Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta becut. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta becut. Ordena per data Mostra totes les entrades

dijous, 26 de gener del 2012

El becut fa estralls a València

La plaga de becut roig obliga a talar un centenar de palmeres en un any a València

Els tècnics han augmentat el tractament en els 16.000 exemplars, però la propagació dels insectes és veloç





Una de les palmeres afectades dels jardins de Vivers.:
: Irene Marsilla


Dades :
400 ous pot fer cada femella de picudo roig i es poden trobar en qualsevol mes.
2009 va ser l'any en el qual l'Ajuntament va iniciar un tractament per a evitar les plagues.

Les envaeixen silenciosament i acaben infectant-les totalment fins que moren i són talades. El becut roig segueix avançant per la ciutat i fent estralls en les 16.000 palmeres que decoren la ciutat.
L'any passat, el servei de poda de l'Ajuntament de València es va veure obligat a talar un centenar d'exemplars malalts per aquesta plaga. A pesar dels esforços del servei de jardineria, els tècnics les van haver d'eliminar per evitar el contagi a la resta de plantacions.
L'afecció s'ha estès per tota la ciutat i no són enclavaments concrets. Un dels llocs on pràcticament han desaparegut les palmeres ha estat en l'entorn del Cementiri General. Els danys eren importants i no van poder salvar-les. La gran majoria eren del tipus Canàries, mentre que les washingtònies han aconseguit sobreviure. Encara així, la situació és greu i el problema és evitar que la plaga s'estenga a altres exemplars.
Els tècnics asseguren que la zona més afectada és el sud de la ciutat, on hi ha més casos i nombroses palmeres malaltes. Un dels llocs on s'està treballant amb més intensitat és en els jardins de Vivers, on ja s'ha detectat la plaga. Els tècnics intenten salvar a les afectades, però temen que siga massa vesprada. Mentre, en l'entorn de Natzaret i del circuit de Fórmula 1 els efectes d'aquests insectes són notables. «El problema és que de vegades la malaltia es troba en exemplars de patis privats i ací no podem actuar. Per això, aquestes situacions propaguen la plaga per l'àrea i les plantacions confrontants», van afirmar operaris que actuen diàriament recorrent tota la ciutat.

Tractament curatiu
En 2009, la regidoria de Medi ambient va iniciar un tractament experimental i pioner en tota Espanya per a tractar les espècies afectades.
La mesura consistia a col•locar uns conductes al llarg de tota la palmera i inserir a través d'ells un insecticida per a protegir la palmera de la mortal plaga. El producte funciona i és efectiu, encara que la virulència de l'insecte és major i difícil de frenar. Els tècnics continuen treballant intensificant els tractaments en els punts on hi ha major afecció.
Mentre, les empreses del sector segueixen treballant al màxim per a trobar nous productes insecticides i frenar la plaga del Rhynchophorus ferrugineus. El producte amb el qual no cessen de ruixar les palmeres es denomina Nemàtodes, una substància química innòcua per a les persones. Des de fa anys, l'Institut Valencià d'Agricultura investiga per a trobar millors productes i més efectius que puguen frenar la plaga que ja assola a la resta de municipis de l'àrea metropolitana. «El fonamental és mantenir una vigilància constant dels exemplars. Aquesta és la clau per a actuar amb rapidesa i frenar la propagació», van assegurar les mateixes fonts.
La propagació d'aquesta plaga és veloç perquè una femella de becut roig pot posar entre 300 i 400 ous i la seua capacitat reproductiva i colonització és enorme. A més, dins d'una palmera es produeixen diverses generacions de becut roig, pel que en qualsevol època se’n poden trobar. La Comunitat Valenciana no és l'única afectada, a Canàries la plaga ha fet veritables estralls i a Andalusia i a Catalunya també ha arrasat amb les palmeres.
Els tècnics són conscients que el perill està en el carrer, però l'Ajuntament segueix apostant per la plantació de més palmeres en els nous jardins. «Sens dubte, són els exemplars que representen al Mediterrani i per això és necessari seguir apostant per elles, encara que supose un major control».
Els pròxims exemplars que es plantaran serà en el Pont de Fusta i en el seu entorn, una obra que obrirà al tràfic el 20 de febrer.
D'altra banda, la regidora socialista Isabel Dolz va proposar ahir que els tècnics de l'Ajuntament «estudien la conveniència de cessar la plantació de nous exemplars de palmeres en tant no es controle la plaga del becut roig».
La moció serà presentada en la comissió de Medi ambient d'avui, on es demana també que s'informe dels «resultats obtinguts en els dos anys de vigència del document de treball per a la Vigilància de la plaga del becut roig ».
En la seua opinió, «no té sentit que ens obstinem a omplir la ciutat de palmeres mentre no puguem controlar aquesta plaga». Dolz va recordar que al gener de 2010, la Conselleria d'Agricultura va emetre una ordre per a extremar el control d'aquesta plaga d'insectes.

