diumenge, 27 de juliol de 2014

Sobre el Pla de Defensa dels Incendis Forestals a les Illes Balears 2014


Sobre el “IV Plan de Defensa contra
Incendios de las Islas Baleares”

Benvolguda gent, em resulta difícil estructurar les conclusions de la lectura d'aquest “totxasso” de referència (obligat a empassar-ho en única versió castellana). Faré el que podré i mirau d'aprofitar el que podeu, si vos interessa. Disculpau la pobre redacció, feta un poc aviat i amb poques ganes de corregir. Gràcies.

En primer lloc protestar o denunciar que no hagi pogut localitzar cap versió amb la llengua pròpia de les Illes Balears, el català, d'aquest “IV Plan de Defensa contra Incendios de las Islas Baleares”. Esperem que aquest, diguem-ne despropòsit, es pugui esmenar en la redacció final, en tot cas cal reclamar-ho.

En el punt 1.2. “Marco de referència” que, efectivament, marcarà la política i les línies d'actuacions importants a realitzar in-situ, als terrenys forestals, es fa una predicció, gairebé una mena de profecia apocalíptica de que “La gestión y dinámica forestal, los condicionantes ambientales, e incluso aspectos sociales y urbanos han llevado a un escenario donde los incendios cada vez serán más extensos, intensos y peligrosos”. D'això en donen per davant de tot la culpa a la vegetació i a la manca de gestió de la mateixa:

-Más extensos, porque la superficie forestal ha aumentado y está menos fragmentada, entre otros motivos por el abandono de usos tradicionales del suelo.

-Más intensos, porque existe una mayor concentración de combustible disponible, debido a una cierta carencia del manejo de la biomasa, integrando criterios de prevención.

Ja fa molts anys que els incendis forestals són extensos i perillosos, no és d'ara, de fet si ens haguéssim de referir al darrer decenni, 2000-2010 (2.534 hes. forestals cremades) hauríem de considerar el contrari. Ara bé als anys 2011 i 12012 (3.309 hes. ) es declaren dos incendis importants a Eivissa, per negligència (humana, no de la vegetació), i l'any 2013 el d'Andratx, també per negligència (humana) a la memòria per recent, que tiren per terra un prolongat període d'èxit en la lluita contra el foc, i és clar això traumatitza als responsables que estaven tant feliços i tranquils i clar, cerquen una explicació que no és altra que la mateixa de fa molts d'anys, la de sempre, l'abandonament dels boscos i la recuperació forestal dels antics cultius de muntanya.

A parer del que subscriu, l'error (siguem benintencionats) d'estratègia d'aquest IV Pla és donar com sempre la culpa a la vegetació i a la climatologia mediterrània i proposar actuacions contra la primera (més fàcil que contra el clima) de tal manera que en altres paraules es tracta de realitzar “una gestión del combustible, de la vegetación entendida como biomasa, que debe ser valorizada tanto como producto como por las consecuencias positivas de su extracción por la disminución de riesgo.” A parer de qui subscriu, ferm defensor de les faixes de defensa contra incendis a banda i banda de camins i carreteres correctament determinades i de recuperacions de cultiu per tot on sigui possible salvar antics marges, marjades, garrovers i oliveres, és que una intervenció de l'abast que assenyala aquest Pla, apart d'obrir sospites vinculades amb el Pla Forestal per tal de sucar de les ajudes europees al respecte, a més de dissenyar-se a l'engròs, és a dir com un copiat i enganxa d'un text que pot servir a altres territoris peninsulars de característiques diferents al nostrre, allò que provocaria seria precisament un afebliment, una vulnerabilitat major dels ecosistemes per defensar-se contra el foc.

L'extracció de “combustible”, vegetació, troncs, rames, fulles.... humus, a més de rompre'n la dinàmica cap a estadis de formacions boscoses més madures, permanents i segures, modifica i pertorba els factors limitadors del creixement de la vegetació mediterrània, especialment dels alzinars.

