divendres, 8 de febrer de 2019

El diòxid de carboni és el menjar de les plantes

Els boscos tropicals augmenten la capacitat
de segrestar carboni de la Terra

Un estudi que va publicar el 17 de desembre de 2018 la revista Nature Climate Change confirma que els ecosistemes terrestres han incrementat la seva capacitat d’absorbir CO2 a nivell global en els últims 20 anys (1994 – 2014). A més, remarca la necessitat de protegir els boscos tropicals, doncs són els que més han augmentat el seu segrest darrerament.

Selva nebulosa (o bosc de boira). Font: Pixabay (CC0).
En les últimes dècades, els ecosistemes terrestres han estat absorbint un 15-30% de les emissions de CO2 que fem els humans a l’atmosfera. Un equip internacional d’ecòlegs confirma, per primer cop a escala global i per tots els tipus d’hàbitats terrestres, que la capacitat de segrestar carboni ha anat in crescendo els darrers vint anys. “El diòxid de carboni és el menjar de les plantes per fer la fotosíntesi, per això quant més n’hi ha a l’atmosfera, més actives estan i més n’absorbeixen” explica Marcos Fernández-Martínez, investigador de la Universitat d’Anvers i col·laborador del CREAF. L’estudi també ha comprovat que quant més càlid és el clima, menys diòxid de carboni absorbeixen els ecosistemes a nivell planetari. Així mateix, s’ha descobert que les regions que més han augmentat la seva capacitat de segrestar carboni de l’atmosfera i que tenen, per tant, un rol molt important, són els boscos tropicals.
Els models proposats analitzen la superfície del planeta píxel a píxel i com ha canviat la capacitat de retenir diòxid de carboni durant els últims 20 anys.
Els resultats s’han obtingut a partir de dos models d’inversió atmosfèrica (MACC-II i Jena CarboScope) i 10 models dinàmics de vegetació global (TRENDY). Amb aquests models s’ha analitzat, per una banda, la superfície del planeta píxel a píxel—no només dels boscos, com s’havia fet anteriorment— i per altra banda, com ha canviat la seva capacitat de retenir diòxid de carboni des del 1994 fins al 2014. Amb les dades obtingudes, Fernández-Martínez dóna un toc d’alerta: “No sabem encara quant durarà aquest efecte fertilitzant que té l’increment de diòxid de carboni a l’atmosfera, però creiem que la capacitat d’embornal se saturarà més d’hora que tard, possiblement durant els propers anys, perquè l’augment de temperatures està contrarestant-lo cada cop més”.

Fernández-Martínez, M., Sardans, J., Chevallier, F., Ciais, P., Obersteiner, M., Vicca, S., Canadell, J.G., Bastos, A., Friedlingstein, P., Sitch, S., Piao, S.L., Janssens, I.A., Peñuelas, J. Global trends in carbon sinks and their relationships with CO2 and temperature. Nature Climate Change.
Verónica Couto Antelo
Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016.
Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica,
Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).
· Article publicat al BlogCreaf el 18.12.2018