C. Fernández | València
· Article publicat a Las Provincias el 23.01.2012 ·

L'àrea metropolitana, de les més afectades
de la Comunitat


La plaga està fent estralls en molts llocs de la Comunitat però una de les zones més afectades es troba en l'àrea metropolitana de València. L'avanç del becut és «un problema molt seriós en tot l'entorn de València, també en zones de la Ribera i en la província de Castelló», explica Bernardo Llorca, vicepresident del Col•legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de València i Castelló.
La virulència de la plaga fa necessari actuar pràcticament en tots els casos ja que no només cal tractar i desfer-se a consciència de les restes infectades, també cal prevenir.
Només les empreses autoritzades per la Conselleria poden escometre aquest tipus de tractaments. Per a això, l'Administració disposa d'un registre al que acollir-se per a evitar tractaments massa cars o no efectius.
Propietaris de parcel•les, ajuntaments i viveristes han de desenvolupar actuacions preventives, que poden ser ecològiques amb nemàtodes o químiques. En ambdós casos «és indispensable realitzar diversos tractaments a l'any perquè encara que en època hivernal el cicle del becut s’alenteix, no significa que una palmera no estiga infectada. La reproducció continua en el seu interior».
Quan en el cor de la palmera es troben més de mil formes vives entre ous, larves i exemplars adults, salvar l'exemplar resulta una tasca pràcticament impossible.
A la tècnica de la cirurgia i poda, el tractament químic i els nemàtodes s'acaba de sumar una nova fórmula de tractament per microones que mata els insectes per hipertèrmia a l'elevar la temperatura de la palmera a uns 60 graus. Açò ja s'ha provat en alguns exemplars.
Però si la tendència continua, «en uns cinc anys ens quedarem sense exemplars de palmeres canàries a la Comunitat».

Marina Costa | València
· Article publicat a Las Provincias el 23.01.2012 ·

dijous, 22 d’octubre del 2009

Pel control del becut vermell

Seminari sobre control integrat del “Becut vermell”
El 6 i 7 de novembre del 2009
Al Jardí Botànic de València
Carrer Quart, 80 de València

Es desenvoluparan aspectes de legislació, morfologia de l'insecte, detecció i sanejament de palmeres infestades pel becut vermell.

Professorat : Michel Ferry i Susana Gómez

Programa :
· Morfologia del becut vermell
· Components del control integrat del becut vermell
· Infestació i detecció a Phoenix sp.
· Sanejament de les palmeres infestades de becut vermell
· Legislació sobre el becut vermell

Pràctiques :
· Detecció
· Sanejament
· Trampeig
· Tractaments preventius

L'horari de les jornades serà :
Divendres, 6 de novembre : de 11:00 a 14:00 h i de 16:00 a 18:00 h
Dissabte, 7 novembre : de 9:30 a 12:30 h
Les places són limitades

Preu : 100,00 €
Preu Socis AEA : 75,00 €

Forma de pagament:
Mitjançant ingrés al número de compte de l'AEA de La Caixa: 2100-2254-18-0200161192
Un cop fet l'ingrés cal enviar el justificant de pagament a:
info@aearboricultura.com o al número de FAX: 96 3156840

Organitza : AEA
· Fotos ©: [ Wuniatu ] ·
·

dimarts, 14 de febrer del 2012

Bombolla urbanística, passeigs marítims i el becut vermell

Tot és crisi

La bombolla s’anava inflant, al·lotetxos amb l’ ESO inacabada cobrant 2.000 euros al mes i passejant amb BMWs importats. Anaves al fuster a encomanar una finestra, i ni tan sols t’agafava l‘adreça. Picapedrers treballant a escarada i encofrats que no es deixaven ni eixugar, i les cases venent-se sobre plànols. Quan les hipoteques es regalaven, urbanitzacions i passeigs marítims florien arreu, i centenars de washingtònies i fassers datilers s’hi ressembraven.

Ajuntem un promotor poc escrupulós i un viverista un poc pirata, movent centenars de palmeres sense certificat sanitari, potser per un preu menor i menys paperassa que si tot fos legal. La plaga del becut vermell originària d’Àsia (on no és plaga), arribà a l’Egipte i des d’allà botà a Europa amb carregaments de palmeres destinades enverdir les voreres d’aquesta bombolla immobiliària. Un amic comentava, veient l’expansió del becut per Mallorca: “Enviarà a l’atur a molta de gent aquest bergant!”...

L'imponent "Fasser de'n Bragues" presidia i fitava bona part del Pla de Campos d’ençà fa més de 100 anys, havia resistit ventades i sequeres. Tot un símbol de la zona. Desenes de nous xalets al seu voltant i nous fassers, portaren l'escarabat que l’ha mort.

El Palmeral d’Elx, patrimoni de la humanitat, es mor. Molts d’artesans de la palma (la que es ven per pasqua) poden quedar sense matèria prima. Centenars de podadors d’altura hiper-especialitzats, ferrers artesans d’eines de poda, petits viveristes,...tothom a l’atur per mor del becut. L’esclat de la bombolla sembla haver afectat a l’economia dels mortals a molt més nivells dels que es pot veure a primer cop d’ull.
Rafel Mas Ferrer, Búger 26 de gener de 2012

Foto Fasser parasitat de becut a la carretera de Manacor: Margalida Vidal Rigo.
Foto becut vermell: R. Mas

Agraïments a Guillem Morlà per facilitar-me l'exemplar de becut.

divendres, 29 de gener del 2010

Menorca no té el becut vermell

Menorca, únic territori on no arriba la
plaga del 'becut vermell' a les palmeres


Antònia Allés i Clara Fullana han destacat la col·laboració del
sector professional per evitar la plaga del 'becut vermell' Foto: IL