Si les intervencions assenyalades en aquests Plans es porten a terme, a l'alzinar de la Coma des Prat per exemple (dins un ENP), provocaria al seu sòl un augment de la temperatura, i una reducció de la humitat relativa, amb l'ajuda afegida de la gran gestora dels nostres ecosistemes forestals, la cabra i les implicacions del canvi climàtic, deshidratam el bosc. Els requeriments d'humitat i temperatura resultarien alterats a la contra. Existeixen evidents i comprovables exemples al respecte d'actuacions semblants. Aquest Pla, fora de la parafernàlia i decoració descriptiva i de lluita tècnica d'extinció, es fonamentat en una base equivocada.

S'oblida quan es defensa l'antiga gestió dels boscos en forma de carboneig o tala, que la vegetació que es va cremar a Andratx, per exemple, no era la d'un bosc madur, ullastrar o alzinar, sinó la d'una vegetació en dinàmica progressiva cap a l'establiment de comunitats més madures, ara amb molta presència, temporal, de càrritx i pins com a resultat d'aquestes antigues gestions tradicionals que no eren altra cosa que tales i aprofitaments abusius on els arbres es tallaven arreu i dels i arbusts en feien carbó abans d'extreure'n un profit ramader o de cria de porcs. Ens deixaren el panorama que contemplam ara, una vegetació oportunista, però garantia del bosc futur. El que estem vivint és el resultat de pràctiques inadequades de gestió que ni tan sols se'ls pot anomenar silvícoles. Sembla que es volen tornar a repetir per perpetuar el problema.

Quan a la interfase urbano-forestal (un dels condicionats que explica la seqüència incontrolada a l'incendi d'Andratx i no la vegetació com a combustible escampat arreu), sí que s'ha de tractar com un problema de gestió antropogènica específic, urbanització legal i il·legal de rústic i muntanyes, que està dificultant la lluita contra els incendis. El Pla tracta aquest cas, però no amb l'èmfasi com encara el tractament del “combustible” als boscos. S'han d'adoptar mesures d'autoprotecció a aïllats, nuclis i àrees urbanitzades i en això hi ha molta feina, tanta que més valdria n'invertissen els pressuposts que destinen a altres partides, alguna de ben eixelebrada.

Un servidor que va actuar a molts dels incendis provocats per un, dels incendiaris (que no piròman) detingut que va provocar dotzenes d'incendis importants entre Andratx i Calvià, Bunyola, Capdepera i finalment Menorca, l'únic detingut i a altres incendis amb culpables no identificats, probablement ja deixats d'investigar, a s'Albufera, Santa Margalida, Artà... troba que fa por, que no es faci cap, cap, esment als sistemes operatius, intervencions d'inspecció i vigilància com a prevenció d'incendis dels agents de medi ambient o altres cossos policials per tal de detectar i detenir als incendiaris i piròmans. També o sobretot a l'hora d'establir els punts d'inici i les investigacions posteriors. Ni un euro al respecte. Aquesta sí que serà probablement en un futur la causa principal que hi hagi més incendis, els provocats intencionadament, i no la vegetació que ja coneixem de lluny i que per sí mateixa, llevat dels llamps, no crema.

La labor pedagògica in-situ, dels agents de medi ambient a l'hora de resoldre dubtes, fer pedagogia, autoritzar o no tot allò relacionat amb l'ús del foc no és tractat en aquest Pla, en absolut, quan probablement és un dels motius d'èxit en la minva d'incendis per negligència.

Augmentar el nombre, preparar i donar suport als agents de medi ambient amb tasques encomanades a la prevenció, extinció i investigació dels incendis forestals és essencial, no debades són els millors coneixedors del territori i de la gent que l'ocupa.

