dijous, 23 d’abril del 2020

El 23 d'abril recomanem 11 llibres

23 d’abril, Sant Jordi, Llibres i Roses

Llegenda de Sant Jordi. Maximilian Liebenwein
Sant Jordi

Llibertador de donzelles,
brau cavaller, preferit,
- les roses s’obren vermelles
de la sang del vostre pit.-
Repreneu escut i llança
i el cavall feu galopar
que encara, per malaurança
en queden per deslliurar.

13 d’abril del 1929.
Josep Gibernau i Clos
(Castelló d'Empúries, 1887 • Masquefa, 1945)
~
Sant Jordi i el Drac. Raffaello Sanzio
~
Avui és 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el dia dels Llibres i les Roses, per això avui fem aquest apunt al blog recomanant, des de l'equip i també d'amics del blog, alguns llibres que van d’arbres o que també hi surten els arbres.
~
En Joan Vicenç Lillo i Colomar ens recomana :
"Eucaliptus" de Murray Bail, Edicions 62.
Aquesta novel·la, aquest llibre, m’ha fet mirar l’eucaliptus d’una altra manera, és a dir m’hi he aproximat amb ganes de poder-lo conèixer millor, si no com amic sí com a explorador interessat i respectuós. El llibre dona nom a una espècie d’eucaliptus a cada capítol, i entre mig n’anomena moltes més. És, però, una novel•la d’amor molt original i moderna, encara que escrita a la manera de les velles rondalles: Un vidu enamorat dels eucaliptus que viu a Austràlia, amb la seva filla Ellen, coneguda per la seva bellesa a toga la regió, promet la mà d’aquesta a aquell que sigui capaç d’identificar i anomenar correctament totes les espècies d’eucaliptus que té plantades a la seva propietat ... Em va agradar molt.
~
J.D. Fernàndez i Brusi ens recomana dos llibre i ens diu :
No són les darreres novetats editorials, ni tampoc cal que ho siguin: sovint darrer no vol dir millor ni més original, aquell que sigui arbreferit les gaudirà igualment però…
El 17 d’octubre de l’any passat, va tenir lloc un dels actes de la commemoració del 20è aniversari del Jardí Botànic de Barcelona: una conferència d’en Francis Hallé. I allà va ésser on vaig trobar una agradable sorpresa: en Gustavo Renobales, de l’editorial “Libros del Jata”, amb el “Plaidoyer pour l’arbre”(setembre 2005, Actes Sud) d’en Francis Hallé amb una cuidada traducció d’en Lander Renteria (ell vol el cognom sense accent !) al castellà.
“Alegato por el árbol”. Francis Hallé. Libros del Jata, és pel gaudiment intel·lectual de trobar respostes a certs enigmes que tot entusiàstic es pot plantejar, per observar i viure l’arbre des d’una perspectiva moderna gaudint dels excel·lents dibuixos d’en Francis Hallé, per l’aventura que suposa l’evocació dels paisatges exòtics viatjant pels arbres d’altres latituds. Al cap i a la fi: un bon pretext per acabar encara fer-nos més preguntes sobre qui són i com viuen els arbres !
 ~
Es tracta d’un florilegi molt ben escollit, un trencadís de moltes sensibilitats que ens apropa a la bellesa dels arbres de formes molt diverses. Pels que necessitem guarir-nos de qualsevol confinament (l’imposat per la malaltia, per la feina, per la política) és un refugi on poder anar i en qüestió de minuts viure l’evocació de la natura en forma d’arbre. Versos que arreceren i alliberen l’esperit…
Com deia l’ecòleg Margalef: “per a descriure apropiadament la complexitat d’un arbre cal un poeta”.
He d’afegir que aquest llibre per a mi té un significat molt especial: allà on es va presentar -un marc incomparable com és la Pedrera- vaig conèixer personalment en Francesc Mas. La data era molt ben escollida: naixia la primavera del 2007 i era el dia internacional de la poesia…
J.D. Fernàndez i Brusi
 ~
Fa uns anys vaig conèixer al gran periodista, geògraf, historiador, naturalista, divulgador i millor persona, que és en César-Javier Palacios. La seva passió per tot el que fa, vessa en els continguts del llibre que vos present. En una visita a l’illa de Mallorca, em va regalar aquesta joia de llibre que guard amb molta estima. És un llibre d’arbres monumentals i singulars de les Illes Canàries, una selecció de 107 arbres i arbredes presents a l’arxipèlag. Evidentment no hi són tots els que podrien ser-hi.
Els textos del llibre són d'en Cèsar i les fotos de Domingo Trujillo i alguna de José Manuel Moreno. De cada arbre que apareix al llibre, trobam una fitxa descriptiva de les característiques morfomètriques, el nom científic de l’espècie, el nom comú de l’arbre i el nom popular de l’exemplar, cosa importantíssima aquesta darrera, doncs dóna la idea del ”arrelament” de l’exemplar a la societat i cultura on pertany. A més es troben dades d’on està situat físicament i com arribar-hi per poder visitar-lo. L’objectiu inicial d’aquest llibre era servir de base per posar en valor aquests magnífics exemplars i servir de base per al desenvolupament dels catàlegs regionals d’Arbres Singulars i Monumentals de les Canàries. Però no és un catàleg simple i pla, en cada un dels fulls dedicats a l’exemplar, es desgrana una gran quantitat d’informació, no només tècnica, que hi és, però sobretot informació recopilada provinent de la tradició oral. Es coneix bé la gran feinada de compilació de dades i llistats fetes per personal tècnic i agents forestals dels departaments de medi ambient, botànics i excursionistes, però també a partir de coneixements de pagesos i pastors, a més de informacions bibliogràfiques de luxe recollides als anys 40. Però una de les coses de més valor que apareixen al llibre, són les històries aconseguides en centenars d’entrevistes fetes a veïnats, d’on sortiren informacions que quedaren reflectides en el textos i que així podran perdurar molts anys.