La consellera de Medi Ambient, Antònia Allés, ha presentat la conclusió d'unes actuacions que es van dur a terme el 2006 per eradicar una plaga que afecta les palmeres, la 'eruga barrinadora'. No només va ser aquesta la que va portar de cap a administració i sector privat, ja que la por més gran era l'arribada del 'becut vermell', un insecte que acaba per matar les palmeres i que, "gràcies a l'actuació conjunta d'administració i sector privat, hem aconseguit que no entri a Menorca ", conclou Allés.
Han estat tres anys de treball, però, els que han necessitat per controlar la plaga de la 'eruga barrinadora', una espècie que tot i que pot arribar a ser mortal per les palmeres, no és tan perjudicial com el 'becut vermell', de la qual s'ha evitat l'entrada a l'illa mitjançant uns controls molt exhaustius dels passaports fitosanitaris dels exemplars que s'han portat a l'illa durant aquests darrers anys.
No obstant això, encara hi ha dos focus actius d'aquesta plaga a Sant Lluís i Ciutadella. Aquests dos focus, encara que controlats "són molt difícils d'extingir, però tenim la confiança i la col·laboració del sector professional, que fet i fet és el que ens ha ajudat a evitar l'entrada del 'becut vermell'", assegura la directora insular de Medi Ambient, Clara Fullana.

· Article publicat a Menorcadiario el 29.01.2010

dimecres, 25 d’abril del 2012

Més palmeres, més becut

Curiosa coincidència i confluència de plantejaments...

Fa un poc més d'un mes, vos plantejava la meva idea -encertada o no- de com veia el problema del becut:
Bombolla urbanística, passeigs marítims i el becut vermell


Avui vos pos un escrit aparegut fa uns dies al diari El País. No em molestaré en traduir-lo. M'han xocat sobretot les 4 primeres frases:

Palmeras
Sheldon Adelson es portador de una plaga, semejante al picudo rojo de las palmeras y exige tener las mismas ventajas que ese insecto
Manuel Vicent. El País. 15 d'abril de 2012
No deja de ser una metáfora siniestra el hecho de que la burbuja inmobiliaria forzara a importar miles de palmeras de Egipto, cuanto más altas más baratas, para adornar paseos marítimos, urbanizaciones, avenidas y demás engendros urbanos, y con ellas llegara la plaga mortal del picudo rojo, como remate de esta fiesta de la especulación. Todas las palmeras de nuestro país están amenazadas de muerte y los más pesimistas auguran que a la larga esta muerte será inevitable. En los años cincuenta del siglo pasado ya sucedió una tragedia semejante con los naranjos. Un ministro de Franco se pasó por la cornisa de sus genitales la rigurosa prohibición de importar plantones de California, lo hizo sin permiso, los plantó en su finca valenciana e introdujo el virus de la tristeza, que obligó en 10 años a tener que arrancar uno detrás de otro todos los cítricos del Mediterráneo para sustituirlos por nuevos plantones con pie tolerante. La hembra del picudo rojo deposita alrededor de 400 huevos en el corazón de las palmeras cuyas larvas se alimentan de su savia hasta agotarla y el escarabajo que nace del capullo se expande a gran velocidad en cuatro kilómetros a la redonda. Este insecto llegó a España como a un país de jauja, ya que aquí no encontró predadores que lo neutralizaran. Desde el principio gozó del mismo privilegio y manga ancha de los especuladores inmobiliarios para destruir el paisaje, pero ahora que el picudo rojo acaba de coronar la fiesta de la especulación con un horizonte de palmeras muertas, la codicia está dispuesta a introducir de nuevo en este país otro virus muy dañino. Se llama Eurovegas, de Sheldon Adelson, un tipo que ha tomado a los españoles por idiotas. En medio de la crisis económica este macarrón nos promete casinos, ruletas, putas, mafiosos y rascacielos en mitad del yermo, siempre que los políticos, a cambio de hipotéticos puestos de trabajo, estén dispuestos a bajarse los pantalones. Este tipo californiano es portador de una plaga, semejante al picudo rojo y exige tener las mismas ventajas que ese insecto, nada de controles, para anidar a sus anchas como un forúnculo en el cogote de futuros especuladores, quienes una vez que hayan llenado el saco dejarán ese erial de ladrillos a merced de las raposas y de los lagartos.


Foto becut: R.Mas; Foto palmera: M. Vidal (modificada)
Agraesc a en Jaume "Sentes" que m'enviàs l'escrit.

dilluns, 31 de desembre del 2007

El becut vermell amenaça les palmeres de Pollença


El coleòpter asiàtic posa en perill una espècie autòctona protegida

ELENA BALLESTERO. Pollença.

L’Ajuntament de Pollença està enviant una circular als veïns del municipi, en la qual alerta de la presència d’una perillosa plaga que afecta les palmeres. La presència del Rhynchphorus ferrugineus (becut vermell) no només afecta les palmeres, sinó que, a més, pot posar en perill el garballó, una espècie autòctona i protegida.L’àrea municipal de Medi Ambient, seguint les directrius de la Conselleria de Medi Ambient del Govern, ha posat en marxa un protocol informatiu, amb què adverteix la població del perill de podar les palmeres. «Aquest insecte detecta a gran distància l’olor del líquid lletós que desprenen les palmeres quan se les poda i, atret per aquesta olor, pot traslladar-se d’un municipi a un altre», va explicar ahir la delegada del Moll, Francisca Ramon.

