dilluns, 7 de març de 2016

Ai si torna el fred

Estrany hivern

És cert que no és el primer hivern que escoltem als pagesos dir “Ai si torna el fred, els pot sobtar i, Déu no ho vulgui, matar-los” quan es referien als ametllers florits que temeràriament, només encetant el febrer, ja embellien el paisatge. Recordo moltes sentències similars escoltades quan era un vailet i anava amb pantalons curts, si més no, enguany, vivim un dels hiverns més càlids i secs dels darrers cinquanta anys. Aquest fet, sumat a un cert ressò mediàtic vinculat a la responsabilitat del ser humà en aquesta disbauxa climàtica, encara m’ha provocat un major desori en veure tants arbres florint ja a finals de gener.

M’agradaria creure que l’any vinent tot serà diferent i que, fent cas als meteoròlegs, en buscar la tendència proposada per la ciència a fi de no caure en el sensacionalisme de focalitzar fets espectaculars o si més no extrems, podré trobar una abstracció una mica balsàmica que em faci oblidar certs mals auguris.
Franc Guinart i Palet
11-02-2016 - Capellades

Des del silenci d’un avís

M’entristeix la vostra puntualitat,
ai, amics que engalaneu els meus camins,
si encara no tocava el vestit blanc.
Era massa poc, no en teníem prou
en ser aprenents de bruixots,
vàrem desitjar robar el foc dels Déus
per anar més i més enllà.
Ara l’hivern ensopega amb la primavera,
i l’estiu, barroer, estalona la tardor.
No en teníem prou i els menystinguérem,
sí, els mals que ens intoxicaven l’ànima,
el verins de l’arrogància i de l’egoisme.
Ara el cel que ens abraçava s’ha trastocat,
el vent, el fred, la xafogor i les pluges
vaguen pel món orfes de pàtria,
i tots els que vivim sota l’estrany blau
sentim també com de mica en mica
es trenquen els cicles i els equilibris;
mirem els arbres florint abans d’hora
i en silenci cauen algunes llàgrimes,
precursores d’una glaçada letal
no pas impròpia del moment.

Franc Guinart
7-02-2016