dilluns, 24 gener de 2011

Arbres i arbredes remarcables de Gandia

Els arbres monumentals de Gandia

Els catàlegs d'arbres singulars, monumentals o notables, estan formats per arbres que destaquen tant a espais naturals com urbans. En moltes ocasions són arbres que s'han lliurat de tales indiscriminades i s'han quedat aïllats en mig del formigó, o formen part d'antics jardins particulars o públics, circumstància que els ha permet créixer sense imposicions assolint una edat o dimensions excepcionals. També entren dins del catàleg rareses botàniques o exemplars que formen part de la història del municipi, o arboredes singulars que destaquen per ser especialment regulars i homogènies.
Amb el fi de protegir, conservar i divulgar l'arbratge d’Interès local, el 2007 l'Ajuntament de Gandia va definir el Catàleg d'Arbres i Arbredes d’Interès Local. Per a la seua divulgació es va crear una ruta, per a fer a peu, que recorre els elements singulars naturals urbans de que disposa Gandia. La ruta consta de 12 parades amb els seus respectius cartells explicatius. S'inicia fora del casc urbà, al cementeri municipal, ubicat a la carretera de Vilallonga, abans d'arribar a Almoines, travessa el casc urbà i fineix fora de l’àmbit urbà de nou, a l’ermita de Santa Anna.



1. Arbreda del cementeri municipal

Els més de 8.000 metres quadrats del cementeri municipal alberguen un gran nombre d'espècies centenàries. Ja des de prou distància s'observen els majestuosos xiprers (Cupressus semprevirens), habituals a tots els cementeris per la seua simbologia, adorat per grecs i romans per representar al déu Hades o Plutó i venerat pels cristians pel seu fullatge fosc i perenne i la seua resina incorruptible que evoquen la immortalitat i la resurrecció. Els xiprers del cementeri de Gandia són molt monumentals, s'alcen fins a 14 metres d'alçada i compten amb unes soques de fins a 80 cm de diàmetre.
Xiprers (Cupressus semprevirens)

Però no tots els arbres del cementeri evoquen la mort, només cal fixar-se en els magnífics exemplars de plataners (Platanus x hispanica), molt apreciats per la seua frondositat a l'estiu i l'absència de fulles a l'hivern. Com comprovareu al llarg de la ruta, ens trobem davant d'una de les espècies més abundants i representades a Gandia.
Esveltes i desafiant les lleis de la física, amb els seus estretíssims trocs, podrem divisar a més de 10 metres d'alçada les copes de les palmeres mexicanes (Washingtonia robusta) i de les palmeres canàries (Phoenix canariensis). A la tardor les xacarandes (Jacaranda mimosifolia) i la seua espectacular floració morada atorguen una major solemnitat al lloc.
Plataners (Platanus x hispanica)

2. El pi canari a la rotonda de la carretera de Vilallonga

Eixim del cementeri en direcció a Gandia i, només arribar a la rotonda amb l'avinguda del Raval, ens toparem amb un magnífic pi canari (Pinus canariensis) centenari, amb quasi 24 metres d'alçada i 80 cm de diàmetre.
Pi canari (Pinus canariensis)

3. Pins canaris del recinte firal

Continuem en la mateixa direcció fins assolir l'accés sud-est del recinte firal, al parc d'Ausiàs March. Allí de seguida distingirem dos grandíssims pins canaris, que si certament no són tant espectaculars com el de la rotonda de la carretera de Vilallonga, també són centenaris i presenten una alçada de 15 i 17 metres i unes soques al voltant dels 80 cm. de diàmetre.
Pi canari (Pinus canariensis)

