El perfum, la flaire, que exhalen mil flors
De vegades em sorprenc a mi mateix rastrejant amb l’olfacte l’estela de perfum present en el vent comprimit que deixa una al·lota en passar. Dissabte em va passar una cosa semblant però era jo el que passava vora una font olorosa i les molècules de perfum que va detectar el meu vomero-nasal corresponien a un ésser de gènere masculí. Un exemplar mascle de Llampúdol (Rhamnus alaternus). La flaire dolça amb que impregnen l’aire, aquests dies, al nostre pas, és deliciós. Però són els mascles, i no les femelles, els que fan la millor olor. Segurament aquesta sigui una adaptació per a “captar” més visites d’insectes que es carregaran de pol·len i després visitaran peus femella que potser tenen flors menys oloroses però amb més nèctar o de millor qualitat. Aquesta és una hipòtesi no comprovada que llenço a l’aire.
El Llampúdol és un arbre-arbust dioic (del grec dy=dues, oikos=cases). La dioècia és l’existència de sexes separats a les plantes, peus mascles, amb flors únicament mascles, i peus femella amb flors exclusivament femella. Les flors mascles del llampúdol tenen 5 pètals, són buides en el seu centre, i tenen només 5 estams amb pol·len al voltant de la corola i les flors femelles, també amb 5 pètals, i només un pistil pistil central amb 3 estils.
Una vegada vaig tastar aquest aire perfumat, vaig fer envant i enrera i no volia partir.
6 comentaris:
No em sembla reconéixer-la, però és preciosa.
al Barranc li diuen aladern al llampudol, mira quines coses...
al cami de s'aladern, nomes hi ha llampudols
i sí... mola l'oloreta de l'óde llampúdol!
cada vegada n'hi ha menys perque les cabres els pelen el tronc fins a matar-los
les cabres no entenen d'especies protegides com aquesta...
per cert... el llampudol bord es el ludovici-salvatoris, no?
Un interessant reportatge olfatiu amb unes fotos magnífiques. El nostre rinencèfal està bastant atrofiat, però encara ens permet disfrutar dels flaires exquisits que ens envolten.
Hola,
ZEL: Aquest arbust és d'ampla distribució. Pots veure més informació i imatges a:
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5144.html
El reconeixeràs amb facilitat si el trobes al camp per les seves fulles una mica asserrades, encerades, i amb un marge una mica transparent. Sort!
EXONAUTES Toni: Tens tota la raó del món. El subconscient em va jugar una mala passada, hi vaig posar el nom equivocat. El nom correcte com be dius és Aladern, Lladern o simplement Llampúdol o Llampugol. Veig que li diuen també llampuga. Segurament era emprat per fer capsers per pescar llampuga...potser això ho saps més tu que jo. És de creixement ràpid i sempre sol estar a ma. Gràcies per la observació, ja està corregit!
Joan Bibiloni: No tenc molt clar quina és la part de la nostra anatomia que ens permet captar les olors, supòs que és un conjunt complexe de bulbs i cèl·lules olfactives...El rinencèfal que tu comentes. Però fa temps ens explicaren que el Vomero-nasal era herència del reptilià òrgan de Jacobson...i em fa gràcia pensar que encara ara "tastam" una mica les olors. Salut i gràcies pel comentari.
El llampúdol (Rhamnus alaternus)a ulls de l'aficionat es diferencia de l'aladern de fulla estreta, mijana i ampla (Phylirea angustifolia, media, latifolia) perquè les fulles del llampúdol tenen una franja perimetral translúcida. També perquè just davall la pell de l'escorça si la pelam el llampúdol és d'un fort color groc i l'aladern blanc. El llampùdol bord és Rhamnus ludovici-salvatoris, un notable endemisme nostre.
La gent sovint confón aladern i llampúdol, o boix i murtera sobretot a àmbits domèstics.
Salut gent!
Ja ho veig: "Rhamnus for Men" de Laboratoris Mas !
Publica un comentari a l'entrada