Un arbre sense podar
És el mateix arbre, un lledoner que vaig tenir la sort de topar entre Biniali i Binissalem. Al meu parer, i no cal inspeccionar-lo massa, em sembla que mai no ha estat podat. Ha tengut la gran sort d'haver nascut o ser plantat en aquest indret. I respectat. Vos imaginau la forma esplèndida, feliç i esponerosa que poden arribar a desenvolupar els arbres, segurament sovint, si no els toquen?
Fotos JV10-11
Entrades
6 comentaris:
L´oxigen que produeix un arbre així cada any és enorme i també és enorme el CO2 que treu de l´atmòsfera. Els arbres son una benedicció i ningú els agraeix la vida que creen.
Les fotos son bellíssimes, Joan Vicenç.
Quin arbre més bonic,(bones fotos), sembla que en té prou d'espai per tal de créixer a "sus anchas", una sort que li deixen en pau, doncs no cal esporgar-ho.
Un llidoner aixina, mirant-ho i remirant-ho ens imaginem el seu brancatge com uns grans pulmons amb els seus bronquis ramificats, una cosa que de segur que ja des d'antic, per la teoria de les signatures, arribarien a relacionar-ne...
Un arbre excel·lent Joan V!
Un digne representant d'una de les 4 ombres reials.
Un perfecte exemple de la matemàtica fractal.
Bones captures, ets el rei de "l'enquadrament passat el temps", és a dir sense fixar un peus de trípode. Genial!
Que maravilla,
quedan pocos así de bonitos.
Intentaré encontrarle.
Saludos
Jo crec que els arbres sempre s'han plantat per a obtenir-ne un benefici: fruita, fusta, ombra,... Als meu poble els lledoners es plantaven per a treure'n gaiatos i forques. Aquest de la foto és magnífic i potser només es va plantat per a que fes ombra quan s'hi reposava sota seu els calorosos dies estiuencs.
Preciosa foto! M'encanten els lledoners i la seva forma. Sort que no el van podar!
Publica un comentari a l'entrada