Els boscos i el canvi climàtic

Els boscos frenen, de moment,
l’augment de CO2 i el canvi climàtic

Un estudi liderat pel CREAF constata que la disminució de les deposicions de contaminants, i sobretot l’increment de CO2 atmosfèric, han estimulat la fotosíntesi i el segrest de carboni per part dels boscos. És clau, doncs, entendre com circula el carboni entre l’atmosfera, els éssers vius, els oceans i els sòls per anticipar els efectes del canvi climàtic.

El bosc de Brasschaat, situat al nord de Bèlgica, tocant a Holanda, és un bosc temperat caducifoli i un dels emplaçaments utilitzats durant 14 anys per a la investigació. Autor: Johan Neegers (CC BY-SA 3.0)

L’augment del CO2 a l’atmosfera és el gran responsable del canvi climàtic i l’escalfament del planeta. Per això és molt important conèixer el cicle del carboni i quins mecanismes modifiquen com circula per la Terra. Un estudi publicat a la revista Scientific Reports, i en el que hi han participat diversos investigadors del CREAF, destaca que el cicle del carboni i els efectes del canvi climàtic varien en funció d’un complex entramat d’interaccions entre els components de l’atmosfera —gasos que la formen, contaminants i emissions humanes, i altres partícules.

La investigació ha analitzat 23 boscos d’Europa i dels Estats Units i ha comprovat que els boscos han fixat un 1% més de carboni cada any des de 1995 fins el 2011.

L’article en primer lloc avalua com ha interaccionat el CO2 de l’atmosfera amb els boscos. Els vegetals absorbeixen el CO2 per créixer mitjançant la fotosíntesi. Si augmenta el CO2 a l’atmosfera la fotosíntesi és més eficient perquè les plantes en tenen més de disponible, i per tant, creixen més, com quan s’utilitza un fertilitzant. La investigació ha analitzat 23 boscos d’Europa i dels Estats Units i ha comprovat que els boscos han fixat un 1% més de carboni cada any des de 1995 fins el 2011.

D’aquesta manera, durant les darreres dues dècades, els boscos han estat uns grans aliats per frenar el canvi climàtic. S’estima que han segrestat de mitjana el 30% del CO2 emès per l’activitat humana. Tanmateix, d’altres estudis alerten que aquest efecte fertilitzant s’està reduint i que els ecosistemes terrestres, saturats i limitats per la manca d’aigua i altres nutrients com el sofre i el nitrogen, cada cop poden capturar carboni a menor ritme i podrien passar a emetre’n més del que n’absorbeixen.

Durant les darreres dues dècades, els boscos han estat uns grans aliats per frenar el canvi climàtic. S’estima que han segrestat de mitjana el 30% del CO2 emès per l’activitat humana.

D’altra banda, segons els autors, els boscos ara són més productius perquè la millora de polítiques ambientals ha frenat la deposició de sofre i nitrogen provinents de gasos contaminants als ecosistemes. Aquests dos elements són els principals responsables de la pluja àcida, i amb la seva reducció ha millorat la salut dels boscos. Tot i això, l’estudi fa palès que l’entramat és tan complex que cal tenir en compte la menor arribada de nitrogen a l’ecosistema. Això el pot haver convertit un nutrient escàs i provocar que el creixement de les plantes, i la conseqüent captura de carboni atmosfèric, es frenin.

“Per tant, cal considerar tots els elements que componen l’atmosfera i com fluctuen en ella. El flux o moviment de carboni a través dels ecosistemes respon a un conjunt complex de relacions que estimulen alhora la captació i l’emissió de carboni”, explica l’autor principal de l’estudi i investigador del CREAF i de la Universitat d’Anvers, Marcos Fernández Martínez.

Efectes de la pluja àcida en un bosc de la República Txeca. Font: Wikipedia

El canvi climàtic encara no és el principal responsable dels canvis en el balanç de carboni

L’estudi també ha servit per demostrar que, de moment, el canvi climàtic no ha estat l’únic responsable de modificar la capacitat dels boscos per emetre i capturar carboni. En cap dels 23 boscos estudiats, ni la temperatura ni les condicions hídriques —dues condicions pròpies del clima— no han canviat significativament durant el període de temps que ha durat l’estudi (de 10 a 19 anys segons el lloc). Per tant, “ha d’haver estat la disponibilitat de nutrients i de CO2, i la presència de contaminants els màxims responsables que hagi canviat el balanç de carboni, no el clima. Però és possible que a partir d’ara sigui el canvi climàtic, més intens cada vegada, qui més afecti el balanç del carboni a nivell mundial”, alerta l’investigador.

Finalment, l’estudi remarca la necessitat d’obtenir dades de períodes més llargs i d’altres regions de la Terra per poder comparar-les i veure com afecta en general la deposició d’elements i el canvi climàtic en el flux del carboni. “Les tendències seran diferents ja que s’espera que els estats emergents augmentin la deposició de sofre i nitrogen, com han estat fent els països occidentals fins fa poques dècades”, clou Marcos Fernández Martínez.

Article
Fernández-Martínez M., Bartrons M., Sardans J., Verger A., Peñuelas J, et al.(2017). Atmospheric deposition, CO2, and change in the land carbon sink. Scientific Reports 7: 9632. DOI 10.1038/s41598-017-08755-8

Albert Naya i Díaz

Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, ha estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.

· Article publicat al blog del CREAF el 4 de desembre 2017