4. Arbreda del col·legi Borja Jesuïtes

Accedirem a la ciutat per la passarel·la del riu Serpis, des d'on ja podrem apreciar els monumentals arbres del col·legi Borja Jesuïtes, junt al Palau Ducal. Al pati es troben exemplars d'entre 100 i 120 anys de plataners (Platanus x hispanica) de fins a 22 metres d'alçada, casuarines (Casuarina equisetifolia) i xacarandes (Jacaranda mimosifolia). Fora de catàleg, però dignes de contemplar, trobem eucaliptus (Eucaliptus camadulensis), arces (Acer negundo), cedres (Cedrus deodara), tujes (Thuja orientalis), xiprers (Cupressus sempervires), i ficus (Ficus microphilla).
Arbreda col·legi Borja Jesuïtes
Palmera canària (Phoenix canariensis)

5. Casuarina de l’antic hospital de Sant Marc

Passant el Palau Ducal i per darrere de l'Ajuntament no podeu deixar de visitar l'antic hospital de Sant Marc, actual Museu Arqueològic de Gandia (MaGa), on es troba una centenària i espectacular casuarina (Casuarina equisetifolia) d’aproximadament 115 anys, 25 m. d’alçada i 80 cm. de soca. La casuarina, molt abundant a Gandia, és un arbre molt apreciat als jardins per la seua resistència a la sequera i a la contaminació. També se la coneix com a pi de Paris per la similitud de les fulles.
Casuarina (Casuarina equisetifolia)

6. Arbreda de la Casa de la Marquesa

Tornarem al Passeig de la Germanies, però de camí visitarem els jardins de darrere i davant de l'ajuntament, que si be no es troben al catàleg, compten amb exemplars molt interessants.
Arribats al passeig, caminarem a l'ombra d'un espès sostre vegetal format per plataners (Platanus x hispanica) plantats durant els anys 20 del segle passat i molt estimats pels gandians. L’arbreda ens envoltarà fins la Casa de la Marquesa, una casa-palau dels Marquesos de González de Quirós de finals del segle XIX. El jardí és un paradís per a qualsevol aficionat a la botànica, on destaquen una casuarina (Casuarina equisetifolia) de 24 m. d’alçada i 88 cm. de diàmetre de soca, i un gegantesc magnoli (Magnolia grandiflora) ubicat al centre del jardí, amb flors que arriben a mesurar fins 30 cm.
Accés al jardí de la Marquesa
Canya de bambú (Bambusa sp.)

Altres arbres monumentals que hi trobarem són la morera (Morus alba), molt utilitzada a l'antiguitat a la comarca per al cultiu del cuc de la seda, o la palmera datilera (Phoenix dactylifera), molt present a la ciutat com ja veurem. Al jardí destaca l'abundància d'exemplars de pi blanc (Pinus halepensis), amb les seues soques tortuoses desafiant la gravetat. Entre tant de verd destaca la grogor del til·ler (Tila platyphillos) i el morat de les enormes xacarandes (Jacaranda mimosifolia). Altres espècies representades són la canya de bambú (Bambusa sp.), la troana (Ligustrum japonica), el xirimoier (Anona chirimoia), l’arbre del paradís (Melia azedarach), el cedre de l’Atlas (Cedrus atlantica), el palmito de jardí (Trachycarpus fortunei), l’alvocater (Persea gratissima) o el ficus (Ficus sp.).

7. Arbreda del col·legi Francesc de Borja

Eixirem del jardí per l'accés de la plaça del Prat, que creuarem en la mateixa direcció fins el col·legi Francesc de Borja. Tres magnífics exemplars de casuarines (Casuarina equisetifolia) amb quasi 18 m. d’alçada i entre 0,7 i 1,2 m. de diàmetre de soca, i 7 exemplars de palmera canària (Phoenix canariensis) de fins a 13 metres d'alçada i 1 metre de diàmetre formen el catàleg al centre.
Però també ens trobem exemplars molt interessants al pati del col·legi, com un om Siberià (Ulmus pumila), xops negres (Populus nigra), oms (Ulmus minor), lledoners (Celtis australis), morera de paper (Broussonetia paylifera) o l’arbre del cel (Ailanthus altissima).
Casuarina (Casuarina equisetifolia)
Palmeres canàries (Phoenix canariensis)

