Resposta del GOB al IV Pla d'Incendis Illes Balears 2014

Per a Medi Ambient sembla que el problema
dels incendis forestals es troba més en
els boscos que en els incendiaris

El GOB ha presentat al·legacions al Pla de defensa contra els incendis forestals

Aquests dies ha finalitzat el període d’exposició pública del “IV Plan general de defensa contra incendios forestales de las Islas Baleares”, al qual el GOB ha presentat suggeriments. En general hem de dir que ens ha decebut tant el plantejament de la situació com les principals línies d’actuació previstes.

Com aspecte fonamental que destacaríem, sembla que per als redactors del pla les masses forestals són un problema per què es poden cremar i per això cal actuar sobre elles, enlloc de considerar que tenim un problema (la generació d’incendis per l’acció de l’home) que destrueix les masses forestals.

Repassant altres plantejaments o actuacions previstes que no trobam encertades, podem destacar aquestes:

a) Es minimitza el problema del foc.

Segons apareix al pla, “el fuego, mucho más allá de su percepción actual como elemento destructor y maligno, es una perturbación recurrente y habitual en las regiones mediterráneas. Por ello hay que entender que los incendios forestales forman parte del ecosistema mediterráneo, y por tanto balear, siendo incluso necesarios para garantizar la perpetuación de algunas especies que lo caracterizan y definen”. Aquesta redacció és incorrecta, ja que no té en compte que aquesta “pertorbació” és “recurrente y habitual” no precisament per causes naturals, sinó gairebé sempre atribuïbles a la imprudència o intencionalitat humana. Consideram inacceptable la utilització d’aquest argument, que sembla que volgués minimitzar la problemàtica, ignorant les gravíssimes implicacions ambientals i econòmiques de l’actual règim d’incendis forestals i desviant el focus de l’home com a generador del problema.

b) Es culpabilitza la massa forestal i la seva maduració

Trobam preocupant l’afirmació de que “Ante la falta de gestión, las perturbaciones toman protagonismo en la dinámica forestal; y en el entorno mediterráneo, el fuego es la perturbación encargada de modelar y estabilizar, en cierta medida, el paisaje”. Els sistemes forestals balears no necessiten el foc com element modelador ni estabilitzador, ni es pot relacionar l’existència d’incendis a causa de la manca de gestió sense tenir en compte una qüestió clau que el pla sembla ignorar: el protagonisme del foc als sistemes forestals de les Illes està condicionat per l’acció incendiària de l’home (bé sigui de forma imprudent o intencionada) en la seva pràctica totalitat. Els boscos no es cremen. Als boscos els cremen. Així mateix, l’increment de la biomassa és un procés inherent a les masses forestals en el camí cap a la seva maduresa, un estadi fins ara no assolit a la gran majoria de masses forestals balears, i que a més de ser ambientalment desitjable és també menys combustible que els estadis intermitjos (els més abundants) caracteritzats per la dominància d’espècies molt combustibles i per la formació d’ambients bastant oberts amb alta penetració solar (i per tant alta temperatura) i baixa humitat. Trobam a faltar aquesta consideració dins l’enfocament general del pla, que precisament sembla considerar que l’evolució de les masses forestals és un element de risc, i per tant negatiu.

c) Es manifesta preocupació per la urbanització dins o vora els boscos, però bàsicament per la seguretat de les persones.

Ens manca igualment al marc de referència una consideració més completa de la problemàtica a la interfase urbano-forestal, que aquí es planteja únicament en termes de perillositat per als propietaris. Cal manifestar que aquesta zona de contacte, on es genera una part important dels focs, és perillosa per als immobles i persones existents però especialment per a la massa forestal, que pateix els efectes d’imprudències moltes vegades a causa d’usos impropis del medi forestal i rural. Igualment cal considerar de quina manera la presència d’immobles i persones condiciona d’extinció dels incendis i pot minvar les necessitats estratègiques especialment en els decisius primers moments de l’intervenció sobre el foc.

d) La prevenció s’entén com evitar que el foc s’estengui, enlloc d’evitar que es produeixi.