Un dels punts més curiosos que he trobat és el 2.2.4.1 Inflamabilitat a la pàgina 96 i 97 diu textualment:

Especies muy inflamables todo el año: Calluna vulgaris, Erica arborea, Erica australis, Erica herbacea, Erica scoparia, Eucalyptus globulus, Phillyrea angustifolia, Pinus halepensis, Quercus ilex y Thymus vulgaris .

(...) En las Islas Baleares abundan especies muy inflamables todo el año como son Phillyrea spp., Erica arborea, Quercus ilex y Pinus halepensis y otras que sólo lo son en verano como Cistus ladanifer, Lavandula dentata, Lavandula stoechas, Rosmarinus officinalis, Retama sphaerocarpa, Pinus pinea y Quercus faginea –éstas dos últimas más escasas- y pudiendo señalar como poco o menos inflamables el Juniperus oxycedrus , el Olea europaea, el Pistacia lentiscus, el Arbutus unedo y Cistus spp entre otros.

M'estalvio els comentaris.


Ara miraré de concretar millor les esmenes o suggeriments respecte del text en el punt que consider principal del Pla, el 5. Planificación de las acciones de defensa.
 
En el punt 5.1.1.1.1.ACTUALIZACIÓN DEL PLAN INFOBAL DE EMERGENCIAS CONTRA INCENDIOS FORESTALES , no es fa cap menció en incorporar l'aspecte de la vigilància per prevenir els actes criminals ni la investigació posterior dels incendis.

- En el punt 5.1.1.1.2.REFUERZO DE LA CENTRAL DE COMUNICACIONE DE INCENDIOS FORESTALES (CCIF) CON LA GESTIÓN DE NUEVAS TECNOLOGÍAS Y PROTOCOLIZACIÓN DE LOS PROCESOS. Es proposa un pressupost 300.000 euros, molt important per una innovació poc justificada quan a lluita efectiva contra els incendis forestals. Potser s'hauria de considerar millorar aquest reforç pensant més en el factor humà.

- En el punt 5.1.1.1.5.CONSOLIDACIÓN DEL GRUPO TÉCNICOS DE INCENDIOS FORESTALES PARA CAPITALIZACIÓN DE EXPERIENCIAS Sembla una proposta molt corporativista i poc explicada. Qui en formaran part? Qui els designarà?

- En el punt 5.1.1.2.1.CONSOLIDACIÓN DE USO DE LA RED DE COMUNICACIONES TETRAIB Els sistema de comunicació Tetra no ha estat incorporat a cap vehicle dels Agents de Medi Ambient, encara que sí a tots els d'IBANAT, per la qual cosa aquests han de comunicar-se amb el Tetra mòbil fins i tot conduint i amb manca de potencia de cobertura en relació als fixos.

Cal reclamar que a les opcions d'idioma dels tetras s'hi incorpori el català. Com és que no hi és incorporat? Qui ho decideix i per quines raons?

- En el punt 5.1.2. EJE II: INTERVENCIÓN PREVENTIVA SOBRE EL TERRITORIO FORESTAL Es parla de A este incremento hay que añadir el de la biomasa del arbolado joven, regenerados y matorrales, cuya imparable acumulación año a año incrementa muy considerablemente el riesgo de incendio. La valorización energética de toda esta biomasa puede y debe erigirse como alternativa viable de futuro para la movilización de los recursos forestales inertes o infrautilizados y obtener beneficios económicos de los montes a la par que se produce una gestión del combustible que disminuyendo la carga y la continuidad del mismo reduce el riesgo y los efectos de los incendios forestales.
Es por ello que el aprovechamiento de la biomasa –recogido y desarrollado en varias medidas concretas del Eje III de Mejora de la Productividad, Rentabilidad y Competitividad de los Recursos Forestales del Plan Forestal- debe estar indisolublemente ligado a todas y cada una de las actuaciones de selvicultura preventiva que se proponen a continuación en este plan de defensa.

