dimecres, 10 de gener de 2018

Un regal de Reis

L’espectacular florida d’un eucaliptus singular

Inflorescències en pannicle d’umbel·les de l’E.polyanthemos.
Anys enrere tenia per sinònims E.populifolia i E.populnea.

D’entre les més de sis-centes espècies d’eucaliptus que hi ha, algú es va encantar amb aquest Eucaliptus polyanthemos. Veient la proximitat del Botànic vell, suposo que la plantació d’aquest arbre es podria atribuir a un botànic jardiner o a un jardiner botànic. Entre amics sempre es pot escapar alguna llavor…
Aquesta mena de gent actualment estan en perill d’extinció: el romanticisme que destil•la una espècie exòtica no ven massa i ara tot va per internet, amb criteris més economicistes. Sortosament sembla que aquesta tendència s’està revertint.
No tots els pol·linitzadors són abelles Apis !
L’Eucaliptus polyanthemos, segons els de VicFlora (*), té tres subespècies: subsp. longior, subsp. marginalis i subsp. vestita). A saber en aquest cas…
El gènere fou descrit, per primera vegada, al 1788 per Charles Louis l’Héritier de Brutelle, que va anar d’exploració per Tasmània.
Els eucaliptus són els arbres més plantats arreu del món per la seva adaptabilitat, facilitat de propagació i de conreu i elevats aprofitaments que se’n obtenen. Entre ells s’hi troba l’arbre més alt del món (E.regnans: fins a 132,5m d’alçada).
Que ens ho expliqui un entomòleg !
Veient la plena floració d’aquest arbre i l’animació de les abelles i òsmies que s’hi apleguen, m’animo a pensar que la pol·linització a la ciutat encara té futur.
Els eucaliptus són anecdòtics pel seu creixement rítmic, dimorfisme foliar i d’altres subtileses botàniques. Francis Hallé en el seu més que recomanable llibre “Plaidoyer pour l’arbre” explica moltíssimes coses que faciliten la interpretació d’aquests meravellosos esdeveniments.
Detall de la capçada: està en plena floració.
Aquest és un arbre persistent de la família de les Mirtàcies i d’origen australià.
Si voleu veure d’altres espècies d’eucaliptus podeu anar al Jardí d’Aclimatació i al Jardí Botànic. Allò millor seria poder anar a Austràlia però més a prop tenim al “Parque Natural Breña y Marismas del Barbate” un arborètum amb diverses espècies de calistro, carlisto o cal·listo com ells en diuen. Podeu acabar embriacs de colors i olors si hi aneu ! (**)
Els eucaliptus ni són tan dolents ni només serveixen per fer pasta de paper !
Viu darrera el Palau Nacional de Montjuïc, davant per davant del Jardí d’Aclimatació.
(*) Alerta: Vic no pas d’Osona sinó de Royal Botanic Gardens Foundation Victoria.
(**) Imprescindible dur un bon repel•lent de mosquits !

J.D.Fernàndez i Brusi

2 comentaris:

Juan Bibiloni ha dit...

Certament és un arbre fantàstic. Gràcies J.D. i Francesc per compartir-lo amb nosaltres.
Salut!

Adam ha dit...

Bon article. A mi m'agraden els eucalyptus.