Cada text és una meravella, com un full d’un llibre de poemes, delicat i just, no n’has de llegir masses de cop, 2 o 3 màxim a la vegada, roegant-lo, assaborint-lo, digerint-lo, xalant-ne...El recull de fotografies és molt bo i complet, afegint de vegades fotografies antigues de gran valor documental. El llibre és de gran format i tapa dura, amb un disseny molt cuidat i fotografies a tot color. Si ja les Illes Canàries tenen enorme bellesa i racons d’indescriptible impacte visual, amb aquest llibre se’ns anima a recórrer racons més secrets i oblidats on el respecte a aquests gegants verds ha perdurat durant segles.
Rafel Mas Ferrer
Sant Jordi, 23 d’abril, Santa Maria del Camí. Mallorca
~
La Susanna Martínez ens recomana i fa la ressenya d’un llibre que va coescriure :
"Cómo plantar un árbol, comer sus frutos y descansar a su sombra". Jordi Bigues, Susanna Martínez. Editorial Fundación más árboles, | Terra.org - Ecología pràctica.
Escriure un llibre mai és fàcil. Ni pels temes econòmics, ni per la soledat que suposa escriure, ni per la indeterminació de si el lector apostarà per ell. D'alguna manera tots els que escrivim, en el format que ho fem, ho fem per ser llegits o escoltats, com en un audiollibre.
Quan em van proposar coescriure "Cómo plantar un árbol, comer sus frutos y descansar a su sombra", allà per 2010, em va fer molta il•lusió. Sóc enginyer tècnic agrícola i era un moment idoni per relacionar la meva part tècnica amb la de comunicació, que sempre he intentat compaginar.
El llibre està dedicat a qui estima els arbres, com vosaltres els que feu i llegiu el blog Amics Arbres • Arbres Amics. Si us submergiu a les seves pàgines hi trobareu des de temes pràctics fins a textos filosòfics, passant per cròniques de la lluita de molts activistes per a preservar arbres i boscos. Us convido a un passeig ben arbrat.
~
Francesc Mas i Castanyer també ens recomana dos llibres :
“Els fruits saborosos” de Josep Carner Puigoriol. N’hi ha diverses edicions, de Edicions 62, Editorial Educaula62, Quaderns Crema.
A Els fruits saborosos, escrit a principis del segle passat i que Carner el va anar revisant al llarg de la seva vida, Carner explicita alguns dels elements que caracteritzaran els postulats del Noucentisme, la Grècia clàssica, la mediterrània, la cultura popular, la Catalunya ancestral i la Catalunya ideal, ... En aquest poemari l’autor parla dels fruits dels arbres del nostre paisatge lligant el destí de cada fruit al d'una figura humana. Unes poesies precioses, molt delicioses i agradables d’assaborir. El llibre ha esdevingut un clàssic de la poesia i la literatura catalana.
~
Josep Gordi és professor de Geografia a la Universitat de Girona i un enamorat dels arbres, els boscos i els paisatges. Sobre aquestes temàtiques ha publicat nombrosos articles i llibres.
Aquestes pàgines parlen del paper dels arbres en diferents cultures i religions per tal de mostrar l’important protagonisme que han tingut en el nostre passat i que els ha convertit en un símbol d’abast mundial que apareix en les imatges de moltes institucions polítiques, educatives, sanitàries i ambientals. La mirada que l’autor ens ofereix se centra en els vincles més emocionals i espirituals que s’han establert entre les diferents civilitzacions i els arbres. Després d’un ampli repàs històric, trobem un capítol titulat "Arbres, folklore i literatura", dedicat a fer un senzill tast dels estrets vincles entre els arbres i la literatura. I finalment entrem en el darrer capítol, titulat "Comunicar-se amb els arbres", que constitueix la part més propositiva d’aquest llibre, ja que el seu objectiu és fornir-nos d’unes senzilles eines per acostar-nos als arbres des d’una altra mirada, molt més emocional i amorosa.
~
La Marisa Olivera ens recomana :
Un llibre on també parla dels arbres. “Llibre de les imatges perdudes” combina la tradició poètica de l'haiku, amb unes proses líriques que en segueixen la pulsió a l'estil dels haibun japonesos i uns detalls gràfics de sumi-e. Un llibre total que defineix molt bé dues de les passions del seu autor: les literàries i les plàstiques... Abraham Mohino i Balet (1969) és escriptor i escultor i és un dels principals haikuistes actuals en llengua catalana i ho és per diferents motius, no sols per la coneixença de la forma i tradició clàssica tan japonesa com catalana, o perquè hagi impartit diversos tallers a escoles d'escriptura sinó perquè ha estat dels pocs que s'han plantejat reformular l'esquelet o explorar noves possibilitats conceptuals d'aquesta composició.
~
L’Àngels Mas i Tort ens recomana :
David George Haskell, biòleg i poeta, és professor a la University of the South i autor de diversos assaigs de divulgació científica. Viu en Sewanee (Tennessee), on ell i la seva dona gestionen una finca dedicada a l'agricultura orgànica.
En aquest llibre, Haskell recorre el món per relatar les històries d'una dotzena d'arbres molt diferents entre si: en reserves naturals, en parcs urbans, a les voreres de la metròpoli o en un turonet japonès, troba el so de la natura comunicant-se i creant el que ell anomena "la comunitat dels éssers vius". I amb la seva característica barreja de poesia i ciència, ens parla d'arrels i records, de llum i de gravetat, de clima i de minerals, de conservació i de destrucció, i finalment del que importa: de la comunitat dels éssers vius, vinculats per les històries fascinants que ens expliquen els arbres.
~
Observatori del Paisatge de Catalunya ens fa saber que acaben de publicar el :
“Catàleg de paisatge de Comarques Centrals”, Pere Sala i Martí, Jordi Grau i Oliveras. Observatori del Paisatge. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.

