L'ocàs de les figueres rotges de la meva infantesa

Ahir vaig sembrar dos bordalls seus
com si fossin un tresor

Em xapa el cor contemplar aquesta imatge. Mumare, na Catalina "Menuda", que quan era nina corria com una llebra fora sabates per damunt la terra pedregosa d'aquesta finca anomenada "Es Pins Vers", ara, vuitanta anys després, camina a poc a poc amb l'ajuda d'un gaiato per aquest caminoi cobert d'albons, envellida, encorvada, plena de saviesa i serenor, el tram final del difícil i llarg camí de la seva vida. Al fons, a l'esquerra, les figueres rotges centenàries de la meva infància que va sembrar son pare, el meu padrí de Can Menut, a principis del segle passat, també envellides, encorvades, grises, resseques, brostant bordalls des de les arrels en un intent desesperat per a rejovenir-se i sobreviure al destí inexorable de la mort.

Imponent garrover sembrat pel padrí de mumare fa més de 150 anys a la mateixa finca de cereals de la imatge anterior. Supera els 12 metres d'altària i el seu tronc mesura més d'un metre de diàmetre. La seva atapeïda capçada de fulles fosques i coriàcies ha donat ombra als meus avantpassats durant moltes dècades. Al migdia s'asseien, ens assèiem, en terra damunt sacs d'espart plens de palla a l'ombra del vell garrover per a dinar de pa amb oli amb tomàtiga de ramellet fregada, acompanyat de sobrassada poltrú, formatge fet pel meu padrí amb la llet de les seves vaques quallada amb flors de catxofera de formatjar, botifarrons, camaiot, xuia torrada damunt el caliu, olives adobades amb sal i fonoll i unes quantes figues seques com a postres, tot això regat amb un roiet de vi negre de producció pròpia begut directament d'una carabassa d'esvelta cintura, Lagenaria siceraria, amb un tap fet amb un bastonet d´ullastre. Record amb nostàlgia les moltes hores que vaig passar jugant davall aquest arbre als tendres primers anys plens d'innocència, il.lusió i esperança de la meva vida i lo saboroses i dolces que trobava les seves garroves. Un parell d'elles m'omplien l'estómac i em llevaven la gana. Eren el meu berenar. De vegades les acompanyava amb qualque ametlla crua, que trencava damunt una pedra.

 Figuera Rotja de la possessió de Can Menut on va néixer mumare. Amb tota seguretat aquesta figuera carregada de figues és una germana clònica de les que s'estàn morint a la finca d'Es Pins Vers.

 Figues agostenquines de la varietat Rotja. Resulta evident el motiu del seu nom.

 Quan comencen a madurar són ben vermelles i a mesura que passen els dies la seva pell es va enfosquint conservant vermella només la part més propera al capoll.

La figuera Rotja és bífera, fa dues collites de fruits: per Sant Joan madura les figues flors i a mitjàn estiu madura les figues agostenquines. Com podeu veure a la foto la pell de les figues rotges se sol clivellar quan són madures.

Record amb molt de carinyo com la meva padrina paterna, na Margalida Revisca, sorda com una massa, que m'estimava amb del.liri i jo a ella, componia les figues flors "Rotges" dins un canastro ben forrat amb fulles de figuera amb les seves manetes deformades per l'artrosi, cobertes amb els manegots per a no tornar morena, comuna deia ella, i per a evitar les gotes de lletrada que li cremaven la pell. Era una artista per a fer-n'hi cabre moltes. Les componia aprofitant fins el darrer raconet i amb elles dibuixava com una espiral de figues. Un canastro ben plè i ben compost era tot un espectacle. L'endemà a trenc d'alba les nostres figues Rotges estaven exposades al Mercat de l'Olivar de Ciutat on les havia duites abans de sortir el sol un mercader que cada estiu ens comprava les figues flors.

Figa Rotja xapada per la meitat. Crida l'atenció el color rosat clar de la seva popa que contrasta amb el vermell viu de la pell de la figa. Es veuen molt bé les llavoretes que confereixen un bouquet deliciós al fruit quan les esclafam entre les dents. Com més llavors té una figa més bona i aromàtica és.

Les figues s'han de menjar sense pelar, ja que just davall la pell s'hi concentren les vitamines i els antioxidants que ens allarguen la vida i ens ajuden a neutralitzar i/o eliminar les substàncies cancerígenes del nostre cos. Una figa és un petit elixir de joventut.

Aquests dos bordalls de figuera Rotja que ahir vaig arrabassar de devora la soca morta de dues figueres amb les savies indicacions de mumare, impediràn, si aferren, que aquests arbres plens de records entranyables de la meva vida es perdin per a sempre.

 -----ooooooooooOOOoooooooooo-----

Edit aquesta entrada quatre mesos després, dia 26 d'abril de 2015, per a mostrar-vos els mateixos bordalls ja brostats i aferrats i convertits en dues noves figueres:

Una d'elles la sembraré al meu jardí i l'altra la regalaré a un bon amic, en Llorenç de Sa Barraca Blanca, que de ben segur la cuidarà com un tresor.

-----ooooooooo000ooooooooo-----

Torn a editar aquesta entrada per a mostrar-vos una de les figueres Rotges anteriors ja sembrada al meu jardí. Foto feta el dia 1 de setembre de 2015.

Si tot va bé, l'any que ve per Sant Joan madurarà les primeres figues flors i dos mesos després les primeres figues agostenquines.

-----oooooooooo000oooooooooo-----

Edit novament aquesta entrada dia 8 de març de 2016 per a mostrar-vos els figons de les primeres figues flors de la meva figuera Rotja.

Si tot va bé per devers Sant Joan, a finals de juny, començaran a madurar.