A la circular remesa als veïns, el regidor de Medi Ambient, Jaume Plomer, adverteix que «malgrat tota la difusió que s’ha donat, s’han continuat podant les palmeres en el municipi, fet que ha contribuït a estendre la plaga, que afecta ja un nombre important de palmeres, amb el perill que continuï avançant i pugui afectar el garballó».El becut vermell és un coleòpter d’origen asiàtic que va arribar a Espanya el 1995. A Mallorca es va detectar per primera vegada l’octubre de 2006 a la Ràpita. Té preferència per la palmera canària encara que també s’ha detectat en la palmera datilera i, més recentment, en la washingtoniana. La larva és blanca en forma de dàtil i no té potes. Al principi, devora les fulles tendres i, després, ataca el tronc de la palmera. Fa capolls amb fibres de la planta.

La delegada del Moll, Francisca Ramon, va explicar que la plaga no afecta totes les palmeres del municipi. «Els veïns de Gotmar pensaven que les seves estaven malaltes perquè tenien un aspecte molt envellit, però no, l’insecte ataca la part més jove», digué Ramon.El primer dany que s’observa als exemplars afectats és que cau o es despenja alguna fulla de l’interior de la corona, s’estira i es desprèn amb facilitat i llavors es poden veure les mossegades en la base de la fulla.

Diari de Balears

diumenge, 10 de novembre del 2013

La mort del “nostre” fasser

Al senyor del becut vermell
des de la indignació i l’impotència

Avui mentre comprovava que ha caigut el nostre tercer fasser Phoenix canariensis, m’he cagat amb tothom que pens és responsable del desastre i he fet davallar uns quants sants. No n’he amollada ni mitja de paraula, però la ràbia m’ha roegat per dins i se m’han inflat les venes temporals.
Aquest fasser com el de moltes altres famílies, té (tenia) una història al darrera. Durant anys, potser més de 12 va presidir el centre de la terrassa del pis de cals meus pares a Palma. Cada parell d’anys, mon pare el treia del seu cossiol de test i com si d’un bonsai es tractés, li tallava un terç de les arrels, li afegia terra bona i el tornava a ressembrar a dins del mateix cossiol. Fa uns 28 anys vàrem decidir que ja estava bé de putejar-lo i el sembràrem a la foravila, al camp, a l’entrada, inconscientment sabíem que donaria la benvinguda a coneguts i a alguns estranys. 28 anys són molts i hem vist créixer el fasser i fer-se un arbre imponent. Ara és mort, o gairebé, em sap greu, bastant de greu, però em crema molt més el perquè ha passat això que el fet de perdre aquesta peça arbòria.
He de reconèixer que n’he arrabassat molts de fassers, sembrats per les dispersives mèrleres que traginen els menuts dàtils per menjar-se’ls a un lloc més arrecerat. N’he arrabassat de fins i tot ben grossos pel simple fet d’haver nascut allà “on no tocava”, i reconec que és una feina que em tocava bastant els nassos i la genitàlia. 

En el darrer mes he vist com dos altres fassers morien podrits i pudents per mor del becut, els vaig cremar i vaig pensar que era qüestió de temps que atacassin al fasser gros, al padrí de tots. Vaig pensar en fer un tractament preventiu, em vaig informar i abans d’anar a comprar les cànules, alguna cosa em va dir que havia fet tard, el fasser no era ufanós i poderós com un temps, presentava un aspecte descambuixat i algunes fulles s’havien trencat i mostraven floridura. Vaig decidir deixar-ho córrer, estava immers dins d’una zona d’alt nivell d’afectació. Era qüestió de temps que això passàs, no em lament de no haver actuat.
El fasser en un intent desesperat de perdurar ha produït unes violes de dàtils immenses i carregadíssimes de datilets que han anat madurant. Feia anys que no en madurava...ha cremat els seus darrers cartutxos. En guardaré un parell per fer planter, per quan hagi passat l’hecatombe.

M’indigna, com supòs que a molts, la mala idea que varen tenir els que varen importar palmeres en massa plenes de l’escarabatot per vestir passeigs marítims i urbanitzacions; m’indigna que l’administració no hagi fet res mai per controlar les plantes de viver que entren a la comunitat, tenint en compte que el fet de ser una illa podria aprofitar-se per establir una frontera a les plagues i malalties; m’idigna que l’administració que no ha fet res per perseguir la procedència de la plaga, ni l’autor/s i/o responsables de la importació de la plaga, i demanar-lis danys i perjudicis (en la plaga de la Paysandisia archon se sap que provenia de 2 vivers i no se’ls ha reclamat res, i farà desaparèixer els garballons que són de tots, patrimoni natural), i en canvi amenaci amb multes als particulars que no eliminin palmeres que són focus d’infecció; m’indigna que es faci negoci sobre la desgràcia de propietaris que s’han deixat una pasta intentant salvar palmeres; m’indigna que s’obligui als propietaris a incinerar i després s’acumulin les restes sense incinerar a la incineradora (com s’ha pogut veure a fotos d’algun company), això sí, ells ja han cobrat...
Me sap greu, m’emprenya, m’indigna i en aquests moments ho volia expressar. Quan tengui temps, i no serà ni demà, ni passat, quan me llegui cremaré les restes del fasser, fulles i valona, ara els becuts ja circulen i són el problema d’un altre. La batalla està perduda, perdudíssima, només cal esperar l’extermini total de fassers i palmeres similars. Mentre tant que no vengui cap mandat a dir-me que he de fer per eliminar les restes i evitar que s’escampi la pandèmia...que “se n’anirà a porgar fum” per la via ràpida, i si em vol multar que ho faci, tendré un paper amb el que torcar-me el...bé bona nit.

