dimarts, 22 de novembre de 2016

Contra les podes radicals

Diguem NO a les podes radicals

En plena època de l'any en què, arreu del país, es multipliquen els treballs de poda, ja sigui als espais privats com als públics, la biòloga de la Universitat d’Aveiro (Portugal), Rosa Pinho, fa l’alerta contra «les podes radicals a què els arbres estan sotmesos, les quals els resten bellesa i en redueixen dràsticament les funcions ecològiques». Un escenari freqüent que la responsable de l’herbari de l’acadèmia d’Aveiro vol veure canviat: «Els nostres arbres continuen a la mercè de les voluntats i no del coneixement».

Al començament del nou mil·lenni, prop del 45 % de la població mundial vivia a les ciutats, un fenomen de notable tendència creixent que exigeix l'adopció de mesures urgents per promoure el desenvolupament sostenible de les ciutats. En aquest context, els espais verds urbans, sovint amenaçats a favor de zones de patrimoni construït, juguen un paper extremadament important per a la qualitat de vida de l'entorn urbà.

Són sobretot els arbres, tant en els espais verds com en els carrers, els principals responsables per la qualitat de vida de les ciutats, ja que, a més d’adornar l’entorn, tenen un alt valor ecològic que es deu, en particular, a la seva contribució a la purificació de l’aire, a la reducció de la contaminació acústica i a la disminució de l’impacte de les pluges. Afavoreixen el microclima de la ciutat promovent la circulació adequada de l'aigua i l'aire, proporcionen ombra i recer a nombroses espècies d’animals, especialment l'avifauna, mantenint, així, l’equilibri dels ecosistemes, i contrapesen amb la seva presència l’artificialitat del medi urbà que tant afecta la salut psicosomàtica de les poblacions, millorant notablement la qualitat de vida local.

Malgrat aquests i altres atributs, es fa palesa la manca de sensibilitat envers l’important paper de l'arbre a l’entorn urbà. Prova d’això són les podes radicals a què estan sotmesos, les quals els resten bellesa i en redueixen dràsticament les funcions ecològiques.

La poda d’arbres és una agressió a un organisme viu que té una estructura i unes funcions ben definides i alguns mecanismes i processos de defensa contra els seus enemics naturals. Contra la poda i les seves conseqüències nocives no hi ha cap defensa, tret de l’intent desesperat de recuperar l'estructura original, definida genèticament.
La poda és sempre una operació desvitalitzant que elimina gran part de la copa dels arbres arribant, en els casos més dràstics, a la seva eliminació total. Com a resultat, la superfície fotosintèticament activa és parcial o totalment eliminada, de manera que l'arbre acaba força debilitat. En aquest context de gravetat provocat per la poda activa, s’activa un mecanisme de supervivència pel qual l'arbre s’intenta recuperar del trauma que ha patit, recorrent, per això, a les seves reserves energètiques. Si l'arbre no disposa de reserves en abundància, acabarà greument debilitat, podent fins i tot morir.

Un arbre debilitat és més vulnerable als atacs de plagues i malalties, i alguns insectes i fongs tendeixen a aprofitar aquestes debilitats i s’hi instal•len, accelerant en alguns casos la seva mort. Un arbre decapitat queda completament desfigurat i afeblit, i mai més recuperarà del tot la seva forma natural. La decapitació és una pràctica incoherent amb la fisiologia dels arbres, científicament equivocada i socialment inacceptable.

Un altre mecanisme de supervivència dels arbres que s’activa com a resposta a aquesta operació traumàtica és la producció de múltiples brots, la qual cosa els produeix un gran desgast. Això s'interpreta sovint i erròniament com un rejoveniment de l’arbre, però no passa d’un intent desesperat i ingloriós de substitució de la capçada inicial. Els nous brots creixen molt ràpidament i poden, en algunes espècies, arribar als 6 metres durant el primer any. Desafortunadament, aquestes noves branques de gran fragilitat mecànica tendeixen a trencar-se fàcilment, sobretot per l'acció de vents forts. En aquest cas, podríem dir que se’ns gira la truita, ja que la mutilació, vista com una forma de proporcionar seguretat, es converteix en una gran amenaça per als transeünts. La mutilació té com a resultat un arbre més perillós a mitjà i llarg termini.

A més del cop estètic que els arbres pateixen com a resultat de les podes radicals a les quals estan sotmesos, les ferides produïdes pels talls, a vegades difícils de curar, són un perill permanent d'entrada d'organismes patogènics. D’altra banda, les gemmes dorments que els arbres tenen i que normalment no brotarien, probablement acabaran per brotar i deformar l'arbre. Alguns dels tumors que sovint s’observen en els arbres ornamentals són el resultat de moltes podes successives.

En decapitar els arbres frondosos, els condemnem a privar-los de realitzar la seva funció ambiental de purificació del medi ambient, de proporcionar ombra i frescor i de servir d’hàbitat per a les petites aus que hi nidifiquen.

La poda no és una operació cultural normal en arbres ornamentals o forestals, sinó en arbres fruiters. La poda d'arbres ornamentals és necessària tan sols en casos d'emergència.

A propòsit de les podes radicals d'arbres, l’enyorat enginyer agrònom i silvicultor, en Joaquim Vieira da Natividade, deia: el podador domina perquè afebleix, venç perquè suprimeix; el fet és que aquesta victòria no és pas brillant!

En el llibre A Árvore em Portugal, de Francisco Caldeira Cabral i Gonçalo Ribeiro Telles, publicat per primer cop l’any 1960, podem trobar diverses referències que condemnen el recurs a les podes radicals: qualsevol supressió que produeixi un aspecte definitivament mutilat de l’arbre s’ha de considerar inadmissible, en tant que compromet la finalitat estètica de la planta ornamental. Cinquanta-sis anys després d'aquesta publicació, l'evolució de les mentalitats i sensibilitats encara no ha excel•lit i els nostres arbres segueixen estant a la mercè de les voluntats i no pas del coneixement.

• Font: Jornal Online Universidade de Aveiro, 29.1.2016
Article publicat al blog Bio Terra el 17 novembre 12016
• Traducció del portuguès : David Pinheiro
• Altres Lectures :
Podas camarárias e a Arte de lidar com as Árvores em Portugal- Que justificação para o exagero?
Consequências da mutilação das árvores

2 comentaris:

aladaigu ha dit...

Realment trist quan et trobes amb un arbre, que abans creixia ufanós i de cop te'l trobes amputat per arreu. Tristesa i impotència!!!

João Soares ha dit...

Olá Francesc! Muito obrigado por traduzires!!! Encantado! Um abraço muito amigo!!! Una abraçada bon amic !!! E um outro a Joan Vicenç e a todos os Amics Arbres.