dijous, 13 de novembre de 2014

Una Llei per a la Defensa del Territori

Proposta de Llei per a la defensa del Territori
Iniciativa Legislativa Popular impulsada pel GOB


Amb l'acte de jurament o promesa davant del Parlament dels fedataris especials de la ILP, comença la campanya per a recollir signatures que avalin aquesta proposta de Llei en defensa del Territori. La data límit serà el 23 de gener de 2015.

69 persones d'arreu de les Illes han jurat o promès el càrrec de fedataris especials de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada pel GOB per a la protecció del Territori. Aquestes persones seran les que avalaran les signatures que des d'avui i fins el 23 de gener de 2015 s'aniran recollint en el marc de la campanya vinculada a donar a conèixer l'objectiu d'aquesta proposta de mesures urgents en matèria d'ordenació del territori per tal de que finalment, aquesta pugui ser presentada i debatuda al Ple del Parlament abans de que acabi aquesta legislatura.

Amb aquesta proposició de llei, el GOB pretén reformar la llei de les directrius d'ordenació del territori i donar resposta al seguit de problemàtiques mediambientals que pateix el territori de les illes Balears, derivats molt especialment dels canvis legislatius impulsats aquesta legislatura i que han deixat el territori a mercè dels interessos d'uns grups de poder i influència molt importants i que van en detriment de la conservació del territori i de la preservació de la dignitat de les persones que hi viuen. El GOB entén que aquesta ILP assentarà les bases d'un nou model d'ús del territori amb perspectiva duradora i des de totes les vessants.

Així doncs comença recollida de signatures de la ILP pel territori, promoguda pel GOB i que compta amb el suport inicial de prop de 70 persones que a títol individual han volgut assumir el compromís personal amb que aquesta llei pugui tirar endavant. Així com diu la llei balear reguladora de la iniciativa legislativa popular, per a poder ésser debatuda al Ple del Parlament, la promotora haurà de recollir el suport de, com a mínim, 10.000 signatures vàlides.

Davant el panorama polític actual que ha conduit les Illes a una situació de fragilitat territorial i ambiental sense precedents que compromet el seu futur i el de la seva societat, volem replantejar les bases del model que ha conduït les Illes al límit de la seva capacitat de càrrega en molts aspectes (artificialització del territori, usos intensius del sòl, degradació dels espais naturals, generació de residus, consum d'aigua i energia, contaminació,...). Veient el ritme de degradació del territori, és necessari que la ciutadania prengui cartes en un aspecte tan important com aquest i tengui veu en la decisió del model territorial.

A partir d'avui, l'entitat ecologista disposarà de tres mesos per recollir almenys 10.000 signatures vàlides. Els promotors d'aquesta iniciativa, però, ja han indicat que el seu objectiu no és assolir el mínim de signatures, sinó obtenir el màxim suport possible. Com han suggerit, aquesta ILP ha de servir per demostrar l'ampli suport de tota la societat illenca a un model de territori respectuós amb el medi ambient.

Llei per a la protecció del territori: unes illes per viure-hi.

Què volem amb aquesta proposta de Llei:

Protegir el sòl rústic
Millorar la protecció dels espais naturals
Aturar els grans projectes especulatius
Frenar els grans projectes viaris
Aportar per una nova relació amb el març
Assegurar una bona gestió de l'aigua
Modificar la gestió de residus
Fomentar les energies renovables i l'autoconsum


El día 26 de setembre 2014 els GOB de Mallorca, Menorca, Eivissa I Formentera van presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en defensa del territori. En aquesta ILP es proposa una llei alternativa, que pretén esdevenir un marc de protecció ambiciosa i duradora que garanteixi la conservació del territori i la dignitat de les persones que hi viuen.

