Andratx: gestió i autoritat sobre la terra cremada

Per una visió d'observació, respecte i estima de la terra incendiada

Al meu parer, allò pitjor que pot esdevenir a una àrea forestal cremada, o no, és la gestió que s’hi pugui aplicar posteriorment. No em referesc a un tipus de “mala gestió”, que molta gent de bona fe pot pensar que allò que més li convé a una terra cremada és justament allò que més la pot perjudicar, sinó a la que toquen aplicar, polítics o no, que cobren per fer-ho.

En primer lloc i al meu parer, a la terra forestal, salvatge allò que li cal, per part nostra, és senzillament una actitud d’observació i de respecte. Escric quan veig que els pitjors auguris es poden fer realitat.

Parlant clar i català, al meu parer, a la terra cremada d’Andratx el pitjor li està per arribar, i no em referesc a, com mencionaven certs mitjans de comunicació, als efectes meteorològics adverses, que efectivament poden ser devastadors, ni al suposat (i aprofitat argument) perill de plagues (pura funció biològica d’uns insectes als que han donat molta feina),  sinó a la gestió que a partir d’ara s’hi fa. Evidentment no estic parlant de la tasca exemplar de participació que realitzava el centenar de voluntaris durant el cap de setmana passat.

Amb tot els meus respectes pels animals carronyers, els qui tenen forma humana estan voltant la terra cremada per a treure’n el profit que cerquen, en forma de doblers i de res més que de doblers. Coneixen de la debilitat d’un govern, i d’una administració a semblança seva, que no estima la seva terra i se’n aprofiten. Era d’esperar, però no ha calgut fer-ho gaire.

Si en aquesta pobra i dissortada terra nostra ens governàs una gent que l’estima, actuaria amb l’autoritat necessària per a combatre aquests mals carronyers i la protegiria. Aquests que tenim ara no ho faran. El seu pensament és molt simple i no va més enllà d’allò que els pugui convenir políticament i econòmicament. Convé estar preparats.

No és que la cosa en general sigui massa complicada, ben al contrari. Al meu parer i pel que fa a la gestió, senzillament es tracta d’aprofitar l’avinentesa per a fer net, ara sí, de tota aquella brutor de plàstics, ferralla, cotxes i electrodomèstics abandonats, i tota una gamma de contaminants diversos, ara cremats, que els humans alegrament hi han anat llançant.

Es tracta de tallar els arbres morts a cada banda de carreteres, camins i perímetres de vivendes i també d’aquelles marjades que convendria tornassin ser llaurades i dedicades al cultiu agrícola, reparant els seus marges o fent-ne de nous. Mantenir durant els anys aquests treballs per a fragmentar la continuïtat forestal i per atacar amb més possibilitats de defensa els futurs incendis.

Es tracta de respectar absolutament la dinàmica de la resta de zona forestal, deixant els arbres cremats al lloc, és a dir sense tallar-los, sense trossejar-los per fer-ne terrasses, sense convertir-los en biomassa, sense convertir-los en doblers, és a dir deixant-los realitzar la seva funció reparadora en pau.

Es tracta de determinar cada zona per establir-hi cada pla de defensa i saber per recollir i disseminar les llavors que cada temps i cada lloc ens indiqui com a més adequat.

Tot això però, ho ha d’emparar una  legalitat que qui l’ha d’aplicar no l’ha de defugir i tampoc la de mal interpretar en benefici propi, d’altres i aliè al medi natural.  S’hi ha de fer valer l’autoritat.

No és tan complicat.

Seguidament vull incloure alguns paràgrafs d’articles de la Llei de Monts que podrien ser de recomanable aplicació. Igualment altres normatives o legislacions, PORN, Xarxa Natura, Pla territorial o urbanístiques locals, que no he inclòs, han de ser respectades, especialment pel que fa referència a les prohibicions de pasturatge, moviments de terra, obertura de camins, destrucció de marges i marjades etc.

S’hauria de ser absolutament estricte en la protecció de la terra cremada, ara en regeneració.

