dilluns, 4 de maig de 2020

Un bosc verge a Polònia

Białowieska
L’últim bosc verge d’Europa

Refugi i bressol mundial dels últims bisons europeus que viuen en llibertat, aquesta reserva natural situada a la frontera entre Polònia i Bielorússia és l’exemple de com era gran part del continent europeu fa milers d’anys.

Estem arribant a la part més nord-oriental de Polònia, frontera amb Bielorússia. Després de travessar grans extensions despoblades de praderes infinites, cau la nit a les quatre de la tarda un 30 de gener. Som a la reserva natural del bosc de Bialowieza o, com l’anomenen els polonesos, Puszcza Białowieska. És l’últim bosc verge d’Europa.

Sembla l’últim viatge. La intranquil·litat es traspua als aeroports pels quals hem passat. Ens arriben notícies de Wuhan i d’un virus nou. Llavors no érem conscients que el covid-19 canviaria el nostre món i que la llibertat que sentíem es veuria tristament amenaçada en poques setmanes. La recerca de l’últim reducte verge del continent es carrega de significat davant la tempesta que està a punt d’arribar.

A prop del destí, una recta s’endinsa en l’espessor que condueix al poble de Bialowieza, d’on pren el nom el bosc. El termòmetre del cotxe marca -5 ºC, neva copiosament, els fars del cotxe il·luminen els flocs i les siluetes dels arbres creixen fins a la vora de la carretera.

Les teulades es desperten blanques a Bialowieza, un petit poble d’aproximadament 2.500 habitants que es troba en ple cor del parc nacional. Som al centre d’Europa. Aproximadament dos-cents cinquanta quilòmetres ens separen de la capital polonesa i seixanta quilòmetres de Minsk, la bielorussa. L’ambient és fred, neva i fa olor de natura salvatge.

Endinsar-se en un món primigeni
El guia ens espera abans de l’alba per començar la marxa. Hem carregat piles amb un esmorzar típicament polonès. Cogombres en vinagre, embotits fumats, ous remenats i un bon cafè amb llet. Comencem la caminada per endinsar-nos al bosc primigeni. L’empremta del guia marca el camí com si anés deixant molles de pa. Es nota el silenci. És aviat però els animals comencen a donar senyals de vida.

Detall dels fongs sapròfits, encarregats de mantenir l’equilibri del bosc
Podem veure i sentir la profunditat del bosc, ja que principalment està format per arbres de fulla caduca com grans roures centenaris, faigs i bedolls. La massa forestal que travessem comprèn una extensió total entre la part polonesa i la bielorussa de 141.885 hectàrees de bosc primari. Aquests boscos no han estat tocats mai per la mà de l’home. Segueixen intactes des del seu origen, la seva evolució depèn només de les pertorbacions naturals. Bialowieza comparteix l’estatus de bosc verge amb altres zones del planeta, com la selva amazònica, els boscos tropicals asiàtics o africans i altres de Sibèria i els Estats Units.

L’àrea té una importància excepcional per la conservació a causa de l’escala dels seus boscos de creixement antic. Conserva un complex molt divers d’ecosistemes forestals d’Europa Central i una sèrie d’hàbitats no forestals associats (prats humits, valls de rius i altres aiguamolls). Una de les claus de l’èxit d’aquest ecosistema és la riquesa del seu sòl, derivada de la quantitat de matèria orgànica produïda per la fusta morta, encara dreta i a terra, que condueix a una decisiva alta diversitat de fongs i insectes xilòfags.

Aquests boscos no han estat mai tocats per la mà de l’home

Dins de la gestió d’aquest bosc tenen com a màxima no treure’n fusta. Els arbres que talen perquè poden caure sobre carreteres o alguna línia elèctrica són dipositats a terra perquè el cicle de la descomposició se n’encarregui. Acostumats als boscos ordenats per la gestió de l’home, Bialowieza es mostra desordenat. Els arbres gegants es distribueixen de manera atzarosa, plens de fongs, molta descomposició, alguns no han suportat el pes de les últimes nevades. Comparteixen espai amb els arbres vius, exemplars enormes elevats fins als quaranta metres d’alçada i amb uns troncs que només es podrien abraçar amb un mínim de quatre persones. En aquesta zona, els roures més vells arriben a tenir cinc-cents anys.

Els arbres, omnipresents, semblen estàtues latents esperant la calor de la primavera per tornar a la seva exuberància. Una sensació de casa i veritat ho inunda tot. Segueix el silenci. Caminem sentint qualsevol so que ens desperti l’instint primitiu de rastrejar. En la llunyania sentim pica-soques que busquen l’esmorzar en vells avets morts, hi donen cops amb els becs per treure’n algun insecte. Acomiaden la nit amb un so que ressona per tot el bosc.

