dilluns, 30 de maig de 2016

Les ginestes del Collserola

Tu també, ginesta?

A les primaveres de la meva infantesa i la meva joventut sempre hi havia la flor de la ginesta.

A la falda del Collserola, a la serralada litoral catalana, on visc, hi és present des de la seva introducció que sembla que es va produir fa molts i molts anys.
Les mates de ginesta son molt abundants en les parts de la serra no ocupades pel bosc.

Degut a la seva gran capacitat de propagació, en alguns llocs on s’ha introduït com a planta ornamental, les ginestes s’han convertit en espècie invasora.

Ara moltes d’aquestes ginestes estan malaltes.
En els darrers anys han aparegut a casa nostra moltes malures que no havíem vist mai i que ataquen diferents espècies vegetals.
Algunes d’aquestes malalties són causades per fongs:
La grafiosi dels oms (Ceratocystis ulmi), que als anys vuitanta del segle passat va ocasionar una gran mortaldat d’aquests arbres.
El coryneum (Seridium cardinale), causant del xancre dels xiprers.
El xancre del castanyer (Cryphonectria parasitica), d’extrema gravetat des de que va arribar a la segona meitat del segle XX.
La seca de l’alzina causada, sembla ser, per fongs dels gèneres Phytophtora, Hypoxilum i Diplodia, i potser també per bacteris com l’Erwinia. Aquesta malaltia ha ocasionat gran mortaldat a les deveses d’Extremadura i altres llocs i a Barcelona ha causat la mort d’alguns dels magnífics exemplars de la Plaça Catalunya, on ja n’hi ha alguns més afectats.

Alzines de Plaça Catalunya afectades per la seca

En primer pla alzina afectada
Darrera arbre jove plantat en substitució d’un de mort

Altres plagues són causades per insectes:
La papallona dels geranis (Cacyreus marshalli), que va buidar els testos dels nostres balcons i terrasses.
L’escarabat morrut de les palmeres (Rynchophorus ferrugineus), que causa estralls en les palmeres del gènere Phoenix.
Palmera víctima de l’escarabat morrut

Això potser ha passat sempre, només cal que recordem la plaga de la fil•loxera a Europa o la del mildium de la patata a Irlanda, que quan van arribar al segle XIX van ocasionar inclús canvis socials. Però tinc la sensació de que ara el fenomen s’ha accelerat i en poc temps s’ha produït la invasió de moltes noves malures de les plantes com les citades, i també de nous paràsits, com la leishmània dels gossos o el famós mosquit tigre que no deixa de picar-nos cada estiu.
Doncs bé, ara li ha tocat el rebre a la ginesta.
Des de fa uns pocs anys les nostres ginestes presenten unes malformacions conegudes com escombres de bruixa.
Concretament a la façana litoral de la serra de Collserola, la majoria de les ginestes estan afectades en major o menor mesura per aquesta malaltia.

Plantes de ginesta afectades

No he vist la malura ni al Vallès ni al Baix Llobregat, però sembla que és present en diverses contrades de Catalunya.
Les plantes atacades reaccionen formant una proliferació anormal de brots i una deformació dels troncs que donen a les parts atacades l’aspecte de manyocs de tiges i fulles. D’aquí el nom d’escombres de bruixa.

Diferents imatges d’escombres de bruixa

Quan l’afectació es generalitza, la planta gairebé no floreix i decau.
Ignoro si totes aquestes plantes acabaran morint, perquè no fa més de quatre o cinc anys que la malura s’ha presentat i no he sabut trobar informació d’altres indrets on es pugui haver donat abans.
Aquesta malura està causada per un fitoplasma.
Els fitoplasmes són uns microorganismes paràsits de la classe mollicutes, similars als bacteris però sense paret cel•lular i que només poden viure dins de les cèl•lules de les plantes que parasiten.
Es localitzen al floema, que és el teixit situat sota l’escorça i on es troben els tubs que condueixen la saba elaborada que nodreix la planta.

Deformació d’un brot afectat

En països de clima càlid especialment, els fitoplasmes causen danys a diferents conreus.
Aquests microorganismes són introduïts a la planta per la picada d’alguns insectes hemípters, principalment de la família dels cicadèl•lids, uns petis insectes anomenats xixarrites o saltafulles. Probablement també transmeten la malaltia altres hemípters com els psíl•lids i altres.
La plaga fa poc que és entre nosaltres i encara no es coneixen prou bé tots els transmissors.
Sembla que la malaltia es pot haver estès per les nostres latituds a causa del canvi climàtic, ja que en ser els hiverns més suaus que no pas eren s’afavoreix la proliferació dels agents transmissors.
No sé que passarà amb aquestes ginestes afectades, si crearan resistències a la malura, si la plaga perdrà intensitat amb el temps, com ha passat amb algunes altres plagues, que després d’uns anys de gran virulència s’han anat frenant, si les ginestes poden acabar desapareixent d’alguns indrets de casa nostra, com va passar a Nord Amèrica amb els castanyers després de l’arribada del xancre, o si la plaga serà un control per la població de ginestes que ha crescut molt en els darrers anys.
Haurem d’esperar per veure quina és la evolució de la malaltia però confiem que la flor de la ginesta ens continuï perfumant la primavera per molts anys.
Antoni Obiols Franquesa