Empelts difícils, poc frequents, rars, intergenèrics.....
Avui diumenge ens hem reunit una colla d'amics a l'hort den Jaume i na Matilde. Es diu Son Vivot i és com un petit paradís terrenal, un jardí botànic fantàstic amb centenars d'espècies d'arbres, arbustos i lianes de tot el món. Ens féia ganes veure'ns per a fer petar la xerrada i reforçar així la nostra amistat i el motiu o escusa ha estat fer uns empelts un tant estranys damunt dues alzines d'aglans agres.
Empelt d'alzina d'aglans dolços damunt alzina agre pel mètode tradicional dels vells i savis empeltadors mallorquins.
Avui diumenge ens hem reunit una colla d'amics a l'hort den Jaume i na Matilde. Es diu Son Vivot i és com un petit paradís terrenal, un jardí botànic fantàstic amb centenars d'espècies d'arbres, arbustos i lianes de tot el món. Ens féia ganes veure'ns per a fer petar la xerrada i reforçar així la nostra amistat i el motiu o escusa ha estat fer uns empelts un tant estranys damunt dues alzines d'aglans agres.
Empelt d'alzina d'aglans dolços damunt alzina agre pel mètode tradicional dels vells i savis empeltadors mallorquins.
En Llorenç, un gran professional de l'agricultura i la jardineria, ha estat el protagonista de l'empeltada. Els empeltadors mallorquins capaços de empeltar alzines amb èxit es poden contar amb els dits d'una ma i crec que encara sobrarien dits. En Llorenç té els coneixements, la saviesa, la destresa i la paciència per a dur a bon terme una feina tan difícil.
Ha començat fent l'empelt de mudes d'alzina d'aglans dolços damunt una alzina borda de fruits agres o amargs. En primer lloc ha podat totes les branques al peu o patró deixant només les dues branques principals. Després amb unes eines especials que només coneixen i tenen els empeltadors professionals, ha xapat cadascuna de les branques i hi ha inserit dues estaques d'alzina dolça que ha duit expressament de la seva paradisíaca finca de sa marina de LLucmajor anomenada Sa Barraca Blanca.
Aquí podeu veure la concentració de l'artista, millor dit, l'artesà, el mestre empeltador, procedint a finalitzar l'empelt de la primera branca principal. Observar-lo com realitza la seva obra d'art és tot un espectacle. No frissa, va pas a pas sense saltar-se cap detall.
Seguidament ha xapat l'altra branca del patró amb una eina especial en forma de raor i una maceta de fusta. Us recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a veure millor els detalls.
No ha estat gens fàcil xapar-la, ja que les alzines tenen la fusta molt dura i compacta.
Per a mantenir el xap obert hi ha aficat la part posterior del raor.
Com ha fet amb l'altra branca en aquesta també hi ha inserit dues estaquetes procurant que la seva escorça contacti i s'alineï perfectament amb l'escorça del patró. Seguidament ha procedit a empastissar totes les ferides obertes, tant del patró com de les estaquetes, amb pasta segelladora.
Un professional com en Llorenç no es pot permetre el més minim error.
Totes les ferides han quedat ben curades i segellades.
Aquí es veuen bé les dues branques ja empeltades amb dues estaquetes cadascuna d'elles.
Son pare den Llorenç, l'amo'n Llorenç de Sa Barraca Blanca, no s'ha perdut cap detall. Aquí el podeu veure assegut a una cadira que li ha duit na Matilde, l'anfitriona. Els dos canets que abraça són en Tilín de Sa Barraca Blanca i na Fosca de Son Vivot.
En Biel Nicolau i en Llorenç somriguent satisfets davant la feina ben feta. Com podeu veure el mestre empeltador ha enrevoltat cada branca amb un cucurutxo de plàstic i l'ha omplert anb terra porgada fins a cobrir totalment les estaquetes. A continuació ha regat la terra.
L'artista observant satisfet la seva obra d'art. Dins la senalla guarda com un tresor les seves eines, les mateixes que duia el vell mestre empeltador que li va ensenyar a empeltar alzines.