Finalment no puc estar de reclamar una vegada més la derogació del decret de la cabra com espècie cinegètica per poder declarar-la directament com a plaga, aquí sí, o ramadera sota control. Ja sé que no faran res al respecte, els governen altres interessos.

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.

Article 48. Zones d’alt risc d’incendi.

1.- Aquelles àrees on la freqüència o virulència dels incendis forestals i la importància dels valors amenaçats facin necessàries mesures especials de protecció contra els incendis, podran ser declarades zones d’alt risc d’incendi o de protecció preferent.

2. Correspon a les Comunitats Autònomes la declaració de zones d’alt risc i l’aprovació dels seus plans de defensa.

3. Per a cada una d’aquestes zones es formularà un Pla de Defensa que, a més de tot allò que estableixi el corresponent Pla autonòmic d’emergències, haurà de considerar, com a mínim.

a) Els problemes socioeconòmics que puguin existir a la zona i que es manifestin mitjançant la provocació reiterada d’incendis o de l’ús negligent del foc, així com la determinació de les èpoques de l’any de major risc d’incendis forestals.

b) Els treballs de caràcter preventiu que resulti necessari realitzar, incloent-hi els tractaments silvícoles que procedeixin, àrees tallafocs, vies d’accés i punts d’aigua que hagin de realitzar els propietaris dels monts de la zona, així com els terminis d’execució. Així mateix, el pla de defensa inclourà les modalitats d’execució dels treballs, en funció de l’estat legal dels terrenys a l’Administració, ajudes o subvencions o, en el seu cas, execució subsidiària per l’Administració.

c) L’establiment i disponibilitat dels mitjans de vigilància i extinció necessaris per a donar cobertura a tota la superfície forestal de la zona, amb les previsions per al seu finançament.

d) La regulació dels usos que puguin donar lloc a riscs d’incendis forestals.

4. La normativa de les comunitats autònomes determinarà les modalitats per a la redacció dels plans de defensa i podrà declarar d’interès general els treballs inclosos en aquells, així com determinar, en cada cas, el caràcter onerós o gratuït de l’execució subsidiària per l’Administració.

5. Quan una zona d’alt risc estigui englobada en un territori que disposi de PORF, aquest podrà tenir la consideració de pla de defensa sempre i quan compleixi les condicions descrites a l’apartat 3.

6. Les infraestructures, existents o de nova creació, incloses a les zones d’alt risc d’incendi tendran una servitud d’us per a la seva utilització per els serveis de prevenció i extinció d’incendis.

Article 50. Manteniment i restauració del caràcter forestal dels terrenys incendiats.

1.- Les comunitats autònomes hauran de garantir les condicions per a la restauració dels terrenys forestals incendiats, i queda prohibit:

a) El canvi d’us forestal al menys durant 30 anys.

b) Tota activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que determini la legislació autonòmica.

Amb caràcter singular, les comunitats autònomes podran acordar excepcions a aquestes prohibicions sempre que, amb anterioritat a l’incendi forestal, el canvi d’ús estigués previst a:

1er. Un instrument de planejament prèviament aprovat.

2on. Un instrument de planejament pendent d’aprovació, si ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable o, de no ser aquesta exigible, si ja hagués estat sotmesa al tràmit d’informació pública.

3er. Una directriu de política agroforestal que contempli l’ús agrari o ramader extensiu de monts no arbrats amb espècies autòctones no cultivades o en estat d’abandonament.

2.- L’òrgan competent de la comunitat autònoma fixarà les mesures encaminades a la retirada de la fusta cremada i a la restauració de la coberta vegetal afectada per els incendis que, en tot cas, inclouran l’acotament temporal d’aquells aprofitaments o activitats incompatibles amb la seva regeneració i, en particular, el pasturatge, per un termini que haurà de ser superior a un any, llevat l’aixecament de l’acotat per autorització expressa de l’òrgan esmentat.

3.- Allò disposat en aquest article s’entén sense perjudici del previst en el capítol II del títol XVII de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, mitjançant la que s’aprova el Codi Penal.

Fotos JV