Aquesta sembla ser la mare de l'ou. En una simple observació del paisatge dels nostres sotaboscs i bosc, resulta més que evident la important reducció de biomassa a resultes de l'efecte dels ungulats, element que no es té en compte en absolut. A vegades sembla que el redactat d'aquest Pla vengui marcat per una uniformització a nivell estatal d'actuacions en política forestal. Ja no parlem del que deixarem a les cabres una vegada realitzades aquestes actuacions de silvicultura preventiva on no es té present per res la seva afectació posterior.

En el punt 5.1.2.1.2. APOYO TÉCNICO Y ECONÓMICO PARA LA EJECUCIÓN DE INTERVENCIONES SÉLVICOLAS DE PREVENCIÓN EN ZONAS ESTRATÉGICAS DE ALTO RIESGO DE INCENDIO FORESTAL.

No queda gaire clar quin seria el resultat final de dur-se a la pràctica aquests criteris tècnics específics. Existeixen exemples d'eliminació de pins de gruixos considerables (en zones forestals, no de recuperació de cultiu) concretament a la comuna de Bunyola, que no representaven cap inconvenient quan a la funció de defensa de la faixa, en tot cas la seva extracció ha debilitat considerablement la massa, que ha deixat de tenir aquesta funció per incorporar una vulnerabilitat accentuada davant fenòmens meteorològics, a més d'augmentar l'escalfor i lluminositat del sòl, dificultant l'establiment d'espècies més resistents al foc, com l'arbocera o l'alzina, i facilitant el desenvolupament d'espècies herbàcies i càrritx que faciliten la progressió del foc.

En tot cas es parla d'eliminar estructura arbòria i de sotabosc de manera important fins i tot potenciant la ramaderia per controlar el futur desenvolupament del sotabosc. Com que no s'especifica si ha de ser només per franges auxiliars o de defensa, s'entén que és el que volen per tota una zona o parcel·la forestal i per tant cerquen evitar la dinàmica natural del bosc cap estadis més madurs, perpetuant així la successió de risc que representen els estadis secundaris de càrritx, peterrells, estepes i pins.

Es diu que “Citar que si bien la mayor parte de los de los rodales de actuación estratégica se ubican en terrenos de propiedad particular, los montes de utilidad pública 3 (La Victoria), 8 (Comuna de Caimari), 24 (Son Tries) y 25 (Coma des Prat) parecen indicados para la realización de tratamientos de modificación del combustible.” Francament, no sé què han d'anar a modificar quan al combustible a un lloc tan castigat per les cabres com és La Victòria. La Coma des Prat, precisament és un dels llocs que a pesar d'estar alterat per l'efecte de les cabres, com tota la Serra de Tramuntana, es pot dir que és un dels boscos més vells i madurs de Mallorca. Van a per ell. Esperam que no els pegui per construir un camí forestal per arribar-hi i poder així “valoritzar el combustible extret”. Haurem d'anar preparant el cartell de “Salvem sa Coma des Prat!”.

5.1.2.1.4. CRITERIOS DE SELVICULTURA PREVENTIVA EN LA GESTIÓN FORESTAL SOSTENIBLE
A tot arreu l'objectiu és reduir el grau de combustibilitat que al seu parer representa la vegetació. Aquest punt és prou ampli com per ser estudiat detingudament, temps que no tenc. En tot cas no es fa cap menció especial a l'oportunitat de mantenir un arbrat, o arbres individuals necessaris per els requisits d'habitat, refugi o nidificació de fauna o d'espècies vulnerables com la milana per exemple. A cap lloc no fan referència a la importància dels arbres morts com a recurs de les espècies com a refugi, magatzem d'aliments o lloc per nidificar. Tot va dirigit, això si, amb requisits forestals “sostenibles” que no veig explicats, d'una “silvicultura preventiva”. Cal afegir que les ferides que es provoquen als arbres i arbusts en ser talats són sovint focus d'atracció i multiplicació d'elements que es poden, convertir en plaga. Un exemple clar de proliferació per mala gestió forestal històrica és el nostre banyarriquer.