Un bisó a Białowieska
Seguim la marxa amb els sentits a flor de pell. La temperatura segueix sense pujar dels zero graus i són gairebé les onze del matí. La presència vital del bosc antic ho embolcalla tot. El mantell de neu i les fulles de roure fan que el passeig sigui còmode. L’anarquia natural transmet una sensació d’estranyesa. El rastreig s’ha convertit gairebé en un joc: els excrements d’herbívors o d’algun tipus de mustèlid ens entretenen. És molt important saber desxifrar aquests senyals per seguir caminant de manera segura. Sabem que, gràcies a la seva conservació, la riquesa faunística de Bialowieza és extraordinària, amb la qual cosa no podem despistar-nos. Segur que en qualsevol moment podem topar amb una de les moltes espècies d’animals del bosc. Aquesta fauna inclou poblacions sanes de grans herbívors com el bisó, l’ant, el cérvol i el porc senglar i grans carnívors com el llop, el linx i la llúdriga, entre d’altres. El nombre d’espècies és sorprenent. Podem comptar 59 mamífers, més de 250 ocells, 13 amfibis, 7 rèptils i més de 12.000 espècies d’invertebrats.

Patrimoni Mundial
Aquest parc natural és considerat l’ecosistema més ben conservat de bosc caducifoli i mixt d’Europa. A causa del seu valor únic, el bosc de Bialowieza va ser declarat Reserva de la Biosfera l’any 1977 i Patrimoni Mundial de la Unesco el 1979, també protegit per les directives d’Ocells i Hàbitats de la Unió Europea. Però per sobre de tot és el refugi i bressol mundial dels últims bisons europeus ( Bison bonasus ) que viuen en llibertat, i que van estar a punt d’extingir-se durant els segles XIX i XX.

Als prats hi ha petites cabanyes destinades a l’observació de bisons
i altres espècies emblemàtiques
El bisó europeu és una espècie d’herbívor especialment adaptat al bosc. La seva tasca com a regulador de l’ecosistema és notable. Menja tota classe de plantes, escorces, arbres joves i branques, de manera que ajuda a modelar i estructurar la forma del bosc. És l’animal més gros d’Europa.

Una característica principal en la forma del seu esquelet -que, a més, el diferencia del bisó americà-és la disposició del cap. El bisó europeu té catorze parells de costelles i cinc vèrtebres, mentre que el bisó americà en té quinze parells i quatre vèrtebres. L’americà està adaptat a menjar als prats, on la pastura està arran de terra, fet que provoca que el seu cap estigui més baix. L’europeu, que viu una gran part de l’any amagat al bosc i s’alimenta de branques i arbustos, té el crani més allunyat de terra. Un distintiu dels bisons és la seva gepa, que en els americans és més grossa, però no tan alta. I no està formada de greix o múscul com es podria pensar, sinó que neix de l’allargament dels ossos de les vèrtebres, ja que han d’aguantar caps de més de cinquanta quilos. Els europeus són més alts i prims que els americans i amb les potes més llargues.

Un dels menjadors gestionats pel parc natural per
assegurar la supervivència dels bisons durant l’hivern
Durant el passeig trobem petjades recents de bisó. El grup es posa nerviós. Aquests animals, que poden arribar als mil quilos de pes i fer fins a dos metres, no són animals de companyia. Poden córrer a 35 quilòmetres per hora. Mil·lennis d’evolució els han dotat de prou força i cornamenta per defensar-se dels depredadors. Al paleolític campaven per Europa en manades que es comptaven per milions d’exemplars. Les pintures rupestres d’Altamira en donen fe. Tenen la fama d’aguantar el tipus, per norma no fugen, i si es veuen acorralats carreguen sense dubtar, sobretot si tenen cries. Això no vol dir que siguin agressius, simplement que cal respectar el seu espai.

Una escena paleolítica
Busquem les clarianes de bosc on els bisons pasturen a l’hivern. L’estiu sol ser una mala època per anar a observar-los, perquè hi ha molt menjar dins del bosc i poques vegades surten als prats. Entre els arbres abunden les herbes i plantes arbustives, base de la dieta del bisó. Gràcies a la humitat que regna en tot el complex, les falgueres, molses i fongs són també molt freqüents i estan representats per desenes d’espècies.

En la gestió de Bialowieza tenen com a màxima no treure’n fusta

Mentre travessem el bosc, manades de cabirols passen veloços entre els arbres, possiblement espantats per la presència de grans carnívors com el llop. Ens quedem embadalits veient-los córrer sobre la neu, sembla que suren. La caminada sempre es desenvolupa en silenci. La sensació de ser observat és constant.

Observant bisons
S’obre el bosc i hi trobem un grup d’una trentena de bisons compost per femelles, vedells molt joves i mascles imponents. Noten la nostra presència. Tots els exemplars ens miren, els que estaven tombats descansant o rumiant s’aixequen de terra per no perdre’ns de vista.

Paralitzats, estem entre emocionats i espantats per l’espectacle. Ens acostem sigil·losament, els observem i els fotografiem. El guia ens ordena deixar la distància de seguretat. Som davant d’una imatge de fa més de deu mil anys. Experimentem una escena paleolítica.

Text i fotos : Pablo Chacón
· Article publicat al diari Ara el 03/05/2020

· Més informacions sobre el bosc de Bialowieza :
· Polònia seguirà talant arbres del bosc de Bialowieza
· A Wikipedia : Bosc de Białowieża

Cap comentari: