dimecres, 14 de setembre de 2016

Llorers d’Índies a Tenerife

Generosa ombra verda

Hi ha pobles que neixen amb vocació d’humilitat unint l’interès d’una colla de persones per compartir un determinat espai geogràfic on acostuma a haver un recurs natural (com per exemple un riu, el mar, una terra fèrtil, etc.) malgrat la producció econòmica pugui limitar-se a l’auto-subsistència. Hi han arbres que neixen amb vocació de viatgers, no generada per ells mateixos sinó per la mirada de l’home que no es conforma en contemplar-los només al seu lloc d’origen.
San Andrés, a l’illa de Tenerife, és una de les mil confluències d’aquests dos aspectes. Si alguna vegada teniu l’oportunitat de visitar aquest poblet de pescadors situat al nord-est, just al costat de la Playa de Las Teresitas, podreu comparar si les meves paraules estan prou encertades. La façana litoral de petites cases de pescadors no convida gens a continuar endins; cap gràcia urbanística ni arquitectònica, si més no, el Passeig de La Muralla que comença des del mar i s’enfila cap al poble presenta un encant especial: el seu arbrat.
La majestuositat i l’ombra que regalen els Llorers d’Índies (Ficus microcarpa) fan més que agradable anar caminant cap al poble on es confirma la total manca de prohoms que vagin capgirar aquella austeritat fundacional. Si més no, la meravellosa presència d’aquests llorers, alguns de més de cent anys, que també trobem custodiant els punts cardinals de la plaça principal, fan que el nom d’aquest poble pugui ser recordat per l’encert d’algú que va decidir plantar un conjunt de plançons que anys després donarien la millor de les ombres al bell mig de l’estiu.
Les primeres noticies que parlen de l’arribada d’aquest exemplar a les Illes Canàries daten de febrer de 1864, al diari El Time, on s’esmenta clarament Cuba com a lloc de procedència malgrat el seu origen asiàtic. A finals de 1864 el mateix diari publica que un illenc establert a La Habana, l’indià Antonio Carballo, havia noliejat un vaixell amb plançons de llorers d’Índies per embellir el passeig de la seva ciutat natal. Per aquelles dates, el diari tinerfeny El Guanche informa de l’arribada de "lindos laureles de la India" a bord d’un vaixell noliejat per Domingo Serís per a la seva posterior plantada a La alameda del Príncipe de Santa Cruz de Tenerife.
Cent cinquanta anys després de la seva introducció, el Llorer d’Índies forma part de l’arbrat de nombroses places, parcs i avingudes de les set illes canàries, una generosa ombra verda que no venia de pas, ni de casualitat sinó, tot el contrari, arribava per quedar-se.

Franc Guinart i Palet
Setembre 2016, Capellades (BCN)



Que ens deixin créixer amics meus,
només necessitem pluja i temps,
tenim un tros de terra per a nosaltres
i el mar que ens contempla a tocar.

Aquest passeig de La Muralla
d’aquí a un temps no gaire llunyà
només conservarà el seu nom
però perdrà les pedres i el significat.

El poblet de San Andrés no morirà
malgrat que el pas del temps, inevitable,
poc a poc s’emporti a la tomba
pescadors que lliuraran el seu lloc a la nau.

Que ens deixin créixer amics meus,
algú vindrà després de cent anys
i dirà que gràcies a nosaltres
la bellesa d’aquest poble no pot oblidar.

Franc Guinart i Palet
Setembre 2016, Capellades