en la lluita de moviments com Black Lives Matter.  

· Vostè no n’ha tingut prou amb això. Des de l’International Canopy Network ha vinculat els valors de l’ecologia amb sectors com la moda. Fins i tot es va inventar una Barbie que s’enfila als arbres…
Sí, l’any 2004 vaig dissenyar la Treetop Barbie i vaig proposar a l’empresa Mattel que la fabriquessin. Ells van rebutjar la proposta però quinze anys més tard l’han creat i l’han posat a la venda.

· Volia estimular les noies a fer carrera científica?

La meva intenció era promoure els arbres a través de la Barbie. Entenc que no totes les noies vulguin ser científiques, però fer-los entendre que tenen la capacitat per ser el que vulguin.

· Les dones poden aportar una altra mirada a la ciència. El cas de Lynn Margulis ha estat clau en la biologia evolutiva.
Absolutament. Molts científics, especialment homes, han cregut que el que ha empès l’evolució de les espècies ha estat la competició, però Margulis ens va fer veure que la simbiosi també ha estat clau a partir del moment en què la complementarietat entre el donar i rebre ens fa veure que no hi ha guanyadors ni perdedors sinó que les coses canvien i es transformen gràcies a la cooperació.
 

Bernat Puigtobella
· Article publicat a Núvol el 29.10.2021

1 comentari:

Juan Bibiloni ha dit...

M'ha encantat. Gràcies per publicar-ho.