8. Palmeres datileres de la plaça Crist Rei

Tornarem de nou fins el Passeig de les Germanies i ens dirigirem cap a l'oest fins assolir la plaça de Crist Rei, font a l’institut Ausiàs March, on des de prou lluny destaquen 4 exemplars de palmera datilera (Phoenix dactylifera) que s'alcen fins a 14 metres per damunt de la plaça.
Palmeres datileres (Phoenix dactylifera)

9. Plataner del carrer Perú

La ruta ens durà fora del nucli urbà, així que de camí aprofitarem per acostar-nos a l'estació de Renfe. Des de la plaça de Crist Rei vos aconsellem dirigir-vos per l'avinguda República Argentina, on ens sorprendran els magnífics exemplars de palmeres datileres del mateix estil que les vistes a la plaça de Crist Rei; al final del carrer, a la plaça Cardenal Sanz i Forés, gaudirem de la seua magnífica arbreda i ens dirigirem cap a l'estació, on destaca amb els seus 25 metres un magnífic plataner (Platanus x hispanica) d'uns 110 anys.
Plataner del carrer Perú

10. El lledoner del parc Joan Fuster

Camí de l'Alqueria Laborde, al nord de la ciutat, passarem pel parc Joan Fuster, a prop del polígon Alcodar. Ens trobarem amb possiblement l'exemplar més singular de tot el catàleg, un venerable lledoner (Celtis australis) d'uns 150 anys que ha crescut de forma natural. Compta amb uns 19 metres d'alçada i 1.5 metres de diàmetre de soca.
Llenoder (Celtis australis)

11. Arbreda de l’alqueria Laborde

Des del parc Joan Fuster ens dirigirem en direcció oest cap als centres comercials, on a l'encreuament amb la carretera del Grau es troba l'alqueria Laborde, que actualment alberga les instal·lacions de Gandia TV. A un jardí amb més de 2.600 m2 ens trobarem amb la major diversitat d'espècies de tot el catàleg. Destaca un magnífic exemplar de baladre (Nerium oleander), tant comú als barrancs, però amb una mesura d'arbre adult sorprenent.
Baladre

Altres exemplars monumentals són el llorer (Laurus nobilis), el xiprer de califòrnia (Cupressus macrocarpa), una increible araucària (Araucaria heterophylla) visible des de lluny, el magnoli (Magnolia grandiflora), la pata d’elefant (Beaucarnea recurvata), la palmera mexicana (Washingtonia robusta) i el venerable teix (Taxus bacatta), l'únic arbre protegit pel catàleg de la Diputació de València a Gandia.
Teix
Pota d’elefant (Beaucarnea recurvata)
Araucària (Araucaria heterophylla)
Palmera mexicana (Washingtonia robusta)

12. La pineda de Santa Anna

Tornarem les nostres passes fins al barri de Sana Anna. Deixarem la ciutat per anar fins l'antiga ermita del mateix nom, ja a terreny forestal. Al seu voltant s'alça una majestuosa i magnífica arbreda de pins blancs (Pinus halepensis) i pinyoners (Pinus pinea), entre els quals sobreïx un pinyoner amb 20 metres d'alçada. Pujant a l'ermita ens envoltaran enormes exemplars de xiprers (Cupressus semprevirens), i al voltant de la construcció veurem lledoners (Celtis australis) i eucaliptus (Eucaliptus globulus). Es tracta de l’espai més vulnerable de tot el catàleg, ja que al trobar-se a espai forestal any rere any es veu amenaçat pels incendis forestals, sempre provocats.
Pineda de Santa Anna
Incendi a Santa Anna
Oscar Martí
· Article publicat a A un tir de pedra el 15.01.2011

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Excel·lent article, visc a prop de Gandia, i de segur que aniré a veure els arbres de l'alqueria Laborde, m'ha cridat molt l'atenció l'exemplar de baladre de la foto, no és usual veurel's amb eixa mesura

Adam ha dit...

que maco...quins arbres més grans. No sabia que hi havia pins canaris. Algú sap on n'hi ha més de plantats? Es veu que són bastant delicats i no creixen facilment a la Peninsula.
adam.