dissabte, 7 de juliol de 2012

Disquisicions sobre els incendis intencionats a Mallorca


Foc 12

L’estiu passat a Mallorca es declararen molts incendis intencionats. Què vol dir molts? Una cinquantena o més. Aquests incendis, durant l’estiu 12 tornen ser molts pel que duem de temporada. Dia 5 de juliol, fa dos dies, se’n declararen tres que es pot assegurar amb tota certesa que foren intencionats, és a dir provocats de manera criminal per a fer mal.

Perquè, per quina altra raó, si no és per fer mal, una o més persones arriben a un indret forestal i, amb un sistema o altre, provoquen intencionadament un incendi?



Resulta mal d’entendre que una persona que coneix el territori, els camins i itineraris, els comellars més amagats, utilitzi aquest coneixement per provocar incendis de manera intencionada. Molts de llocs on aquests incendis s’iniciaren són especialment guapos, amb molta biodiversitat i sovint miradors de paisatges també molt bells.

L’efecte de l’acció de provocar un incendi és, com no pot ser d’altra manera, devastador. Devastador: que devasta. Devastar: Destruir (un territori) arrasant habitacions, boscos, collites, etc. En aquest cas la devastació és immediata i extensa. Prou exemples tenim també de devastacions més irreversibles que la provocada per el foc, però més lentes i legals.

Llavors, la intenció de qui intencionadament provoca un incendi devastador quina és?

En el cas de Mallorca del darrer estiu i de l’actual, aquests incendis han tengut i tenen lloc a territoris al voltant de Bunyola, Palma, Calvià i Andratx, és a dir a l’esquena muntanyenca i arbrada propera de zones molt urbanitzades i en bona part dedicades al turisme, especialment Calvià.

En parlar de provocadors d’incendis intencionats, hem de distingir entre el piròman i l’incendiari o incendiaris.

Piròman: qui pateix piromania. Piromania: Propensió patològica a provocar incendis o a presenciar-los. El piròman actua sol. Rars deuen ser els casos de la participació de dos o més piròmans en una sèrie d’incendis forestals. En el cas, per exemple de jugadors de rol que provoquessin incendis per jugar, entenc que no es podria parlar pròpiament de piromania, però segurament sí d’algun altre tipus de malaltia mental. Imagin que seria complex determinar-ho.

Incendiari: Que incendia, que cala foc, especialment amb el propòsit de causar un dany.
I així? perquè causar un dany? Llavors podríem parlar de moltes raons: per enemistat, interessos cinegètics, agrícoles, ramaders, urbanístics, per desviar l’atenció, per estratègia militar, polítics... potser fins i tot religiosos?

Pel que fa als polítics, que eren més freqüents en el passat, potser també es podria parlar de piro-terrorisme. En aquest cas ja no seria estranya la participació d’una o més persones, una planificació i un interès per fer mal, per exemple, a un dels principals elements, el paisatge, de la industria d’un país, el turisme. Això sense descartar també i a la vegada la intenció de provocar por o pànic, individual i col•lectiu, a causa dels desallotjaments, crides d’emergència, talls de carreteres i la mateixa visió devastació activa.

En tot cas tot això que faig és elucubrar, divagar i fer disquisicions sobre un tema que una gran majoria de gent i jo mateix sent de manera sensible i delicada, però que això no obstant, l’opinió pública, i sobretot la classe política, se n’oblida aviat, sovint en arribar les primeres pluges. Mentrestant aquelles muntanyes que es cremaren han perdut valor paisatgístic, biodiversitat, capacitat reguladora hídrica i atmosfèrica i la pròpia dinàmica cap a estadis boscosos més madurs, estables i segurs.



Tanmateix els efectes perduren i ens arriben, per tant cal estimular de manera urgent i prioritzar la investigació i identificació dels causants d’aquests incendis intencionats, per aturar-los absolutament, però per això cal dotar a l’organització dels agents encarregats d’aquestes tasques, agents de medi ambient i guàrdia civil sobretot, de tots els elements i cobertura legal necessària per a realitzar aquesta feina. Els problemes mediambientals, també els dels incendis, no han representat mai una preocupació principal per al poder polític. Quan no se’n parla deixa d’existir.

La segona part del problema és que cal ser curosament impecable en la determinació de proves a l’hora de posar als criminals incendiaris en poder de la justícia. No existeix altra via.

Per qui coneixem els abusos polítics, policials i judicials, amb especial participació del cos de la guàrdia civil, en altres afers que ens són molt propers aquí i ara a Mallorca, com és en la defensa de la nostra llengua, identitat i territori, es fa molt difícil sol•licitar més estímul i recursos per la causa de què parlava. Però cal aclarir urgentment aquests incendis intencionats de manera prioritària i no ens queda més remei que separar-ho de la resta.

Un dia serem independents i la guàrdia civil i els altres estaments d’ocupació colonial que patim seran només un trist record del passat, però això ja són figues d’un altra paner.

No sé si m’enteneu. Salut..










Fotos JV6jul12

2 comentaris:

Cesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cesc ha dit...

Ací al Païs valencià feia molt de temps que no es cremaven tants d'espais naturals emblemàtics alhora.

És important prevenir, sense dubte, comportaments com els dels incendiaris, ben nombrosos pel que es veu, per preservar la diversitat medi-ambiental dels espais naturals, l'habitatge de les persones, i fins i tot la vida d'aquestes.

Ja és hora que els polítics siguen responsables d'un fenomen que no sols afecta els comuns mortals: també els polítics.