Amurgonaments aeris de figuera Blava i Sevillana

Un mètode de reproducció vegetativa

Ahir, mentre estàvem treballant al jardí, al meu jardiner Llorenç se li va ocórrer la brillant idea d'utilitzar la fibra que produeixen les palmeres canàries entre la base de les seves palmes com a substrat per fer amurgonaments aeris. A mi em va semblar una idea molt interessant i atès que només tenc un exemplar de figuera de l'antiquíssima varietat mallorquina anomenada Blava vàrem decidir fer dos amurgonaments a dues de les seves branques amb la finalitat d'obtenir dues noves figueres, una per a en Llorenç i una altra per a mi. En aquest enllaç podeu llegir l'article que vaig escriure sobre ella:  Figuera Blava: 500 anys després va tornar a Mallorca.

Aquesta branca del gruix d'un dit fou una de les escollides per transformar-la en un nou arbre. Al punt assenyalat amb la fletxa vermella es fan dos talls paral·lels a l'escorça separats entre un i dos centímetres. 

 Els dos talls paral·lels ja realitzats enrevoltant tota la branqueta.

El pas següent consisteix a tallar l'anell amb un tall transversal, procedint a continuació a desferrar l'escorça.

Detall del tall.

Una vegada desferrat l'anell d'escorça queda exposat el càmbium. Alguns entesos en aquest curiós mètode de reproducció vegetativa raspen el cambium per a evitar que es formi una nova escorça i altres li apliquen hormones d'arrelament. En el cas dels amurgonaments aeris de les figueres no és necessari cap dels dos procediments. Una vegada llevat l'anell d'escorça simplement s'enrevolta amb qualque substrat: terra vegetal, esfagne, turba, fibra de coco, etc... o en el cas que ens ocupa fibra de fasser o palmera canària.   

Com que no teníem cap bossa de plàstic grossa i transparent vàrem tallar un tros gros de film de cuina al qual superposàrem una altra capa perquè fos més resistent i a damunt hi posàrem una bona quantitat de fibra humida de fasser.

 Detall de la fibra.

 Amb la fibra muntada damunt el film vàrem enrevoltar l'anell excorticat com si fos un emplastre o una tirita gegant. El vàrem fermar per ambdós extrems perquè quedàs hermèticament tancat i després li donàrem diverses voltes de corda o ràfia estrenyent fort perquè la fibra contacti íntimament amb la ferida de l'escorça. 

A continuació es cobreix amb qualque material opac: paper d'alumini, paper de diari, plàstic obscur, etc... Es tracta d'aïllar les futures arrels de la llum del sol. Nosaltres els vàrem enrevoltar amb paper d'alumini.

 
 Com es pot veure en aquest amurgonament aeri que vaig fer fa anys a una branca de Litxi, cada setmana o com a molt cada quinze dies se li injecta aigua amb una xeringa intramuscular per mantenir el substrat humit.  

En aquesta imatge podeu veure dos amurgonaments aeris que vàrem fer fa dos mesos i mig a dues branquetes de la meva única figuera sevillana, la mare de la qual creix devora la Torre del Oro de Sevilla amb les arrels submergides dins el llot de la ribera del Riu Guadalquivir. En aquest enllaç podeu llegir l'article que vaig escriure sobre ella: Higuera sevillana, del Guadalquivir a Mallorca.

Després de retirar el paper d'alumini quedaren exposades les nombroses arrels que havien emès per damunt l'anell.

 

En Llorenç subjectant les dues noves figueres sevillanes després de separar els dos amurgonaments de sa mare amb un tall net per la seva part inferior.

Eren dues branquetes i ara són dues figueres.

L'embolic de noves arrels es transparenta a través del plàstic.

 Algunes arrels són especialment gruixades. 

Detall de les arrels després de retirar la bossa de plàstic.

Ja només queda sembrar el nou arbre dins un cossiol, regar-lo en abundància i col·locar-lo a un lloc amb molta de llum però sense sol directe. És frequent que al cap de pocs dies li caiguin totes les fulles, però al mateix temps comença a brostar fulles noves.