Rafel Mas, Búger 10 de novembre de 2013

divendres, 5 de gener del 2007

Rhynchophorus ferrugineus

Becut vermell

Rynchophorus ferrugineus (Olivier, 1790)

El becut vermell de les palmeres és un Coleòpter de la família Curculionidae. Té l’origen a Malàisia. Arribà a Andalusia (Granada) el 1995. Després apareix a València (2004), a Múrcia (2005), a les Canàries (2006) i a Catalunya (2006). A Mallorca s’ha detectat per primera vegada l’octubre de 2006 a sa Ràpita (Campos).

Espècies afectades
Aquest insecte ataca un gran nombre d’espècies de palmera. Als països on és originari pot trobar-se sobre cocoters (Cocos nucifera) i Palmeres de Guinea (Elaeis guineensis) entre d’altres moltes palmeres. També està citat en Agave americana o Saccharum officinarum (canya de sucre). No obstant això, a la Península Ibèrica i Canàries s’ha observat només sobre la palmera canària (Phoenix canariensis) i amb menys freqüència a la palmera datilera (Phoenix dactylifera).

Descripció de l’insecte
L’ou és molt petit (2mm.) i blanquinós. La larva no té potes, és piriforme, amb el cos també de color blanquinós i marró roig, el cap. Passa per entre cinc i nou estadis larvaris i acaba a la pupa en un capoll fet amb fibres de la palmera. L’adult és un escarabat de color vermell amb ratlles longitudinals negres i amb el rostre allargat (bec) característic de la família dels curculiònids.
El cicle dura entre tres i quatre mesos, i té tres o quatre generacions a l’any, normalment en la mateixa palmera mentre hi hagi aliment. Ara bé, també pot colonitzar-ne d’altres atret per l’olor de la palmera malalta o acabada de podar. És un insecte molt gregari i se’n poden trobar fins a tres-cents exemplars en una mateixa palmera.


Danys
Com la Paysandisia archon, la larva de R. ferrugineus, al començament mossega les fulles tendres i, després, barrina el tronc de la palmera.
El primer dany observable exteriorment és que cau o es despenja alguna fulla de l’interior de la corona; si s’estira es desprèn amb facilitat i podem observar les mossegades a la base de la palma. Sol estar molt prop de l’ull, on en poden trobar totes les formes a la vegada (larva, capoll-pupa, adult). A diferència de P. archon, ataca directament a l’ull de les Phoenix canariensis, i la mort de la palmera sòl ser qüestió de temps. Sembla que en Phoenix dactylifera té preferència pels fillols i la part baixa de la planta.

Informació extreta d’una publicació de la
Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

El "Morrut roig de les palmeres"

Dit també "Becut vermell de les palmeres"

Pupa de Rhynchophorus ferrugineus
Pupa de Rhynchophorus ferrugineus
Capoll de Rhynchophorus ferrugineus en Phoenix canariensis.
5 centimetres de llargada, aproximadament.
Aquí se les berenaran totes... No pot ser !!!!
Quina tristor !
Antoni Albalat Salanova
· Rhynchophorus ferrugineus:
· Morrut roig de les palmeres. Becut vermell de les palmeres.
·
· Phoenix canariensis:
· Palmera de Canàries. Fasser de jardí.