Aquí t'ensenyem la proposta en concret:

Proposició de Llei de modificació de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

Exposició de motius

I
Les Illes Balears conformen un conjunt territorial fràgil i limitat. Aquest territori ha estat sotmès a un desenvolupament econòmic que ha prioritzat l’enriquiment a curt termini i que ha provocat que el territori i els recursos naturals es trobin, en molts aspectes, al límit de la seva capacitat. Els darrers anys, els diferents governs de les Illes Balears i dels Consells Insulars, així com els principals ajuntaments de les Illes, han dut a terme un model de desregulació territorial, legalitzacions urbanístiques, desenvolupament massiu d’infraestructures, pressió sobre espais naturals, etc. Tot aquest desenvolupament normatiu no ha vengut acompanyat de polítiques encaminades a assolir l’autosuficiència i la sostenibilitat de la provisió d’energia i aigua ni d’una gestió dels residus amb vocació circular. D’altra banda, el model turístic fortament estacional i massificat tampoc ha ajudat a limitar els impactes sobre els ecosistemes i recursos naturals de les Illes Balears.

II
Tal com indicava l’exposició de motius de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, reguladora de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, és un deure dels poders públics dins l’Estat social i democràtic de dret promoure aquelles condicions que permetin als individus un desenvolupament personal lliure, i en aquest sentit, facilitar-los els mitjans al seu abast per al desenvolupament social i econòmic, sense que això suposi una càrrega per a les generacions futures. En aquesta tasca, hom no pot oblidar el territori, l’element que serveix de suport físic a gairebé tota activitat humana.

Així ho reconeix també l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears quan garanteix, en el seu article 23 el dret dels ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears de gaudir d’un medi ambient sa i sostenible i quan encomana a les administracions públiques de les Illes Balears la protecció del medi ambient i l’impuls d’un model de desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible. Dins aquest context normatiu i fruit d’aquestes obligacions dels poders públics sorgeix, a la nostra tradició jurídica, el dret sobre l’ordenació del territori.

Les Illes Balears disposen, de conformitat amb l’article 30.3 de l’Estatut d’Autonomia, de la competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori, litoral inclòs, d’urbanisme i d’habitatge, en què la potestat legislativa correspon al Parlament de les Illes Balears, amb caràcter exclusiu, sense perjudici de la normativa bàsica de l’Estat. Pel que fa a la potestat reglamentària i a la planificació insular, corresponen als respectius Consells Insulars, sense perjudici que el Govern de les Illes Balears pugui establir els principis normatius d’acord amb l’article 58.3 de l’Estatut d’Autonomia. Amb trets similars, l’Estatut d’Autonomia conforma el marc competencial pel que fa a carreteres i camins als seus articles 30.5 i 70. Pel que fa a ports, aigua i protecció del medi ambient, les Illes Balears també disposen de la competència exclusiva, sense perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució, de conformitat amb els articles 30.5, 30.8 i 30.46 de l’Estatut d’Autonomia, respectivament.



III
La política territorial ha de ser capaç de desenvolupar els seus objectius tot atenent els principis de participació ciutadana, de coordinació de les distintes polítiques sectorials i de respecte als valors i interessos dels distints àmbits territorials, sense perdre de vista la perspectiva del llarg termini en la presa de decisions. El model territorial de les Illes Balears no ha estat històricament un fet consensual ni tampoc en el si del seu debat no hi ha hagut una extensa participació ciutadana d’un fet tan elemental per la realitat illenca.

La participació ciutadana en la definició de les línies mestres de la política balear no és només desitjable sinó que també s’ha d’encoratjar. Aquesta ha de permetre arribar a majors consensos i tenir una normativa més estable en matèria d’ordenació del territori. És per aquests motius que, a l’empara dels drets reconeguts per l’article 47.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i per la Llei 4/1991 de 13 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular a les Illes Balears, sorgeix aquest text com a iniciativa legislativa popular.

Per tot això, és necessari impulsar a les Illes Balears una política d’ordenació del territori més sostenible, integral i adreçada a satisfer l’interès general modificant certs aspectes de la Llei 6/1999 de 3 d’abril de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, a fi d’adaptar les seves determinacions a la nova realitat territorial i salvaguardar el territori en el seu conjunt de les amenaces que pateix.