Aquest Catàleg, el sisè que es publica en forma de llibre, pretén apropar a la ciutadania aquesta eina de servei al planejament i reforçar el coneixement i la posada en valor dels paisatges de les Comarques Centrals. El Catàleg identifica 27 unitats de paisatge, per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l'evolució històrica, l'organització actual, l'expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d'observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l'avaluació d'amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.
Es troba disponible a la pàgina web de l’Observatori. I es pot baixar en format pdf aquí : Catàleg de paisatge de Comarques Centrals (28,1Mb)
~

A Amics arbres • Arbres amics també volem recomanar :
El retorn a les arrels davant de el món d'avui. Prenent com a base cada part dels arbres, arrels, tronc, branques, ..., Hasier Larretxea ordeix la història del seu entorn: el poble, els boscos, la fusta, els arbres, la música tradicional, el seu pare aizkolari. Un llibre sobre com tornar a la naturalesa i les seves bondats, explicant també històries i : de la tala furtiva d'arbres, els últims oficis relacionats amb els boscos com ara els carboners, ...
El seu autor diu “El lenguaje de los bosques” vol ser el sender que escullis quan t'endinses en un bosc. Aquest llibre vol que creixi un arbre en el palmell de la mà desplegada. Vol mostrar l'alè i la respiració dels passos pendent amunt. El so de la traça sobre el mantell de fulles de la tardor. Voldria ser guia, brúixola i essència de tot allò que envolta l'arbre. Aquest llibre és terra, arrel, escorça, branca, fulla i fruit. És nus i tremolor. L'essència empolvorada d'una vida adobada entre l'espessor de la natura. A aquest llibre li agradaria sortejar la boira que ho cobreix tot per alba en un racó del paisatge en què els ocells li canten a el nou clarejar del dia. És la llavor d'una vida que floreix en els retrobaments i en la recerca del full de ruta de la infància que curt mirades i essències. Voldria representar la ramificació que s'eleva cap al cel clar, on es retroben les generacions, el món rural i la vida a la ciutat. Aquest llibre vol ser indagació i reflexió, ruta i aixopluc.
~
~
Posat per Francesc Mas i Castanyer a les 00:23
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)