dijous, 21 de novembre de 2013

L’Erytrhina i el vent

És estrany que no hagi caigut abans !!!

El dissabte, 16 de novembre a la nit, va bufar el vent al barri i també va ploure. Cap de les dues coses fora de mida.
A primera hora del matí hi havia petites branques, i no tant, per terra.
Els més perjudicats els Populus nigra. Branques gruixudes esqueixades, els barrinadors havien fet la seva feina, amb arbres ja debilitats per altres malures i plagues.

Un de sencer, amb mides considerables, estirat a terra, ensenyant un aparell radicular ridícul, incapaç d'aguantar una estructura colossal. Això afegit a la contundent acció dels fongs que han produït la podridura del coll.
Ens voldríem centrar però en una Erytrhina que també a primera hora, estava ajaguda a la vorera de la Plaça Angel Pestaña, amb alguna flor escadussera, excel•lint sobre el ciment.

Havia estat abatuda, més que pel vent i la pluja, per unes males praxi i /o negligències.
De les seves "arrels " el que destaca és un manyoc format per unes arrels espiralades, retorçades, cansades de donar voltes per les parets d'un contenidor. El viverista no va pensar que, al menys cada dos anys, necessitava un espai més gran per desenvolupar-se?

Tampoc el receptor de la planta es va lluir. Si va ser privat, fet que ignorem, l'administració tenia l'obligació de retornar-la. Per un professional, no hi ha d'haver cap dubte.
Però, una vegada més, es fixen unes normes que després, sembla, que ningú es preocupa de la seva aplicació. A la pàgina 71, del Plec de prescripcions tècniques per al disseny, execució, manteniment d'obra nova de jardineria de L'Ajuntament de Barcelona es diu : "...No es poden admetre plantes que presentin enrotllaments o forts torçaments en les arrels...". Sembla ben clar que es descriu el cas del què estem parlant. Miraven cap un altre costat quan va arribar l'arbre o no tenien capacitat per controlar-ho ? Potser les dues coses.

Unes mans hàbils, esporgant les arrels, podien haver resolt alguna cosa. Posar la confiança a un dèbil aspre no sembla la millor solució.
El que ha succeït amb el vent no és gens estrany, el que sembla mentida és que hagi aguantat fins ara!!!

La qualitat de l'aparell radicular és bàsica per el normal desenvolupament. Si no és així, la tenim condemnada: a ser susceptible a la sequera, a que creixi poc, a que sigui dèbil, afectable per qualsevol malura, acabi morint-se, que per poca estabilitat mecànica caigui.

El dimarts, 19, l'arbre ja no hi era. Tampoc hi havia restes de serradures. Cal pensar que han carregat l'arbre sencer. Per replantar-lo al viver ? No s'han atrevit a tallar-lo en públic i ho faran privadament?
No ha calgut posar ni una palada de terra per tapar el clot. La pobre Erytrhina estava al terra com un vaixell surant sobre l'aigua, amb la bodega buida, la càrrega a dalt i sense àncores !!!"

Joan Catafal Roca, Alberto Sanagustín
Barri de La Prosperitat, 9 Barris, Barcelona.

1 comentari:

Juan Bibiloni ha dit...

Aquest arbre del corall torturat durant anys i finalment mort m'ha recordat l'Erythrina crista-galli (http://jardin-mundani.info/leguminosae/cristagalli.jpg) que hi ha o hi havia fa 10 anys (12 de maig del 2003) a la Plaça de Catalunya de la meva estimada Barcelona, ben prop de les alzines ennegrides pel sutge del fum dels cotxes. Una filla d'una d'aquestes alzines, nascuda d'un aglà mig trepitjat pels vianants i tot viscós pel sutge, creix feliç al meu jardí de Mallorca. Als seus 10 anys d'edat ja fa més de 4 metres i al contrari que la seva pobra mare tota bruta de verrim negre de tub d'escapament, la meva jove alzina barcelonina té les fulles ben netes d'un verd grisenc molt clar. És curiós que sa mare tengui la capçada aplanada i rodona i la filla sembli un xiprer, alta, esvelta i de capçada molt estreta.