dimecres, 9 de juliol de 2014

Resposta del GOB al Pla Forestal Illes Balears 2014

El GOB presenta al·legacions al Pla Forestal de les Illes Balears
El foment a l'explotació de la biomassa i les ajudes econòmiques als propietaris protagonitzen les novetats d'una estratègia forestal que segueix sense reconèixer adequadament el paper ecològic, social i econòmic dels boscos a les Illes
Divendres finalitzà el termini per a la presentació d'al·legacions a la proposta de Pla Forestal de les Illes Balears que tramita la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori.
Des del GOB aplaudim la iniciativa d'elaborar aquest Pla, ja que consideram necessari i urgent disposar d'una guia estratègica per tal d'abordar la situació actual de les masses forestals, el seu rol en el medi ambient i en l'economia balear, els seus problemes i riscos.
Tot i això, per a nosaltres el Pla és millorable en diversos aspectes importants. Com a crítica general, direm que ens sembla estar davant un Pla que té una concepció de les masses forestals orientada sobre tot des de l’òptica de la producció de fusta i altres aprofitaments econòmics, amb un enfocament ecològic secundari. Així, s'arriba a considerar que l'acumulació de biomassa és una amenaça de primer ordre per als boscos, atribuint-li tota mena de problemes (manca de regeneració, incendis, plagues, malalties, sequeres, etc.) i per això proposa la seva explotació com a mesura fonamental. Sembla oblidar el Pla que els principals problemes dels boscos els causam els humans, i que els boscos són sistemes naturals i com a tals, adoptant les mesures de prevenció necessàries, hem de procurar deixar-los evolucionar fins al seu estat de maduresa.
Tot plegat, un enfocament molt marcat per l’estratègia forestal de la Unió Europea (2013-2020), que estableix entre les prioritats “la productivitat, rendibilitat i competitivitat dels recursos forestals, tant de la fusta i altres productes forestals, com de la biomassa forestal com a alternativa d'energia renovable”. Sembla que aquesta prioritat estratègica ha estat identificada per part de la Conselleria de Medi Ambient com una oportunitat de finançament europeu (via Pla de Desenvolupament Rural) i per això el foment de l'explotació forestal és l'aposta important del Pla. Així, a l’apartat de Governança, des del qual es fonamentaran en forma de normativa les línies bàsiques d'aquest Pla, 5 de les 7 accions previstes van adreçades a facilitar l’aprofitament forestal i a compensar econòmicament els propietaris dels terrenys. Lògicament apareixen també al Pla mesures de reforestació i conservació, prevenció i lluita contra els incendis, i informació i investigació, però les principals novetats del Pla, i que pensam que justificaran en gran part l'aportació de fons europeus, són la promoció de l'explotació forestal i les compensacions a propietaris.
Per destacar alguns aspectes sobre els que hem al·legat, citarem aquests:
a) L'elevada densitat de cabres assilvestrades és un dels principals problemes de les masses forestals a Mallorca, i minvar-la hauria de ser un dels objectius prioritaris del Pla. Però tal i com està plantejat ens sembla que no s'aporta cap avanç significatiu, ja que les mesures proposades són bàsicament les que ja es realitzen. Es pretén seguir actuant només a les finques públiques i privades conveniades, quan el problema és més greu precisament a la resta de terrenys forestals. L’impacte ambiental que estan patint els nostres sistemes forestals i el cost econòmic que assumim tots els ciutadans en forma de finançament de reforestacions i les seves mesures de protecció fan més que necessari un punt i a part en la política de gestió d’aquest greu problema ambiental.
b) Cal facilitar la recuperació d'antics conreus de muntanya (fonamentalment olivars) que en les darreres dècades han estat colonitzats per la garriga i el pinar. La recuperació d'aquests conreus contribuiria a fer més defensables les masses forestals davant possibles incendis, i a més crearien zones d'ecotò on la biodiversitat és elevada. Al Pla aquesta línia apareix de forma un tant difusa, i cal donar-li més entitat. En tot cas cal garantir que la recuperació de conreus no implicarà canvis en els usos urbanístics de les finques.
c) L’existència de moltes edificacions, de residència o altres usos, en contacte amb les masses forestals implica un elevat risc de generació d’incendis forestals, posa en perill bens i persones, i condiciona les feines d’extinció dels incendis. Per tot això consideram molt urgent garantir que les edificacions disposin de perímetres de protecció, per defensar-les del foc que pugui arribar pel bosc, i sobre tot per defensar el bosc del foc que es pugui originar a les edificacions. Aquesta qüestió és abordada al Pla, tot i que queda a l'aire el compromís d'obligar a que totes les edificacions en contacte amb massa forestal hagin de disposar de mesures d'autoprotecció.
e) La conservació de les masses forestals necessita doblers. El Pla parla de la necessitat de reconèixer adequadament els serveis proporcionats pels terrenys forestals al conjunt de la societat, i pretén recompensar-ho en forma d’ajuts econòmics als propietaris. Tant això, com el foment de l’explotació forestal previsiblement es finançarà amb doblers europeus (via Pla de Desenvolupament Rural), i amb petites aportacions complementàries de finançament privat (mecenatge). Una vegada més, la solució prevista és poc compromesa. En el cas de les Illes Balears és evident que el negoci turístic, pilar de la nostra economia, es fonamenta de forma important sobre el paisatge forestal, tot i que no li retorna ni d'enfora la part que li correspon dels beneficis econòmics generats. Consideram que ja és ben hora d’assumir la responsabilitat que ens pertoca, i més enllà d’aprofitar doblers comunitaris o d’apel·lar a la bona voluntat de l’empresariat, cal el compromís ferm de l’economia illenca, en forma de partides pressupostàries construïdes amb aportació impositiva del sector turístic.