“Actualmente la prevención de incendios forestales tiene colocado el foco en las causas de la ignición, tratando de actuar sobre ellas. No obstante, cuando se llega al conocimiento de las causas del incendio e independientemente de las mismas, los daños sobre el ecosistema ya se han irreparablemente producido; es por esto que se hace necesario reorientar los esfuerzos hacia las causas de la propagación, que pasarán a ser los condicionantes primeros de la gestión forestal en esta materia”. Discrepam en que la prevenció tingui col·locat el focus en les causes d’ignició, més enllà de diagnosticar-les. La feina realitzada al llarg de les darreres dècades per tal d’evitar la “ignició” s’han de considerar del tot insuficients, com ho demostra el manteniment del nombre de sinistres al llarg de les tres darreres dècades: 1980-89: 1292 sinistres; 1990-99: 1242 sinistres; 2000-09: 1275 sinistres. No ens podem donar per satisfets amb els esforços realitzats fins ara per evitar la negligència i la intencionalitat. Però al pla es defensa que com que poc es pot fer per evitar els focs, cal treballar sobre la seva propagació. La prevenció, entesa com eix adreçat a la reducció del nombre de sinistres mitjançant la incidència directa sobre la població, és un principi d’importància secundària al pla. Per a nosaltres, un plantejament irresponsable. Consideram que cal abordar de forma més directa tant les pràctiques imprudents com la intencionalitat, amb els mecanismes investigadors, sancionadors i publicitadors suficients. Considerarem un fracàs un pla que no aconsegueixi una minva substancial en el nombre de sinistres generats.

e) Supressió de limitacions especials per l’explotació forestal a zones protegides.

Ja ho hem vist al Pla Forestal de les Illes Balears i a la Llei Agrària: existeix una clara intenció de suprimir els controls d’avaluació de repercussions per als projectes d’explotació forestal dins espais de la Xarxa Natura 2000. En aquest cas es planteja “Integrar las actividades de selvicultura preventiva en los instrumentos de planificación y ordenación de los Espacios Naturales Protegido (y/o los de la Red Natura 2000)”. Està molt bé que se digui que “Las disposiciones de los distintos instrumentos de planificación, ordenación y gestión de la selvicultura preventiva deben ser coherentes y compatibles con las necesidades de conservación de los tipos de hábitats naturales y las especies silvestres de interés comunitario”, però si es suprimeixen les obligacions legals d’avaluació, existents fins ara en aplicació de les directives europees, i tot queda en el deure de “ser coherents”, molt ens temem que el criteri de coherència pot esser massa subjectiu, i es decanti cap a la facilitació de l’explotació forestal en detriment de la conservació dels hàbitats naturals protegits.

f) L’ús del foc com eina de gestió.

Es contempla un “Plan anual de quemas prescritas integrado en los planes comarcales de incendios forestales”. Consideram absolutament inadequat recórrer als focs intencionats com a recurs en l’àmbit de la intervenció preventiva, per les seves implicacions ambientals i socials (difícilment podem transmetre de forma creïble una cultura que rebutgi el foc si l’administració l’empra com a eina gestora). Consideram que la intervenció mitjançant pastura controlada pot esser més adequada si el que es vol es l’eliminació de vegetació arbustiva i herbàcia a determinades zones.

g) La intencionalitat i la imprudència s’aborden de forma testimonial.

Es preveu realitzar “Actuaciones sobre incendios debidos a piromanía, conflictividad social y otras actividades socioculturales y deportivas”, mitjançant jornades formatives. El plantejament ens sembla molt poc seriós, tenint en compte que la intencionalitat i la negligència generen la pràctica totalitat dels incendis en el nostre àmbit. Trobam a faltar que es parli de reforçar la informació i la vigilància sobre el terreny, especialment a les zones amb més presència d’activitats d’oci, i que es reforcin els operatius i els procediments d’investigació, especialment en els casos d’incendis recurrents a determinades zones. Igualment hauria de tenir cabuda aquí una línia de comunicació pública adreçada a prevenir la major part de les imprudències no lligades a activitats agràries.

Tot plegat, pensam que ens trobam davant un pla de defensa contra incendis per al qual és secundari evitar l’inici del foc i d’actuar sobre els que el generen de forma imprudent o provocada, i que, confiant en la capacitat que generalment tenen els mitjans d’extinció per controlar la majoria d’incendis, fonamentalment pretén evitar la propagació dels grans focs facilitant que l’explotació forestal elimini biomassa. Per a nosaltres això no és vertadera prevenció, ja que no s’actúa contra la causa del problema, sinó sobre l’objecte que el pateix.

Nota informativa GOB