dimecres, 3 de juliol del 2013

"Hem d'anar a cuir ets aubercocs!"

Any d'albercocs a Porreres

Enguany ha estat un any de molts d'albercocs, tot i que ha plogut poc i no són massa grossos, són prou dolços. La fruita madura tota de cop i no espera, i en dos dies tots són enterra i els conills fan net. No me pensava mai que els simpàtics conills fessin aquestes vegues d’albercocs, s’atipen bé els reguitzers! 

Albercocs caiguts de l'arbre i rossegats de conill

És una llàstima que tota aquesta deliciosa fruita es tudi , quan un temps era ben apreciada i el sequer d’albercocs era el medi de supervivència de moltes de famílies. Una feina, una feinada feixuga de collir, xapar els albercocs, estendre sobre canyissos, entrar-los a cobro el vespre per evitar la serena i treure’ls de dia perquè el sol els assecàs com més ràpid millor. Després aficar-los dins l’ensofrador per esterilitzar-los si n’hi havia cap que tengués un cuc. Això s’ha perdut a marxes forçades.

 Collidors

Els albercocs que hem agafat són tardans, de la varietat Galta Vermella o Pinyol Dolç. Antigament es guardaven els pinyols (que són dolços i no amargs) per extreure el bessó talment com si fossin ametlles i s’aprofitaven al lloc d’aquestes per fer torró. El bessó d’ametlla devia anar més car i valia més vendre’l.

 Conill que fa es cap ben viu

 Conill a la carrera

 Vista aèria de la collita

Hem fet una bona collita, molts de quilograms. Una part ha quedat per l’amo del arbres, el tío Pep. I de Porreres, una part han anat a parar a Ciutat, una part en es Pont d’Inca Nou, una part a son Ferriol, una altra cap a Sant Joan, una a Búger, una altra anirà a Santa Eugènia i d’allà ves a sabre on, una altra cap a María de la Salut. Una grapadeta arribarà a Sóller...s’hauran escampat cap a tots els vents del món!.  Se n’assecaran un parell mallorquí (uns quants) en una acció ben romàntica. Gran part tornaran confitura i un bon grapat se menjaran en fresc. Jo avui no soparé, tenc agrura de tant de menjar-ne.
Els albercocs d’avui són biològics, no han estat tractats amb químics. Repartir-los farà que la despesa de diesel, els faci menys ecològics, però hem fet a molta de gent contenta. Això no té preu i no és tan greu pel planeta.

 Caixons de fruita, poals de plàstic, capses del súper,
i senalla dels xinesos. To s'hi val

Rafel Mas, Búger 3 de juliol de 2013

3 comentaris:

Juan Bibiloni ha dit...

Una bona collita, Rafel, d´aquests albercocs porrerencs, els millors de Mallorca. Fan goig. Vos puc assegurar que són melassa. Moltes gràcies per "sa grapadeta" que ha arribat a Sóller.

Rafel Mas ha dit...

Hola Joan,
no es mereixen. Mu mare diu "que l'amor de Déu basta per tots". Fins i tot ses mèrleres i els conills n'han de porer menjar. Tot i que antigament devien arribar a espipellar-ne pocs!
Al final una grapadeta ha arribat també a Pollença.
I ho són bons, punyeta!
salut!

pitxiri ha dit...

El procés de l'assecada dels albercocs que descrius s'assembla molt al que feien amb el raïm a les terres de la Marina, per fer la pansa.

Bon profit!