diumenge, 31 de maig de 2015

Germana alzina, germana humana

La va sembrar en Miquel d'un aglà dolç el mateix dia en que la seva dona Damiana li va anunciar que estava embarassada del seu primer infant. Va romandre davall terra tota la tardor i hivern i, quan el fetus es va girar dins el voluminós ventre de sa mare i es va col·locar cap per avall al canal del part, la seva llarga arrel pivotant es va començar a ramificar i a absorbir aigua i minerals i el botó germinal va despertar de la seva letargia i es va allargar cap amunt perforant la terra mallorquina cercant la claror.


El dia en que na Damiana va posar damunt el món a la petita Elionor després d'un llarg, penós i dolorós part, la diminuta alzina va obrir la seva primera fulla i la va encarar cap als rajos del sol. En Miquel de cop es va enrecordar d'ella, va anar al lloc on l'havia sembrada i li saltàren les llàgrimes per l'emoció al veure-la ja nascuda. Amb el cor ple de felicitat va anar a cercar un poal d'aigua i la va regar amorós xiuxiuejant-li paraules plenes de tendresa: "Què ho ets de guapa, alzineta meva, tant com la meva nina! Et batiaré Heliodora, perquè ets filla del sol. Un dia n'Elionor s'arrecerarà davall la teva ombra i menjarà els teus aglans, perquè els faràs dolços, no? "

Amb només uns mesos un matí en Miquel va agafar la seva filla en braços, després que aquesta omplís a vessar el seu estómac amb la nutritiva llet de sa mare i se la va endur a la garriga que havia heretat del seu pare per un caminoi estret que serpentejava entre velles oliveres. L'home estava tan emocionat mirant la careta de n'Elionor il·luminada pels intensos rajos del sol naixent que no va veure una roca que sobresortia mig pam per damunt la terra i va travelar. Just quan anava a caure de cara amb la nina en braços una força invisible el va estirar per l'esquena i va evitar la seva caiguda. A en Miquel se li va accelerar bojament el cor al seu pit i va sentir un calfred que li va recórrer tota l'espinada. "La Providència protegeix la meva nina", - va pensar.


La petita Heliodora mesurava ja un pam i lluïa una dotzena de fulles espinoses d'un intens color verd fosc. Ja no podia ser més garrida. En Miquel es va seure enterra al seu costat amb la nina en braços i les va presentar. "Mira, Elionor, tresoret meu, aquesta és n'Heliodora, la teva alzina." La petita va allargar la seva maneta i la va voler tocar, però una espina traïdora de la fulla apical la va punyir a un dit, va sentir un dolor molt viu i va rebentar en uns plors desfets. En Miquel reia i plorava alhora intentant consolar-la i se la menjava a besades, assaborint als seus llavis la sal dels dos rius de llàgrimes que brollaven dels ulls de la seva petitona.

Varen passar els anys i un calorós dia d'estiu n'Elionor es va atrevir a anar tota sola a veure la seva alzina. Dins una panera hi duia una botella plena d'aigua per a regar les seves assedegades arrels. N'Heliodora mesurava ja un metre d'alçada i estava preciosa. En Miquel l'havia protegida del famèlic barram dels conills, les ovelles i les cabres amb una espinosa tela metàl·lica. La nina tendria uns vuit anys. Havia après de son pare a dir paraules dolces a la seva alzina. "Heliodora, germaneta meva, tens molta set, a que sí? Té, beu aquesta aigueta tan bona que t'he duit. Esper amb ànsia que et facis molt alta i esponerosa per a arrecerar-me davall la teva ombra."  

Des d'aquell dia n'Elionor va adoptar el costum d'anar quasi cada dia a veure la seva alzina recorrent el llarg i tortuós caminoi que anava a la garriga. Sempre li duia un regal: a la primavera i estiu una botelleta d'aigua fresca i a la tardor i hivern una grapada de fems d'ovella que repartia al voltant de la base de la seva tija, com si li donàs una llepolia.

Amb tant d'amor n'Heliodora va créixer sana, forta i vigorosa i al cap d'uns anys la seva capçada es va estendre en amplària i n'Elionor per fi ja es va poder emparar davall la seva ombra. La nina també havia crescut i un matí, estant asseguda enterra devora la seva alzina amb l'esquena arrebatada a la seva soca, va sentir una desconeguda humitat càlida a la seva naturalesa d'adolescent i unes gotes de la seva primera sang menstrual varen regar i nodrir les arrels de n'Heliodora. Encuriosida n'Elionor es va dur la mà allà baix, se la va mirar després i en veure-la plena de sang es va retgirar. Es va voler aixecar per a córrer a dir-ho a sa mare però no va poder. Fou aleshores que va escoltar per primera vegada la profunda veu ronca de la seva alzina: "No t'assustis, germaneta meva, no et passa res dolent, només que avui t'has fet dona. Mira, jo també ja som adulta, estic madurant els meus primers aglans per a tu."


Uns mesos després, a principis de la tardor, el dia en que es complia el quinzè aniversari en el que n'Elionor va ser engendrada al ventre de sa mare, la nina-dona va acudir a veure la seva estimada alzina, li va regalar com sempre una grapada de nutritiu fems d'ovella i fou llavors que va escoltar per segona vegada en la seva ment la veu ronca de fusta de n'Heliodora. "Gràcies per aquesta llepolia, germaneta meva. Jo també tenc un regal per a tu. Aixeca els ulls i en un dels meus brots veuràs els meus tres primers aglans. Ja són madurs i són tan dolços com la teva ànima. Agafa'ls. Són el meu regal. Dóna-n'hi un a ton pare que em va sembrar, un altre a ta mare que et va parir i em va donar una germana humana i el tercer menja-te'l tu. Esper que us agradin."



4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que preciós, aquest conte, m'heu emocionat!

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, Carme.

Carme Bru Garcia ha dit...

Molt bonic el conte. L'explicaré als meus nens.

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, Carme.