dissabte, 2 de febrer del 2013

La seva religió és la Vida, el Sol és el seu déu i el seu temple el Cel

Sacerdots gegantins de fusta i de resina adoradors de la llum de l'astre-rei

Alcen els seus braços verds cap al déu Sol, quan a l'alba guaita al llunyà entrelluu, tot resant-li oracions litúrgiques com murmuris sota l'esplendorosa bòveda blava del seu temple, ornada amb núvols blancs i ocells volanders. Una brisa suau com una carícia surt de sobte sense saber d'on. Una a una agafa les paraules sagrades sorgides de l'ànima dels sacerdots de fusta i les porta cap amunt, molt amunt, cap on ella creu que viu el lluminós déu dels arbres de la Terra.

 Sequoia gegantina de Califòrnia, Sequoiadendron giganteum, embellint els jardins dels Champs Élysées de París. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.

Pi de Dammar de Malàisia i Filipines, Agathis dammara, fotografiat al Jardí botànic de la Orotava de Tenerife.

 Esponerosos pins canaris, Pinus canariensis, al Parc Nacional de la Caldera de Taburiente a l'Illa de La Palma.

Capçades dels pins canaris anteriors vistes a contrallum.
 
 Cunninghamia lanceolata var. konishii, originària de l'Illa de Taiwan, fotografiada al Jardí botànic de la Orotava de Tenerife.

Pinus halepensis, el pi mediterrani, creixent a un penya-segat de la Serra de Tramuntana de Mallorca, enfarinat per la neu caiguda el març de 2005.

Pins mediterranis creixent damunt unes roques costeres al costat del petit illot anomenat S´Illeta, situat a la Serra de Tramuntana.

 Bellíssim pí de Cecilia, Pinus halepensis var. ceciliae, amb les típiques branques verticals cap al cel, conreat al magnífic Jardí Botànic de Sóller a l'Illa de Mallorca.

Taiwania cryptomerioides de l'Illa de Taiwan, fotografiada al Real Jardín Botánico de Madrid. Les seves branques tenen una disposició molt semblant a les pagodes asiàtiques.

Esponerosos cedres de l'Atlas, Cedrus atlantica, d´uns cinquanta anys, encara relativament joves donada la longevitat d´aquestes magestuoses pinàcies nord-africanes.

Un altre cedre de l'Atlas ja centenari, fotografiat als Jardines de la Victoria de la ciutat de Còrdova. Aquest arbre en estat adult, assolida una certa altària, deixa de creixer cap amunt, de manera que la seva capçada només creix en amplària.

Esponerós cedre de l'Himàlaia, Cedrus deodara, fotografiat als jardins de la Plaça de Murillo de Madrid.

 Magnífic cedre del Líban, Cedrus libani, als Jardins àrabs d'Alfàbia a les afores del poble mallorquí de Bunyola.
 
Altíssimes Cryptomeria japonica assilvestrades a una clariana d´un bosc impenetrable de l'Illa de Faial de l'Arxipèlag de les Açores.

 Paradisíaca imatge dels meravellosos jardins tropicals del Parque del Loro de Tenerife amb el Pico del Teide nevat al fons a principis de maig. A l'esquerra destaca un altíssim pi de l'australiana Illa de Norfolk, Araucaria excelsa, anomenat arbre de pisos per la curiosa disposició de les seves branques.

Jove Araucaria excelsa on es veu millor la típica disposició en pisos de les seves branques. Cada pis equival a un any de creixement.

Araucaria bidwillii d'Austràlia, anomenada arbre Bunya-Bunya, fotografiada als jardins del Prado de San Sebastián de Sevilla.

Jove Araucaria araucana de Xile d´uns 12 anys, fotografiada als jardins de Sa Granja al municipi mallorquí d'Esporles.

Xiprer de Mèxic, Cupressus benthami, fotografiat al Jardí botànic de la Orotava.

Magestuosos xipresos mediterranis, Cupressus sempervirens, embellint els Palacios Nazaríes de l'Alhambra de Granada.

Xiprers "mutilats" al Jardí botànic de Funchal de l´Illa de Madeira, vigilats de prop per un magnífic exemplar de la falguera epifita Platycerium alcicorne, a la dreta de la imatge.

 Picea pungens "glauca", amb les acícules d´un bellíssim color blau, fotografiada als jardins de Sa Granja d'Esporles.

Savina centenària, Juniperus phoenicea subsp. turbinata, a la meravellosa i amenaçadíssima platja d´Es Trenc situada al sud de l´Illa de Mallorca, únic reducte coster sense destruir per la cobdícia humana.

Una altra savina centenària, Juniperus phoenicea subsp. phoenicea, que es va salvar miraculosament del foc intencionat que va destruir la meravellosa vegetació de Muleta, una muntanya costera situada entre els municipis de Sóller i Deià. Encara ara, després de 30 anys, els politics no tenen clar si han de protegir o no aquesta muntanya de l'amenaça d´una urbanització salvatge. Llegiu la notícia al Setmanari Sóller de juliol de 1983.

Ginebró mediterràni femella, dues o tres vegades centenàri, el més gros que he vist mai, Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus, que creix tranquil i feliç a les marjades de la finca de Bàlitx al municipi de Fornalutx.

Altíssims pins marítims, Pinus pinaster, a un bosc del Parque Ecológico do Funchal de l'Illa de Madeira, fotografiats al precís moment del meravellós fenòmen macaronèsic de la pluja hortizontal, en que la brisa marina carregada d'humitat puja des del mar a gran velocitat, passa acariciant les capçades dels arbres i arbuts i deixa condensada en forma de rosada milers de tones d'aigua dolcíssima.

Pi de l'Himàlaia, Pinus wallichiana, formant part de la exòtica col.lecció de coníferes del Jardin des Plantes de París.

Calocedrus decurrens d'Amèrica del Nord, fotografiat també al Jardin des Plantes de París.




5 comentaris:

antoni ha dit...

Les savines i els ginebrons centenaris, encara que no tinguin l'alçaria d'un roure o un pi de la mateixa edat, haurien d'estar també catalogats i protegits.

Cata Loshuertos ha dit...

Molt interessant aquesta relació de pins amb totes les varietats.
Trob molt bona la foto dels pins Pinus pinaster, amb aquesta boira que els envolta. (humitat del mar)
Salutacions.

Juan Bibiloni ha dit...

Tens raó, Antoni. Les savines i els ginebrons centenaris no són alts ni esponerosos, però són igualment magnífics, unes vertaderes joies botàniques dignes de ser protegides.

Cata-Loshuertos, gràcies pel teu comentari. Sí, les fotos de la pluja horitzontal de la Macaronèsia són sempre fantàstiques.

Salutacions cordials

Adam ha dit...

Precioses imatges d'arbres variats. Gràcies per publicar-ho.

jd ha dit...

Ostres JB, quin superb recorregut arborístic !
Això reconforta i desintoxica, quina canya !
Aviam quan pugui si t'envio les fotos d'una petita arbreda de Calocedrus que hi ha al barri de Montbau a Barcelona.
Salut !!!