Un cap de fibló al Clot d’Aubarca
La nit del 12 al 13 de setembre va ser
fatídica per les finques situades al Clot d’Aubarca. Un cap de fibló arrasava
en minuts la feina d’anys. Els efectes després del seu pas: hectàrees d’olivar
afectades amb arbres arrabassats d’arrel, branques esqueixades i cimals
tronxats; centenars d’alzines centenàries tombades i arrabassades; mortaldat de
bestiar oví; i afeccions molt fortes a teulades de les cases de possessió.
Segons l’investigador de la
UIB i meteoròleg Miquel Salamanca, es podrien haver donat fenòmens d’Esclafit,
a més d’un cap de fibló. Explicava que aquest fenòmen, l’esclafit, són cops de
vent molt forts i localitzats, que no segueixen el patró d’un cap de fibló. En
un principi s’havia dit que a dins del clot hi havia hagut vents de 140 km/h,
però després d’investigar el terreny, les estimes calculaven vents de més de
250 km/h. Els caps de fibló registrats a Balears normalment han estat de nivell
F0, aquest es va dir que havia estat de nivell F1, ara ja es parla de nivell F2
o F3 (Escala Fujita-Pearson). Observant el paisatge semblava com si un gegant
hagués anat trepitjant aquí i allà o hagués pegat martellades sobre el terreny.
Algunes de les finques afectades varen ser Can Pontico, Son Llobera, Son Colom,
Son Colomí, Ses Tosses i Aubarca.
Qualsevol comentari que es vulgui fer per descriure el resultat del pas del cap de fibló quedaria curt, el panorama era esfereïdor. La finca on habita en Martí de son Colom va patir de bon de veres l’engronsada. L’alzinar ha quedat ben tocat, totes les alzines que vorejaven el torrent de Lluc hi havia pegat a dins. Les alzines que han quedat dretes estan esqueixades i esmotxades a la mala. Les grans alzines centenàries, de diàmetres impressionants, que hi havia rere les cases i que servien de sestador natural a les ovelles, totes tombades. Aquestes alzines grandioses havien servit any rere any, d’ençà dècades, per tondre-hi les ovelles davall. Eren molt més que un alzinar. En aquest redol ara sembla que hi hagi caigut una bomba. La feina per retirar tota la llenya que ha caigut i que ha quedat emmallada serà immensa. Ja s’han començat les tasques de neteja amb amics, però hi ha tant per fer que sembla que no es pugui acabar mai.
Foto: Àlexandre Forteza
Foto: Àlexandre Forteza
Foto: Àlexandre Forteza
Una alzina solitària, immensa, amb prop de 5 tones de llenya va ser moguda 15 metres i girada a l’inrevés. Una altra, empeltada d’aglà dolç en temps immemorables...ben esqueixada. “No en menjarem pus d’aglans dolços torrats!...” Tot l’ametlerar i el garroverar arrabassats, part de l’oliverar també. “No només es perd l’esplet d’enguany, es perd ja per tota la vida...” comentava en Martí. Alzines de 300, 500 anys? Tombades com si fossin herba. Una olivera que estava arrelada entre les roques, tallada arran de pedres i traslladada ben enfora.
Foto: Àlexandre Forteza
Entrades
3 comentaris:
La natura a vegades és despietada. El teu relat i les fotos, Rafel, posa els pels de punta.
Joan
És un relat a l'alçada del que va passar. Gràcies Rafel.
Això de l'esclafit sap greu, sort que no es va endur ningú per endavant !
Sempre ens quedarà el consòl de veure com treballen els arbres per dins,com es refan i l'energia que ens deixen.
Publica un comentari a l'entrada