· Fotos ©: [ Wuniatu ] · [ Wuniatu ] · [ Wuniatu ] ·
·

dimecres, 14 de gener del 2009

Sicília s’està quedant sense palmeres

Crònica des de Palerm
Les palmeres de Sicília es moren

Una palmera de Palerm.
Tornar a Palerm és sempre tornar una mica a la pròpia història passada. Amb el gòtic i els noms catalans, cognoms de Castella, amargs records de la Inquisició espanyola acabats de descobrir, palmeres portades de les Canàries... Les palmeres formen part de la línia de l'horitzó de l'illa des que hi van arribar els àrabs, i constitueixen, juntament amb les oliveres, els tarongerars i les zones desèrtiques, el resum del seu paisatge. Ningú s'imagina Sicília sense palmeres, però potser caldrà acostumar-s'hi, perquè un insecte les està matant. És un rosegador arribat des d'Egipte que, encara abans, va començar a emigrar des del sud de l'Índia.
Això va succeir fa 100 anys, de manera que ja fa un segle que es desplaça, fins a arribar ara a les riberes del Mediterrani. Aristòcrates i plebeus ploren a llàgrima viva per les avingudes que agonitzen i els jardins i els patis que canvien de perfil. A la solemne i aclaparadora plaça barroca d'Acireale ja han abatut les palmeres centenàries que embastaven el seu paisatge. Molts patis de Palerm semblen ara despullats. No és tan sols el paisatge més o menys estètic el que desapareix, sinó que se'n va en orris un paisatge secular que ha alimentat històries, llegendes, jocs infantils, poesies i amors fugaços. Potser un món. Fins al desembre passat ja havien estat abatudes 6.000 palmeres, en una carrera probablement perduda per impedir el contagi.
L'única solució coneguda perquè l'epidèmia no s'escampi consisteix a encaputxar la palmera, tallar-la, transformar-la en serradures i cremar-les o enterrar-les. L'insecte rosegador és un coleòpter de color oxidat, amb un esperó trencador al cap amb què s'obre camí pel tronc de l'arbre. Fa entre 19 i 45 mil.límetres, mor i reneix contínuament i es desplaça en bandades, com una petita plaga de llagosta, volant fins a cinc quilòmetres d'una sola tirada. Mentre ho fa, del seu cos es desprèn una substància química sexual amb què atrau i manté units els seus semblants. Aquest rosegador (Rhynchophorus ferrugineus) prefereix la palmera Phoenix canariensis, portada segles enrere per àrabs i espanyols.
No obstant, va arribar a l'illa dins d'un contenidor, transportat en vaixell des d'Egipte, que portava palmeres Phoenix dactylifera. Els clients finals eren els vivers de l'illa, que havien decidit comprar-les en aquell país perquè les pagaven a 100 euros cadascuna en comptes dels 1.000 que costen a Itàlia. Un negoci rodó. Devastador.
A l'Institut de Cultures Arbòries de la Universitat de Palerm expliquen que es tracta d'"una insensatesa provocada per l'home", i experts agraris afegeixen que l'epidèmia "és el fruit podrit de la globalització salvatge, amb la qual transportem espècies d'un continent a un altre i es modifiquen així les relacions entre els organismes". I un no sap què pensar, ja que recorda com, sense globalització, els transports i les contaminacions s'han produït en totes les èpoques de la història i el que potser ha canviat és que ara existeix la tecnologia per detectar-les abans o mentre es produeixen. Potser és que no es controlen ni s'afronten amb prou temps.
Rossend Domènech
· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 14.01.2009
·
· Més informació sobre el becut vermell a Sicilia i a Italia:
·
Punteruolo rosso: Petrosino la città più colpita
· La pandemia del punteruolo rosso
· Punteruolo rosso. Le preoccupazioni del Partito socialista di Scicli
· SOS Palme, Nardò minacciata deI "punteruolo rosso"
· 'Punteruolo Rosso', arriva dal Brasile la ricetta salvapalme
· Caivano. Addio alle storiche Palme di piazza 1° Maggio
· Palme: 400 € di rimborso dalla Regione per ogni palma abbattuta
· Pescara: punteruolo rosso sulla riviera sud
· Emergenza Punteruolo Rosso delle Palme
·
·

dimecres, 18 d’abril del 2007

Habitants de les palmeres

La cotorreta de pit gris i el becut vermell

La plaga del becut vermell o morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) afecta ja a moltes palmeres i s’està escampant molt ràpidament. La seva incidència es molt més gran i perillosa del que pugui semblar per les informacions que arriben als mitjans de comunicació. Una de les esperances per aturar el morrut de les palmeres està en altres habitants d'aquest arbre. Una de les coses que s’estan estudiant per combatre aquesta plaga és si una espècie d’ocells invasora, la cotorreta de pit gris o argentina, podria ser un depredador natural d'aquest insecte, tal com ho expliquen en aquesta noticia del Canal Blau de Vilanova i la Geltrú:

Prevenint de nou el "morrut"

Els tècnics de l'Ajuntament de Vilanova comencen a fixar-se en les palmeres que donen una imatge característica al litoral català, perquè podria ser que tornès, aviat, el seu depredador. El morrut de les palmeres és un escarbat, un insecte de sang freda, i per això el seu moment d'expansió abasta des de la primavera fins a la tardor. Una eina important per frenar l'avanç del morrut és la col·laboració ciutadana; es tracta que els veïns aprenguin a detectar les palmeres afectades. A més d'eliminar les palmeres afectades, que ha permès frenar el primer embat del morrut, també cal promoure les accions preventives. Des de la tardor i fins ara tècnics municipals han realitzat un escombrat de les palmeres de la ciutat. En total fins ara s'han detectat 27 palmeres afectades que han estat talades, triturades i cremades tal i com estableixen les mesures preventives fitosanitàries. Una de les esperances per aturar el morrut de les palmeres està en altres habitants d'aquest arbre. Per ara, s'està estudiant si les cotorretes de pit gris podrien ser depredadors naturals d'aquest insecte.
Canal Blau. 18.04.2007
Vilanova i la Geltrú
·
·
· Fotos: · [ Basajauntxo ] · [ Luis Fidel Sarmiento ] · [ Rob. Barcelona ] ·
·

dijous, 27 de maig del 2010

De la lluita contra el morrut vermell

Reportatge sobre l'Escarabat Morrut i les Palmeres

Reportatge del programa "Medi Ambient" del canal .2 de la RTVV, sobre l'escarabat morrut (morrut de les palmeres, becut roig, morrut vermell, Rhynchophorus ferrugineus) i les palmeres, centrat especialment en el País Valencià, i tocant tots els temes (origen i biologia dels morruts, la influència del boom immobiliari, accions de les administracions, investigació, ...).
Un reportatge de la TV valenciana, ben explicat i força divulgatiu, que explica les accions de lluita contra el morrut que estan provant el Jardí Botànic de València i la Universitat d'Alacant.