En tot cas aquest tema sembla en alguns apartats un copia i aferra de manuals d'escola forestal, que al meu entendre hauria d'estar fora d'aplicació als nostres paisatges forestals salvatges.

-El punt 5.1.2.2.1. PLAN ANUAL DE QUEMAS PRESCRITAS INTEGRADO EN LOS PLANES COMARCALES DE INCENDIOS FORESTALES.

S'hauria de suprimir per complet. És inadmissible que en un Pla de Defensa contra Incendis es promocioni l'ús del foc discrecional, de superfície contínua, quan un dels objectius assolits més importants per quasi acabar amb les cremes contínues de càrritx, que tant de mal han fet, ja s'ha assolit. El pressupost que es vol dedicar a aquest apartat, 100.000 euros és escandalós.

En un territori petit com el nostre, ric en biodiversitat i endemismes, fràgil a l'erosió, amb un paisatge de valor per l'industria turística, és contraproduent, un mal exemple.

No s'ha de menysvalorar ni menystenir una societat com la nostra d'alta consciència i sensibilitat proteccionista ni un territori d'espais naturals protegits que són patrimoni de la humanitat, aquest sistema de crema no hi té cabuda aquí. Sembla mentida la proposta.

Quan als punts que no coment, com creació de nous punts d'aigua, millora de la xarxa de vigilància, etc. hi estic en general d'acord.

El punt 5.1.2.2.3. RECUPERACIONES DE CULTIVO COMO ÁREAS CORTAFUEGOS BASE PARA LA CREACIÓN DE MOSAICO AGROFORESTAL .

Com es pot dotar d'un pressupost de 200.000 euros a una partida tan important com aquesta en comparació a la comentada anteriorment per a cremes de superfície contínua? Aquesta xifra s'hauria de multiplicar per cent .

En el punt 5.1.3. EJE III: SENSIBILIZACIÓN Y CULTURA DEL RIESGO

diu entre altres coses, tipus “mando y ordeno”:

Así, debe quedar claro que:

Estos bosques, son antrópicos y no bosques vírgenes o salvajes. Se trata de ecosistemas naturales fruto de una intensa modificación llevada a cabo durante milenios por los pobladores de todo el arco mediterráneo.

Una pobra afirmació, més que no descripció, que elimina de facto el bosc com a ecosistema silvestre, salvatge (“Que creix sense la cura de l’ésser humà, no cultivat.”) . Si bé els nostres espais naturals arbrats no són la selva amazònica, sí que són salvatges en tant que no existeixi altra intervenció antròpica, domèstica, que passejar per davall els seus arbres. Allò únic que ara justifica una definició antròpica de la Coma des Prat, per exemple, és l'excés de cabres o les actuacions de “silvicultura preventiva” (antròpogènica) que s'hi vol aplicar. Sense aquestes modificacions que imposam, la dinàmica i estabilitat com ecosistema natural independent de l'acció humana, no domesticat, funciona, de manera salvatge, és innegable.

A l'apartat CR-04 Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas.

Això de “conflictividad social” jo ho llevaria. No tenc ni idea del que volen dir. No conec cap cas d'incendis provocats per aquesta causa.

On es proposen jornades formatives abans de l'estiu i no se sap què més, hom sospita que ha estat inclòs perquè s'havia de posar, en el sentit que les explicacions són pobres, a pesar que es tracta d'un tema central, importantíssim, especialment pel que fa a negligències evitables i sobretot a la necessitat de sensibilitzar, criminalitzar i perseguir l'activitat incendiària, entenent-la diferent a la de la piromania que és malaltia.

Quan al punt 5.1.3.1.2. LA XARXA FORESTAL VEHÍCULO DE DIFUSIÓN Y SENSIBILIZACIÓN SOBRE INCENDIOS FORESTALES.

