Com a arbre urbà no tenen preu

De les "Mèlies"

Com a arbre urbà les mèlies no tenen preu: bella floració, i de colors feministes; perfum embriagador, que allunya mosques i mosquits; suporta contaminació, desatenció o falta de reg, i la seua proverbial salut li evita (almenys a Espanya) plagues, malalties i tractaments sempre nocius. A més en perdre la fulla els seus fruits cridaners i duradors queden penjant per a acolorir l'hivern.

En vegetació les seues bellíssimes fulles polipinnades, són com de puntes de coixí, de suau poder insecticida, posades entre alguns llibres es converteixen en el millor amic de bibliòfils i bibliotecaris.

Ara, en ple estiu aparentment rebaixa els seus atributs i atractiu, no hi ha flor fruit visible, ni perfum, però segueix sense agradar-li a les bestioles voladores. Sobretot, només cal mirar sota la seua copa la relaxant llum de la seua ombra tamisada per a suggerir terrassa, orxata o cerveses; amb un valor afegit, els coloms no agraden molt de posar-se en les seues branques i tacar-nos la vesprada.

Tots aquests avantatges llueixen només si no es mutila la seua copa com solen fer en molts llocs particularment (no sé per què) a Catalunya. Tants avantatges on se li aprecia porta a excessos com posar-ho i contindre-ho en carrers que un principi no van ser fetes per a elles.

Té truc, si es coneix com es ramifica i es poda en conseqüència. Això és podar (saber què i per a què tallar) i això és ofici, el que fa un podador, no un manat amb una motoserra a les ordres d'un ignorant. Podar sense abusar, no tallar ni mutilar, evita a més les podridures i accidents, allarga la vida de l'arbre i el valor del patrimoni viu, que és de tots.

Així lluïen ahir pel barri del Carme a València.

Armand Paz Rico

6 juliol 2020