dimecres, 16 febrer de 2011

Un arbre


Un arbre sense podar

És el mateix arbre, un lledoner que vaig tenir la sort de topar entre Biniali i Binissalem. Al meu parer, i no cal inspeccionar-lo massa, em sembla que mai no ha estat podat. Ha tengut la gran sort d'haver nascut o ser plantat en aquest indret. I respectat. Vos imaginau la forma esplèndida, feliç i esponerosa que poden arribar a desenvolupar els arbres, segurament sovint, si no els toquen?

Fotos JV10-11

6 comentaris:

Joan Bibiloni ha dit...

L´oxigen que produeix un arbre així cada any és enorme i també és enorme el CO2 que treu de l´atmòsfera. Els arbres son una benedicció i ningú els agraeix la vida que creen.

Les fotos son bellíssimes, Joan Vicenç.

José Mª Peiró ha dit...

Quin arbre més bonic,(bones fotos), sembla que en té prou d'espai per tal de créixer a "sus anchas", una sort que li deixen en pau, doncs no cal esporgar-ho.
Un llidoner aixina, mirant-ho i remirant-ho ens imaginem el seu brancatge com uns grans pulmons amb els seus bronquis ramificats, una cosa que de segur que ja des d'antic, per la teoria de les signatures, arribarien a relacionar-ne...

Rafel Mas ha dit...

Un arbre excel·lent Joan V!
Un digne representant d'una de les 4 ombres reials.
Un perfecte exemple de la matemàtica fractal.
Bones captures, ets el rei de "l'enquadrament passat el temps", és a dir sense fixar un peus de trípode. Genial!

Erna Ehlert ha dit...

Que maravilla,
quedan pocos así de bonitos.
Intentaré encontrarle.

Saludos

joa.net ha dit...

Jo crec que els arbres sempre s'han plantat per a obtenir-ne un benefici: fruita, fusta, ombra,... Als meu poble els lledoners es plantaven per a treure'n gaiatos i forques. Aquest de la foto és magnífic i potser només es va plantat per a que fes ombra quan s'hi reposava sota seu els calorosos dies estiuencs.

Adam ha dit...

Preciosa foto! M'encanten els lledoners i la seva forma. Sort que no el van podar!