Article Únic. Modificacions de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

S’afegeix una lletra f) a l’article 9.1 (figures de sòl rústic protegit).

f) Les àrees compreses dins Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEPA, LIC/ZEPA, ZEC…)

Es modifica l’Article 24 que queda com segueix:

“Els plans territorials insulars establiran els objectius, els criteris urbanístics i les característiques de l’oferta turística possible en el sòl rústic. En qualsevol cas, només es permet l’ús turístic en edificis existents que formin part dels casats principals de les finques o del seu entorn immediat en un radi de 200 metres. En els edificis esmentats només es podrà donar increment de volum si es fa a partir del trasllat d’altres volums existents dins la mateixa finca, prèvia demolició dels mateixos i restitució certificada de la zona. No es permet ni l’obertura de nous camins ni la dotació de noves dotacions per a usos turístics.”

S’afegeix un nou article 25 bis al capítol 3, Determinacions per a totes les àrees sostretes al desenvolupament urbà, amb la redacció següent:

“Article 25 bis. Els plans territorials o els planejaments urbanístics podran establir criteris més restrictius per a qualsevol àrea, que hauran de ser observats per a qualsevol projecte o activitat que es prevegi en sòl rústic.”

S’afegeixen tres nous articles 34 bis, 34 ter i 34 quater al capítol 5, Determinacions que regulen els creixements de les àrees de desenvolupament urbà, amb la redacció següent:

“Article 34 bis. No es podran legalitzar edificacions o parcel·lacions al sòl rústic.”

“Article 34 ter. No es podrà eximir cap edificació ni àrea de desenvolupament urbà del compliment de la legislació i del planejament urbanístic.”

“Article 34 quater. Els establiments d’allotjament turístic, , excepció feta de les estades turístiques en habitatges, queden subjectes al principi d’exclusivitat d’ús, que el fa incompatible amb els usos residencial, industrial, administratiu o comercial independent.”

Es modifica el punt 3 de l’article 62, que queda de la manera següent:

“3. Les noves infraestructures del transport es planificaran atenent la capacitat de les existents. En atenció a la sostenibilitat del paisatge i l’estratègia econòmica d’aquesta Comunitat, els instruments d’ordenació territorial no contemplaran previsions de construcció de noves carreteres amb classificació d’autopista o autovia.“

S’afegeixen els apartats 5, 6, 7 i 8 a l’article 62 de l’esmentada llei, amb la redacció següent:
“5. Solament podran construir-se noves carreteres, les duplicacions de calçada o variants de travesseres, de les xarxes primària o secundària, quan aquestes hagin estat previstes en el Pla Director Sectorial corresponent.”

“6. En l’àmbit de sòl rústic, els passos a nivell només es permetran quan es demostri que no hi ha alternatives manco impactants en transformació paisatgística i consum de territori. En qualsevol cas, els projectes hauran de demostrar una cura especial en la disminució de la contaminació lumínica.”

“7. Als efectes de facilitar la permeabilitat faunística, els projectes d’intervenció en carreteres hauran d’incorporar obligatòriament passos de fauna silvestre amb elements auxiliars de conducció cap els mateixos i sistemes per dificultar l’accés a la calçada.”

“8. En les obres, es primarà l’ús de materials procedents de reciclatge, sense perjudici de les garanties.”

S’afegeix un punt 4 a l’article 66, amb la redacció següent:

“4. En tot cas a les Illes Balears no es podran construir la construcció de dics superiors als 30 metres lineals, no podran crear nous ports o noves dàrsenes, ni ampliacions que superin el 20% de la superfície de làmina d’aigua i un 10 % de la superfície terrestre de les instal·lacions i infraestructures portuàries existents a ‘entrada en vigor de la Llei de Ports.”

Es modifica l’article 67, que queda amb la redacció següent:

“Article 67. L’ordenació i la gestió dels residus s’establirà mitjançant el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears, conformement a la jerarquia de residus establerta a la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades Directives.”

Es modifica l’article 68 en els seus punts 2 i 3 i s’hi afegeix els punts 4 i 5, amb la següent redacció:

“2. El Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears s’orientarà cap a la reducció del volum de residus produïts i el màxim aprofitament d’aquests, amb l’objectiu d’assolir una economia circular, sempre respectant la jerarquia de residus esmentada a l’article 67 de la present llei. Es promourà la recollida selectiva en origen per a tota la població. S’augmentaran el reciclatge, la reutilització, la recuperació i l’optimització dels mètodes de tractament, segons criteris econòmics, socials i ambientals.”

