dijous, 21 de març de 2019

Terrorisme mediambiental

Barcelona actualment és una ciutat insegura

Aquesta és una anotació prou significativa per a mi: a nivell personal per la superació d’una mandra crònica que venia arrossegant a l’hora d’escriure al bloc i a nivell socioecològic per tractar-se d’una aproximació a la realitat mediambiental barcelonina des de la més absoluta perplexitat.
Res millor que un bon incendi urbà(*) per a sacsejar la meva condició d’analista del verd i superar la mandra que deia.
L’espectacle dantesc que ofereix un incendi és d’una brutalitat extrema, més quan veus que és just davant de casa teva i a tocar d’una gasolinera i d’un aparcament de cotxes de tres plantes d’alçada…
Surto al carrer a comprovar l’eficiència dels bombers (salut i llarga vida als Bombers de Barcelona !) i me’n vaig a dormir amb el pensament excitat per la idea que més que un acte vandàlic això es podria catalogar d’acte terrorista per la desgràcia que podria haver suposat.

A l’endemà puc calmar la sensació d’impotència i de ràbia gràcies a entendre què a passat.
El pertorbat de torn va muntar una falla amb res més ni menys que una plataforma elevadora (cistella) utilitzada per a podar els arbres i les palmeres d’un interior d’illa.

El cas és que aquesta mena de maquinària no s’hauria de fer servir per a les tasques de poda i menys deixar-les estacionades sense cap mena de vigilància. És habitual el robatori de les bateries o del combustible. Potser els delinqüents les hi tenen una mania especial pel soroll i el fum que generen?
El servei d’arbrat de Barcelona ha fet un pas de gegant al començar a emprar sistemàticament moto serres elèctriques en comptes de les clàssiques de motor tèrmic.
Però la ciutat no es pot permetre invertir de forma immediata en allò que seria una revolució: cistelles elèctriques dissenyades exclusivament per al treball de l’arbre.
Barcelona actualment és una ciutat insegura i això els manaires no ho volen admetre. Demaneu-ho als turistes que aparquen a les platges o a Montjuïc, als que agafen el metro o els que treballem al verd: a mi em van robar una càmera de dins d’un camió municipal a la Ciutadella (i això em va fer molt de mal).
Fa temps ens van entrar a robar a casa i també a d’altres vivendes de l’edifici.
Surts al carrer i tot està cagat i pixat. Vas per la vorera pendent d’esquivar bicicletes i patinets elèctrics d’aquells que van a tota llet. Vols contemplar una mica de verd i veus uns nyaps esperpèntics en les noves obres que tenen una especial predilecció per castigar l’arbrat ja existent o bé plantar-ne de nou passant-se els plecs de condicions per allà…
És evident que els indicadors de qualitat mediambiental que jo llegeixo difereixen dels emprats institucionalment…
La protecció del verd hauria d’ésser un fet real: ens hi va la vida. Potser mai s’arribi ha demostrar però és possible que hi hagi una correlació entre el cretinisme vandàlic i la contaminació.
Els espais verds ens proporcionen bellesa i salut però si no comptem amb la seguretat que ens haurien de proporcionar… malament rai.

J.D.Fernàndez i Brusi