Primera part

Segona part


Gràcies a Xavier Ventura MésBdn per fer-nos conèixer aquest reportatge.

divendres, 5 de desembre del 2008

Palmeritis.1

Poditis

És clar que no n’és una prova definitiva, però corroborat pels comentaris fets, i sobretot pels no fets (qui calla atorga, diuen, vegeu tres articles més avall), els arbres no necessiten poda, mai
(vegeu també diari de Balears 29.09.08, Ultima Hora 16.11.08)

Aleshores, si les palmeres no tenen branques, i per tota la resta tampoc no són arbres, amb molt més motiu, les palmeres encara menys –o més?- que mai (els significants absoluts són molt difícils de matisar) no necessiten poda...

però es poden, o així ho diuen els que es dediquen a tirar al fems biomassa verda. I per acabar-ho de compondre, segons es desprèn del comentari n. 4 (enllaç posat), aquella presumpta aura de feina d’elit, ja s’ha acabat, ara ja poda palmeres qualsevol i a qualsevol preu. Pitjor impossible.

Per què? Ho tendrien que respondre els promotors destruir biomassa verda. Per càlcul de probabilitats aquesta gent deu coincidir amb aquells que tenen la boca plena de “planta mediterrània” (vg. 26.09.08).

Supòs que molta gent troba que la palmera-plomall fa més guai, però encara tenim un altre problema, segons els periodistes una problemàtica, i quan ens convé una catàstrofe: una plaga, el morrut et alter.

Si tan horrible és una plaga, i tant de mals ens poden caure a sobre perquè una plaga és una plaga, per vergonya torera, tots els promotors de destruir biomassa verda ja s’haurien d’haver aturat de fer tallar biomassa verda (és per a no dir fulles sempre seguit), ja que els talls que provoquen els talladors de biomassa verda són, ni més ni pus, que el brou (caldu) de conreu de més plaga.

...És que no sé si m’explico: si diem que no volem competència d’altres plagues, per què les proporcionem el menjar a balquena?

...I si no vols brou (caldu)

com quedem?

És que, a més a més, segons els protocols de plaga, tallar fulles verdes està prohibit, tot i què, a les Illes, per si algú es creia que ens mocàvem amb els colzes, el protocol diu

> Rhynchophorus ferrugineus (Becut vermell de les palmeres)
> Mesures de control
MESURES FITOSANITÀRIES OBLIGATÒRIES
A tot Mallorca
Queden paralitzades totes les podes de palmàcies, excepte les autoritzades per la Direcció General d'Agricultura.


així doncs, per variar, deixam les portes (i les ferides dels talls) obertes per si algú amb qui hem de quedar bé li pega poditis incontenible, per exemple a l’Ajuntament de Palma, si de cas, ja posarem una multa al més desgraciat.

Però vaja, també ho pot explicar un altre

...................................................................................

Mentretant...

Per defecte: Pere Llofriu

dilluns, 19 de setembre del 2011

Pesticides als arbres d'Alzira

Verí al parc infantil del Drac a Alzira

“Millor farien utilitzant la lluita biològica, tractaments ecològics o simplement deixant-lo estar”

L’ús del clorpirifos s’ha convertit en norma habitual en totes les parts

La política de jardins a Alzira seguix sent molt desencertada. Hui veig als diaris digitals que han tornat a tallar més arbres, quan enguany és l'Any Internacional dels Boscos i el que haurien de fer és plantar-ne molts més pel poble, entre altres raons per evitar el que ens està passant durant tot l'estiu, que als nostres carrers on sols hi ha asfalt, ciment i metall (cotxes) s'acumula tant la calor que al mig dia dona por eixir.
Per altra banda, el dijous polvoritzaren de verí les palmeres del parc infantil que hi ha al costat del poliesportiu Fontana Mogort, que tots els dies s'ompli de xiquets amb els seus pares/mares, la qual cosa sembla absolutament fora de lloc, per perillosa i ineficient.
El clorpirifos utilitzat és un verí perillós com es pot vore a la fitxa adjunta i per tant no adequat per utilitzar dins del poble i menys encara damunt d'on van a estar els xiquets que són sempre els més sensibles: veure informació al respecte.
A més, tractar amb verí és una pèssima solució perquè no es pot eliminar el 100% de la plaga i no és raonable estar polvoritzant cada x mesos totes les palmeres, amb dosis creixents perquè el "becut" es farà resistent.
Millor farien utilitzant la lluita biològica, tractaments ecològics (que hi ha) o simplement deixant-lo estar, perquè la plaga és consequència del "monocultiu" de palmeres, la nefasta política de ficar palmeres per tot arreu duta ací durant tants anys.
Plantem arbres autòctons, mediterranis, que no necessiten més aigua de la que plou i les plagues dels quals estan controlades pels depredadors naturals existents!
Pedro Domínguez Gento
· Article publicat a El Seis Doble el 18.09.2011

dijous, 15 d’octubre del 2009

Palmaverda'09

3es. Jornades d’Arboricultura i Paisatge
20 d'octubre, 19 de novembre i 17 de desembre de 2009
Palma de Mallorca

Palmaverda'09

Per tercer any consecutiu, s'organitzen a Palma de Mallorca les jornades Palmaverda. La 3ª edició de Palmaverda es reparteix en tres sessions marcades per un perfil diferenciat i a la vegada, unit pel mateix fil conductor, l'Arbre i l'Arboricultura. Donar eines a qui planifica i dissenya la trama urbana, posar en valor i difondre el patrimoni d'Arbres Singulars dins el nostre territori i unir esforços i professionals en la cultura de l'arbre.