“3. S’establiran les mesures correctores i els programes d’inversió necessaris per recuperar els sòls contaminats i degradats de tot tipus. Així mateix s’establiran normes que, en consideració a la vulnerabilitat dels terrenys a la contaminació, evitin en el futur nous processos de degradació. També es prendran mesures per evitar l’aridarització i la pèrdua de carboni dels nostres sòls, principalment per mitjà de la recollida de matèria orgànica i de transformació en compost.”

“4. En cap cas, s’autoritzarà la importació de residus per assolir el màxim de la capacitat d’incineració. Es procedirà a optimitzar i adaptar les infraestructures a les necessitats reals derivades de la implantació d’un model sostenible de gestió de residus basat prioritàriament en la prevenció, la reducció, el reciclatge i la recuperació.”

“5. El Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears, així com els respectius plans insulars, s’hauran d’emmarcar en l’estratègia Europa 2020, especialment en allò relatiu a l’eficiència en matèria de residus, i en la fulla de ruta de la Comissió Europea per a una Europa eficient en matèria de residus.”

S’afegeix un article 72 bis al Capítol 4, El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, amb la següent redacció:

“Article 72 bis. Atenent l’alta dependència dels combustibles fòssils i l’alt cost econòmic d’importar-los de manera permanent, es fomentarà l’autoconsum energètic, basat en fonts energètiques renovables, com resultat de l’objectiu estratègic de disminuir la vulnerabilitat del sistema energètic insular. Aquest compromís amb l’autoabastament energètic es comentarà amb la prohibició de prospeccions petrolíferes i de gas a les Illes Balears.”

Es modifica el primer paràgraf de l’article 76, que queda redactat de la manera següent:

“El Pla Hidrològic de les Illes Balears es redactarà d’acord amb els principis rectors derivats de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de octubre de 2000, por la que s’estableix un marco comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, DOUE 327, de 22-12-2000 i amb el títol III de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, segons el criteri general de reutilització, de reassignació i d’estalvi dels recursos hídrics”

S’afegeix la Disposició Transitòria dissetena a les DOT, que queda redactada de la següent manera:

“Queden sense efecte les previsions contingudes en els plans sectorials de transports i de carreteres o altres plans d’ordenació territorial relatives a la construcció de noves carreteres que contradiguin l’article 62.”

S’afegeix un nou punt (4) a l’apartat Normes Específiques, de l’annex I, matriu d’ordenació del sòl rústic, amb la següent redacció:

“(4) Es declaren usos expressament prohibits, qualsevol quina sigui la categoria de sòl rústic, els d’equipaments amb construcció consistents en camps de golf i la seva oferta complementària, centres comercials i d’equipament, qualsevol sigui el seu ús, propietat o règim de gestió.”

A la Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic de l’Annex I es fan els següents canvis:

1) L’habitatge unifamiliar aïllat dins ANEI queda marcat com a 3 (Prohibit).
2) L’habitatge unifamiliar aïllat dins ARIP queda marcat com a 2-3 (Prohibit amb les excepcions que marqui el PTI)
3) S’afegeix una fila dins el SRP dedicada a les àrees Xarxa Natura 2000. Les claus d’usos serien idèntics a les AANP

Disposició derogatòria

Queda derogada qualsevol norma que contradigui l’articulat d’aquesta llei.

Disposició final primera

Hom autoritza el Govern de les Illes Balears per dictar els principis normatius per al desplegament i l’execució d’aquesta llei i als Consells Insulars per dictar reglaments insulars per al desplegament i execució d’aquesta llei.

Disposició final segona

Els Consells Insulars hauran d’adaptar els plans territorials al que disposa aquesta Llei en un termini màxim de dos anys. En qualsevol cas totes les normes d’aplicació directa s’han d’aplicar a tots els instruments d’ordenació territorial, paisatgística i urbanística de les illes i els municipis o de zones d’abast inferior.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Per a més informació : Una Llei per a la Defensa del Territori