dijous, 21 de maig del 2020

Xiprers, alts i severs, envellutats i negrosos

Miquel Utrillo. Als Xiprers

Als Xiprers

Xiprers. Santiago Rusiñol
Alts i severs, envellutats i negrosos, vestits d’espessa molsa abrigant a les branques i senyalant el cel, els xiprers, a la terra, semblen fites plantades per fer deturar al home i pregar-li que resi.
Cada un que es va trobant en el camí de la vida és un dit demanant el silenci; cada un que veiem al costat de la ruta, ens senyala, callat, els caminants que han caigut; les arrels de cada un han abraçat els óssos dels caiguts a son ombra, tot xuclant-se les animes cap amunt de les fibres, per deixar-les volar al ser a les branques mes altes.

Miquel Utrillo. A la lluna
Finca d'Arbúcies. Santiago Rusiñol
Glorieta dels xiprers del jardí del príncep. Santiago Rusiñol
Les siluetes dels xiprers son les lapides dels pobres; son els records dels humils; son l’essència que l’esperit ha deixat al despedir-se del mon fent reviure la matèria; son el sepulcre vivent dels últims secrets de la vida; l’arbre sagrat, fill dels últims sospirs del home.
Quan l’últim hagi mort, quan el mon sigui un desert, quan el planeta rodoli com un immens cementiri, el xiprer solament recordarà als que moriren.

Miquel Utrillo. Xiprers a les Ruïnes
Els xiprers de Vil·la d'Este. Tívoli, Roma. Santiago Rusiñol
Camí a la ermita. Sitges. Santiago Rusiñol
D’entre el silenci etern de la terra apagada brotarà tot un bosc d’arbres llargs i cendrosos, tot un bosc de xiprers, un bosc que el vent gelat farà cruixir a tota hora.
I el gronxament aquell serà la darrera guspira deixada per l’esperit entre el caliu de la cendra.
Serà l’oracle darrera de la terra enyorosa, despedint a les animes.
 

Santiago Rusiñol

Als Xiprers. Enric  Morera
Caminal de roses. Santiago Rusiñol
Brolladors casa Bades. El jardí de la balarina. Granada. Santiago Rusiñol
Text, il·lustracions de Miquel Utrillo i música del llibre :
“Oracions”, de Santiago Rusiñol. 1897
Decorades amb dibuixos de Miquel Utrillo i música d’Enric Morera.

Jardi de Monfort, València. Santiago Rusiñol
Càstor i Pòl·lux. Jardí de Monfort, València. Santiago Rusiñol
Xiprers d'Aranjuez. Santiago Rusiñol

1 comentari:

Manel ha dit...

Havia vist algunes d’aquestes pintures de Rusiñol, però no m’havia adonat que Santiago Rusiñol era un enamorat dels xiprers. Aquest apunt és fantàstic.