dijous, 4 de juny de 2015

Un lloc anomenat èxtasi


Voluptuoses figues

La nit abans de partir, la tertúlia dels adults va ser curta, això va permetre que pogués abandonar l'habitatge per la porta de darrera del jardí en direcció a una vella, gran i retorçuda figuera que creixia no molt lluny d'allà. Era l'únic arbre del camí, sabia que aquella ziga-zaga era un blanc fàcil per a qualsevol insomne , de mode que es vestí de fosc i s'arrossegà pel llom fins assolir el gruixat tronc. S'hi enfilà, cercà la rama més alta i va esperar. A penes duia trenta minuts inspeccionant el cel quan va veure acostar-se la silueta d'un home. Va contenir l'alè confiant que la nit sense lluna li cobrís les espatlles. Afortunadament aquell desconegut es mostrava més interessat en els fruits caiguts. Els prenia del terra un a un mossegant els madurs i guardant-se els més bells, quan n'assolí la dotzena es repenjà en el tronc i amb un gest hàbil alliberà la seva verga. La va poder veure clarament, hagués jurat que se la mostrava, com si sabes que en algun lloc d'aquella frondosa copa l'observaven dos ulls adolescents o com si volgués oferir-se-la a les estrelles. Començà a acariciar-la, semblava un pastor que calma les seves cabres fregant-lis el coll. Al cap d'uns minuts apropà un dels fruits a la boca de la seva petita bèstia i fou obrint la bretxa suaument amb la punta, fent lliscar la polpa fins a l'escrot. Guardà el mateix destí per a la segona i la següent i l'altra, fins que li tremolà el pols, es crispà la seva mà i mesclà la darrera amb la seva llet. L'èxtasi li feu alçar la vista. Tremolà. Va creure que la senyalaria amb el dit i va estar a punt d'implorar perdó abans de temps, no va caldre, aquell home estava tan convençut que no hi havia ningú al seu voltant que enganyà els seus ulls i decidí creure que aquells ulls oberts eren d'òliba i les seves cames branques. Amb el rostre encara en trànsit es guardà la verga tacada de carn i suc i se'n va anar.


Martha Zein. Un lugar llamado èxtasis.



Foto JLillo