Empelt de castanyer damunt alzina amb el mateix mètode tradicional mallorquí.
Aquest tipus d'empelt és una novetat a Mallorca. Com ja sabeu els castanyers no suporten la calç de la terra mallorquina, que els bloqueja l'absorció del ferro a les arrels, els provoca clorosi i els acaba matant més prest o més tard a tots. Així doncs l'única manera de poder conrear castanyers a Mallorca és empeltant-los damunt un patró d'alzina, perfectament adaptada a la calç i a la sequera. Al sud de França, amb una terra calcària semblant a la mallorquina, ja fa segles que empelten les alzines i roures amb mudes de castanyer.
L'any passat en Llorenç ja va empeltar amb èxit una alzina de Son Vivot amb una muda, pua o estaca de castanyer. La que ha empeltat avui té la soca molt gruixada i ha pensat que convenia més empeltar-la pel mètode de Corona sense xapat la fusta. A la imatge podeu veure com rebaixa en bisell una pua de castanyer aprofitant la plataforma del patró recent coronat.
En Joan Bestard i un servidor l'observavem admirats.
També l'observava son pare, orgullós del seu fill.
Hem tengut molta sort. Les previsions meteorològiques donaven pluges abundants per avui diumenge, però finalment ha sortit el sol i ens ha permés fer l'empeltada sense mullar-nos.
La parelleta d'enamorats, na Fosca i en Tilín, han jugat com a bojos tota l'estona i només han parat les dues o tres vegades que l'amo'n Llorenç els ha agafats en braços.
En Jaume de Son Vivot, en Joan Bestard i un servidor xalant de valent observant l'excel.lent feina artesana den LLorenç.
Després de fer un tall vertical a l'escorça de l'alzina hi ha inserit una estaca de castanyer per la part bisellada.
L'escorça no es volia desferrar i en Llorenç s'ha ajudat amb la maceta de fusta per a aficar l'estaca entre la fusta i l'escorça, exactament on hi ha la capa de cambium.
La parelleta d'enamorats, na Fosca i en Tilín, han jugat com a bojos tota l'estona i només han parat les dues o tres vegades que l'amo'n Llorenç els ha agafats en braços.
En Jaume de Son Vivot, en Joan Bestard i un servidor xalant de valent observant l'excel.lent feina artesana den LLorenç.
Després de fer un tall vertical a l'escorça de l'alzina hi ha inserit una estaca de castanyer per la part bisellada.
L'escorça no es volia desferrar i en Llorenç s'ha ajudat amb la maceta de fusta per a aficar l'estaca entre la fusta i l'escorça, exactament on hi ha la capa de cambium.
Una vegada aficades les quatre estaques les ha ajustades amb un cercle de filferro i ha començat a segellar les ferides amb màstic d'empeltar.
En Jaume li ha preparat un bastonet en forma d'espàtula per a facilitar-li la feina.
Detall de l'empelt de castanyer damunt alzina ja finalitzat.
Detall de l'empelt de castanyer damunt alzina ja finalitzat.
L'escenari de l'empeltada.
Com ha fet a l'anterior empelt, a aquest també li ha col.locat un cucurutxo de plàstic. En Jaume li ha donat un cop de ma.
Després d'ajustar el cucurutxo l'ha omplert de terra porgada que ha regat seguidament. Ara només queda esperar unes setmanes per a veure els resultats que amb tota seguretat seran exitosos.
Empelt de Microcitrus australasica damunt llimonera borda pel mètode de Corona davall bossa de plàstic.
Finalment m'ha tocat a mi fer un empelt molt fàcil d'estaquetes del cítric australià Microcitrus australasica, anomenat caviar vegetal, damunt una llimonera borda nascuda de pinyol. Aquest arbust austral va agafant cada vegada més fama des de que va ser descobert fa uns anys pels xefs d'alta cuina dels millors restaurants del món.
L'única dificultat per a fer aquest empelt han estat les espines com agulles que protegeixen les branquetes d'aquest cítric.
