divendres, 3 d’agost de 2018

La Galeruca de l’om

Turisme fitopatològic (I)

“Montjuïc, pol d’atracció per a l’observació i preservació de les patologies vegetals, es consolida com a destí de turisme fitopatològic”
Tractant-se de Barcelona - ciutat d’innombrables congressos i activitats diverses- no seria un mal titular de premsa, donada la gran varietat d’estralls que es poden observar a la vegetació de la muntanya.
Un arborista irreductible no s’hauria d’atabalar en identificar les conseqüències del paisatgisme de postal. Montjuïc és una muntanya urbanitzada, que té un grapat d’arbredes que vegeten al seu aire com bonament poden i contribueixen al lleure dels ciutadans més amb la seva quantitat que no pas en la seva qualitat.
Pels naturalistes, ecòlegs i arbròlegs afeccionats és un terreny d’aventura que no deixa d’ésser fascinant. Pels entusiastes de la sanitat vegetal el repte està servit: l’espectacle i l’experimentació són possibles en qualsevol època de l’any.

Els efectes de la galeruca, en forma d’escarabat, són fàcils de veure: les fulles presenten tot un seguit de cribats característics, similars a una perdigonada. En estat larvari la galeruca s’entreté més i deixa la fulla tota menjada, quedant només tota la filigrana de nerviacions. Vist de lluny l’om perd la seva verdor intensa i apareix amb una transparència amoïnant. Amoïnant com la calda que fot una tarda d’estiu, amoïnant com allò que s’intueix que pot passar darrera de l’atac de la galeruca: la rematada per grafiosi.

De fet allò més atribolador és pensar que aquestes pertorbacions aniran més enllà, que ningú es plantejarà dins quina dinàmica de poblacions encaixaria un hipotètic llindar de tractament, que la modernitat més sostenible passarà per continuar veient l’emperador ben vestidet i que tal dia farà un any.

No cal definir un model conseqüent amb la realitat dels recursos disponibles, n’hi ha prou amb una bona propaganda i que el gestor visqui tranquil•lament als llimbs, lluny de la púrria de terra.

Quina càrrega de patògens es poden encabir en el disseny d’un paisatgisme sostenible de la muntanya ? Caldria un control ? És sostenible anar perdent arbres castigats com estem pel canvi climàtic ?
Es resoldran aquests enigmes al proper congrés de la de la societat secreta d’alts comissionats per a la falta de criteri ?

J.D.Fernàndez i Brusi

2 comentaris:

Susana Oikos ha dit...

Sublim, amic Brusi.

A qui l'importa des d'un despatx net i polit i ben refrigerat què li passa a un feble i improductiu om?

En tot cas ja plantarem un altre i una altra factura a les despeses.

Gràcies per trametre la teva sensibilitat des d'aquest blog tan viu.

Susanna Martinez

Unknown ha dit...

Susanna,
és que amb aquesta calda passo directament de sòlid a vapor !!
una abraçada !!!