dimarts, 9 d’abril del 2013

Em parles de la bellesa dels pins

Pins en clau de Sol

Em parles de la bellesa dels pins
mentre gaudeixes feliç
d’un passeig per la primavera.
Sé que Tu no et confons,
que no et refereixes a les flors dels fruiters;
sé que parles d’una subtilesa cromàtica,
d’un verd que no és el mateix
del contemplat en altres estacions,
d’una tonalitat que requereix del Sol d’abril
quan vol expressar allò que li bull dintre.

Em parles de la bellesa dels pins
mentre gaudeixes feliç
d’un passeig per la primavera.
Escolto atent la teva veu,
una veu diferent al record de la tardor,
un so ple d’alegria i d’escalf,
bressol de paraules i melodies
que potser van néixer del silenci
d’aquest mateix paisatge
quan dormia sota un llençol blanc.

Francesc Guinart i Palet
Capellades, 25-03-2013

El petit pi de copa rodona a la muntanya de Miramar de Capellades

Aquest petit poema se'm va ocórrer fa uns dies quan pujava a la muntanya de Miramar des de Capellades, el poble on vaig néixer. Les excursions a la primavera són d'allò més inspiradores ...

2 comentaris:

zel ha dit...

Els pins tenen un encant especial, senzills, aparentment feréstecs, i tant, tant nostres que els enyores quan no els veus...

Adela Payá i Prats ( Maragdusa) ha dit...

Dessota dels pins hi vaig passar tot un estiu somniant amb pensaments de teuladins com hauria de fugir volant....