Programa

20 d'octubre de 2009
Paisatge i urbanisme
18.30 h Inscripció. Seu del COAIB, Palma de Mallorca.
19.00 h Presentació de la jornada
19.15 h Ponència: El sistema radicular dels arbres urbans. Salvador Cañís. President de la AEA.
20.00 h Ponència: Prevenció de la intrusió de les arrels a les xarxes de clavegueram. Örjan Stal. Suècia.
20.45 h Debat
21.00 h Clausura

19 de novembre de 2009
Patrimoni arbori
18.30 h Inscripció. Seu d’ARCA, Palma de Mallorca.
19.00 h Presentació de la jornada
19.15 h Ponència: Arbres singulars de Mallorca. El Pins. Pere Llofriu. Palma de Mallorca.
20.00 h Ponència: Actuacions de conservació d’arbres vells. Salvador Cañís. Palma de Mallorca.
20.45 h Debat
21.00 h Clausura

17 de desembre de 2009
Arboricultura
16.00 h Inscripció. Seu del Jardí Botànic de Sóller.
16.30 h Presentació de la jornada
16.45 h Ponència: Sanejament mecànic de palmeres contra el Becut vermell. Michel Ferry i Susi Gómez Vives. Estació Phoenix. Elx.
17.30 h Ponència: Plantació i poda de formació d'arbres. Gerard Passola. Director d'Arbre Investigació i Gestió S.L.
18.15 h Debat
18.30 h reunió: Trobada de podadors d'arbres i palmeres.
19.30 h Clausura

Les jornades són gratuïtes, i les places estan limitades fins a completar l’aforament de les seus.
Per a inscripcions enviar un correu electrònic a info@aearboricultura.com indicant el nom, cognoms, professió i a la jornada a la que es vol assistir.

· Més informació a Aearboricultura.com
·

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Un fong contra el becut vermell

Creen un fong que elimina el morrut de les palmeres

Detall de la ungla d'un Rhynchophorus ferrugineus (Morrut vermell). Font: UA

La Universitat d'Alacant ha provat amb èxit l'ús de l'aïllat del fong Beauveria bassiana per eradicar la plaga del morrut de les palmeres. Les proves confirmen que el 90 per cent dels invasors de les palmeres moren amb aquest tractament als 14 dies i el cent per cent als 24 dies.
El Laboratori de Fitopatologia, dirigit per Luis Vicente López, ha coordinat els assaigs amb aquest producte, format principalment per un aïllat del fong, i que ha demostrat el seu potencial com agent de control biològic.
Segons la investigadora Berenice Güerri, el valor de la investigació està en el potencial del producte que té, a priori, un caràcter preventiu.
Per Guerri "s'ha demostrat que les palmeres tractades amb el fong estan protegides del morrut durant gairebé 4 mesos, que duplica el període de protecció respecte els productes químics".

Com actua el fong?
El fong actua com un depredador que espera a la seva presa, el morrut, per a infectar-lo i acabar menjant-se'l des de l'interior.
Aquesta espècie de fong compta amb uns filaments que degraden la cutícula del morrut i li permeten introduir-se en l'insecte. Un cop a l'interior, desprèn toxines que acaben matant al morrut vermell.
Les proves de l' IMEM Ramón Margalef van començar fa dos anys i la investigació està relacionada amb diversos projectes de l'institut universitari.
Els investigadors comenten que "van començar les proves amb nou aïllats del fong i després dels assajos en larves, de 7 i 30 dies, i insectes adults, en vam seleccionar dos.

Jornada sobre el morrut de les palmeres
Els resultats mostraven que la mortalitat de la totalitat del morrut es produïa als 4 dies en larves i 10 dies en adults. Quan el fong es formulava, per a facilitar la seva aplicació i afavorir la seva permanència a la palmera no disminuïa la seva virulència.
D'aquesta manera el producte formulat, que es presentà el passat 25 de setembre en una Jornada sobre Rhynchophorus ferrugineus organitzada per la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de València, s'ha fet finalment amb un dels fongs més virulents.
El treball que exposà Berenice Güerri està supervisat pel director de l'Institut i professor del departament de Ciències del Mar, Luis Vicente López, el professor de la Universitat d'Almería, Pablo Barranco, i la professora de la UA, Leticia Asensio.
26/09/2008 UA/RuralCat
· RuralCat · Universitat d'Alacant ·
·

divendres, 14 de desembre del 2012

Si el morrut ja t'ha fotut...

Solucions ingenioses davant la 
catàstrofe del morrut roig

Molts són ja els afectats per aquest bell corcó de les palmeres, el morrut roig o becut vermell de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus). Davant la pèrdua irremeiable d’espectaculars exemplars de fasser i palmera canària, algunes persones han deixat volar la imaginació per arribar a solucions tan originals com aquestes que segueixen.
En Thomas Debionne, col·laborador del blog d’amics·arbres i membre de l’Associació Balear de l’Arbre (ABA) ha dissenyat i fabricat aquest tresillo tan original.

A búger, un propietari d’un antic imponent fasser, ha optat per fer-ne una jardinera on ha sembrat unes aus del paradís (Strelitzia reginae).

Rafel Mas, Búger 14 de desembre de 2012
Fotos del sofà i butaques: T. Debionne
Foto jardinera: R. Mas
Foto Rhyncophorus ferrugineus: G. Morlà