No m'ha quedat més remei que tallar les espines per a poder manipular les estaquetes.
L'empelt de Corona dels cítrics es fa quan entren en saba i l'escorça es desferra amb facilitat.
Aquí podeu veure com estic desferrant l'escorça amb la part posterior del ganivet d'empeltar.
En primer lloc he aficat dues estaquetes a la branca més prima del patró.
Després les he fermades amb cinta d'empeltar de la marca Borrull que es fabrica a València expressament per a empeltar els tarongers, llimoneres i mandariners.
La primera branca ja està empeltada.
Començant a empeltar la branca més gruixada de la llimonera borda.
Les estaquetes es rebaixen en bisell abans d'inserir-les entre l'escorça i la fusta del patró.
Aficant la darrera estaqueta observat pen Biel.
El pas següent és cobrir les estaques empeltades amb una bossa de plàstic transparent per a evitar la seva deshidratació. Passats uns 15 dies es pot retirar la bossa i quan a finals d'abril les gemmes de les estaquetes brostin ja es podran desfermar.
L'única dificultat per a fer aquest empelt han estat les espines com agulles que protegeixen les branquetes d'aquest cítric.
No m'ha quedat més remei que tallar les espines per a poder manipular les estaquetes.
L'empelt de Corona dels cítrics es fa quan entren en saba i l'escorça es desferra amb facilitat.
Aquí podeu veure com estic desferrant l'escorça amb la part posterior del ganivet d'empeltar.
En primer lloc he aficat dues estaquetes a la branca més prima del patró.
Després les he fermades amb cinta d'empeltar de la marca Borrull que es fabrica a València expressament per a empeltar els tarongers, llimoneres i mandariners.
La primera branca ja està empeltada.
Començant a empeltar la branca més gruixada de la llimonera borda.
Les estaquetes es rebaixen en bisell abans d'inserir-les entre l'escorça i la fusta del patró.
Aficant la darrera estaqueta observat pen Biel.
El pas següent és cobrir les estaques empeltades amb una bossa de plàstic transparent per a evitar la seva deshidratació. Passats uns 15 dies es pot retirar la bossa i quan a finals d'abril les gemmes de les estaquetes brostin ja es podran desfermar.
11 comentaris:
L'hort de Son Vivot va tenir molta sort de poder gaudir d'uns empeltadors tan bons. Les mans de Joan són com les d'un cirurgià i en Llorenç té molt bona mà. A més a més el dia va sortir rodó. Just quan acabàrem van començar a caure les quatre gotes anunciades.
Moltes gràcies per la feina altruista i divulgativa. Una abraçada!
Matilde
Moltes gràcies, Matilde. Una abraçada.
Gràcies per compartir saviesa i experiència.
Moltes gràcies, Joan Vicenç.
Espectacular
Tinc una pregunta.
Quina es la millor epoca per empeltar d'alzina?
Mesos per poder empeltar,llunes ...
Moltissimes gràcies i enhorabona.
Gràcies, Miquel. Jo diria que les alzines es poden empeltar des de finals de febrer fins a principis d'abril. En quan a les llunes no te'n puc dir res, entre altres motius perquè després de 30 anys fent empelts no he vist cap diferència amb els resultats mirant o no mirant les llunes. Salutacions cordials.
Enhorabona empeltadors! i tambe a Mati i Jaume per eixe lloc tan bonic!
Interessant l'empelt de castanyer sobre alzina, seria possible fer-lo sobre Quercus coccifera?
Per aci abunda bastant, no tant les alzines.
Gràcies, Paco. Per provar-ho no perdràs res. En principi poden ser compatibles. Salutacions cordials.
Hola Paco,
Has de fer experiments! Potser tindràs una agradable sorpresa...
Una abraçada i molts de records!
Mati ;-)
Mati, per aquestes serres tan calcàries el complicat es trobar castanyers.
Poder canviar alguna coscolla per castanyer seria una passada!
A provar s'ha dit!
Ens vegem!
Ja, ja, ja.... en Mallorca tampoc hi ha castanyers! Però com que són molt agosarats.
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada