dimecres, 19 de desembre del 2018

Un altre poema de Nadal


Li va recordar el jardí de casa seva,
quan encara vivia en aquell poblet de l’interior,
quan encara no coneixia el mar ni els seus perills,
quan encara el cel no s’esquerdava per les bombes.

Va penjar-hi quatre llumetes,
una per cada punt cardinal,
i, just al bell mig de la cruïlla,
un preciós estel espurnejant.

Alguns vianants s’aturaren a la plaça,
volgueren explicar-li, arrossegats per l’obsessió,
que aquelles branques amb copa arrodonida
no eren pas de l’arbre que era tradició.

Ell, exhibint un breu gest d’agraïment,
els va parlar amb nostàlgia als ulls
d’un cel envaït per la de cendra,
d’un mar del que fou salvat per braços amables,
d’un poble de carrers i places alegres,
d’una casa on vivia amb la seva família
i d’un jardí amb una olivera centenària
on el seu pare l’ajudava a enfilar-s’hi
quan només era un petit vailet.

Franc Guinart i Palet / 14-12-2018.

Aquest és un petit poema amb aire nadalenc que he volgut escriure per recordar a tots els desplaçats i refugiats. Segurament en aquestes dates, sovint de caràcter familiar, el seu sentiment d'abandonament encara deu ser més punyent. L'olivera, no cal dir-ho, és molt més que una metàfora; en el fons ens parla de la PAU en majúscules a través de la perseverança i la humilitat. F. G.

4 comentaris:

Adela Payá i Prats ( Maragdusa) ha dit...

Preciós...!😙🦋🌾

payaquepaca ha dit...

Preciós, el poema,sí, sensible, dolç,trist, punyent...
Sí, sap tant de greu aquueixa mancança espiritual en el cor d' alguns humans que no permet viure en la pau i el respecte que els 10 manaments indis professen...
Podríem èsser tan feliços en aquest meravellós planeta Terra...

Unknown ha dit...

Gràcies per recordar-nos la realitat dels més desprotegits, aquestes dates no són per tots felicitat. Precioses lletres plenes d'humanitat.

arenysdemar ha dit...

Gracies Franc per compartir aquest poema, reflexiu, amb versos plens de realitat.