Si bé aquesta corretja de transmissió amb la societat és positiva, també hauria de permetre, cosa que no fa, una opinió crítica o alternativa.

El punt 5.1.4. EJE IV: GOBERNANZA PARA LA DEFENSA CONTRA INCENDIOS FORESTALES
5.1.4.1. ACCIONES PRIORITARIAS
5.1.4.1.1.DESARROLLO DE LA NORMATIVA DE PREVENCIÓN Y EXTINCIÓN DE INCENDIOS FORESTALES Y SEGUIMIENTO DE SU APLICACIÓN
GB-01 Elaboración normativa de carácter integral para la defensa contra incendios forestales.

Parla exclusivament com àmbit territorial d'aplicació els terrenys forestals, quan haurien d'incloure tot tipus de terreny d'aplicació de la normativa de prevenció i extinció d'incendis. Per exemple si es segueixen establint èpoques de perill d'incendi (1maig-15octubre), la necessitat d'autorització per fer foc hauria de ser a qualsevol tipus de superfície agrícola (en forestal totalment prohibida, com ara) independentment de la distància fins a zona forestal, no tan sols perquè en un territori com el de Mallorca un xaragall, un torrent, una bardissa, un bosquetó, un puig és zona forestal (per ara i que duri) sinó perquè es reduirien considerablement els incendis agrícoles, causa de malbaratament de recursos i pèrdues de temps, apart dels pròpiament materials i de perill per a les persones.

Caldria també harmonitzar les ordenances municipals amb la normativa autonòmica. Estrictament el causant de l'incendi d'Andratx si va provocar el foc en zona urbana no li seria d'aplicació la normativa autonòmica i senzillament de no existir ordenances al respecte, cosa molt probable, la seva acció restaria impune. Molt cascs urbans municipals són partioneres a zones forestals d'alt risc i la normativa al respecte de l'ús del foc és dèbil en el millor dels casos.

El punt 5.1.4.1.3.FOMENTO PARA LA IMPLANTACIÓN DE UN CANON MUNICIPAL PARA LA AUTOPROTECCIÓN EN ZONAS DE INTERFAZ URBANO-FORESTAL

Que ho pagui l'estat.

El punt 5.1.4.2. ACCIONES COMPLEMENTARIAS
GB-05 Integración de criterios de prevención de incendios en otras normativas sectoriales (evaluación ambiental)

La normativa urbanística, les llicències d'obra, sempre han estat preferents quan a autoritzacions vinculants per tala, recuperacions de cultiu, modificacions arbustives, etc. Cap element natural de vegetació o estructura silvestre representa impediment a l'hora de construir... encara que sigui il·legalment, com es pot constatar posteriorment.

Punt 5.2. VALIDACIÓN.

Como se ha visto, una buena parte (no todas) de las actuaciones preventivas conllevan una modificación de la estructura de la vegetación a partir de diferentes tratamientos selvícolas. Dicha modificación va a suponer un cambio del peligro estructural de incendio forestal en las mismas, lo que permite, a partir de la cuantificación de los resultados de dicho cambio, validar o no las actuaciones propuestas”.

Realment l'exposició pública i la proposta d'esmenes contràries a la columna vertebral del Pla pot fer variar una intenció tan clara de “modificar l'estructura de perill de la vegetació”? I si, com he opinat anteriorment, aquestes intervencions empitjoren la situació general dels ecosistemes forestals i els converteixen en més perillosos i vulnerables als incendis i a altres elements pertorbadors, com ho arreglarem? Si tallam un arbre no el podem tornar a afegir. Caldria pensar-ho molt més a l'hora de realitzar actuacions tan extenses i intenses com les que es proposen aquí.

Resumint, si el respecte que els inspiradors i redactors del Pla tenen per els nostres espais forestals és el mateix que mostren per la nostra llengua...

Gràcies.

Fotos JV21jul14