dissabte, 14 de juny del 2014

De Sant Martí de Montnegre a Hortsavinyà

Escapades amb sorpresa

GR-92, Sant Martí del Montnegre-Hortsavinyà
De la mateixa manera que a vegades quan sortim de casa per anar de viatge o per fer una petita escapada ens trobem amb contratemps que no hi comptàvem, també pot passar a l’inrevés, és a dir, topar-nos amb alguna sorpresa agradable. Dic topar-nos perquè aquest va ser el cas de fa unes setmanes. Can Auladell és un antic mas ubicat al costat mateix de l’ermita de Sant Martí del Montnegre i allà ens dirigíem un diumenge per fer una trobada amb l’Eduard i una colla d’amics: passejada i calçotada, una combinació perfecte. Per fer una mica de gana i per gaudir d’un espai natural preciós vàrem emprendre el GR-92 que baixa de Sant Martí de Montnegre a Hortsavinyà. 

Alçada 21,4 m - Perímetre 2,85 m - Diàmetre capçada 22,6 m
El camí és realment bonic, recomanable per caminar tranquil•lament i contemplar la bellesa del paisatge; per bé que els que volen fer més via acabaran també aturats davant d’un dels petits savis naturals que sobreviuen al pas del temps. Em refereixo a l’Alzina Grossa de Can Preses, que a 1,2 Km la trobem a peu de camí, a 300 metres de la masia de Can Preses, saludant a caminaires i regalant una mica de la seva magnífica ombra tan preuada a les hores fortes de Sol.

És innat en els nens enfilar-se als arbres, com si alguna connexió inconscient fes de catalitzador i, sense pensar-s’ho dues vegades, volguessin gaudir del contacte extraordinari de l’home i la terra a través de l’arbre, etern sentinella que, elevant-se cap al cel, contempla les mil accions que estoicament sofreix l’entorn. Pel que fa a l’Alzina Grossa de Can Preses va ser necessari advertir als nanos que se l’havia de tractar com a una àvia a qui li feien una mica de mal els ossos doncs cal recordar que a principis de 2010 és va dur a terme una intervenció d’urgència que va consistir en lligar tres grans i pesades branques a un disc central d’acer inoxidable que permetia alleugerir llurs forces centrifugues en relació al tronc principal que s’havia esberlat. 

Contrasta aquest fet, de caràcter protector, a l’acte vandàlic que va patir el famós i centenari Pi de Les 3 Branques, símbol dels Països Catalans, el passat 13 de maig. M’obligo a pensar que l’educació rebuda per aquells terroristes poca cosa contenia d’amor i de respecte pel medi i que potser, de més jovenets, unes quantes passejades per indrets tan inspiradors com el Montnegre els hagués omplert el cor de coses millors que una acció mutiladora sobre un ser que no es podia defensar.

I tot desitjant que la cultura s’imposi i no es produeixen més atemptats com aquell, em fa il•lusió compartir aquesta reflexió dins del blog d’amics dels arbres, potser perquè en aquell diumenge vàrem exemplificar aquesta denominació: estàvem entre amics...i entre arbres. Hi alguna cosa millor?.

Franc Guinart i Palet
9-juny-2014

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fabulós,quina plàcida bellesa

Unknown ha dit...

Molt bo el reportatge. Però sisplau canvieu el color verd del text i poseu-lo en negre, perqué resulta molt difícil llegir-lo. Gràcies!