diumenge, 16 de juliol de 2023

Fusta morta i gestió forestal

 La fusta morta dels arbres i el foc prescrit

La fusta morta dels arbres dins d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment per fongs, insectes i altres animals claus. Tan és així, que la nova Llei de Restauració de la Natura de la UE vol monitoritzar-ne la quantitat que hi ha als boscos i augmentar-la per recuperar la biodiversitat perduda. D’altra banda altres col·lectius assenyalen la fusta morta com un perill pel risc d’incendi que cal eliminar del bosc el més aviat possible. Què fem doncs amb la fusta morta del bosc i la que es pot generar per l’augment de sequeres, plagues o ventades?

Aquesta és la introducció d'un article publicat per Anna Ramon al blog del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) on parla de l’informe de síntesis “Deadwood and Fire Risk in Europe” (en català Fusta morta i risc d’incendi a Europa), i que en les nostres circumstàncies forestals a Mallorca després del pas de la borrasca Juliette el març d'enguany, pren molta rellevància. És molta la gent preocupada per les condicions del bosc per mor del brancam sec que hi resta i ho relacionen amb perill de foc. En general els hi dic que res no crema si no pren, és a dir si no li peguen foc. Tothom ja sap que els incendis naturals, gairebé exclusivament per llamps, només representen un dos o tres per cent dels incendis forestals. Generalment són bons d'apagar.

També els hi coment que aquesta biomassa, aquests troncs i branques ara secs, es convertirà a poc a poc en humus i que mentre tant servirà per dificultar el trànsit de l'acció devastadora de la cabra. També, qui sap? fins i tot protegir la germinació de les espècies a partir de llavor, com arboceres, el cirerer de betlem, les alzines.... Per tant potser el mal no ho és tant si hom és coneixedor del vertader problema dels boscos a casa nostra, la de la cabra, espècie invasora i plaga descontrolada com mai fins ara, animal domèstic que va arribar en guardes, en ramat, fa només uns dos o tres mil anys amb la colonització humana de les illes.

L'article del CREAF del que parlava està prou bé fins que no sé per quin rar mecanisme inevitable compareix sempre la necessitat antropològica d'intervenir-hi. En aquest cas concret “Per exemple, en àrees amb un alt risc d’incendis recomana que es faci una gestió forestal específica per prevenir la propagació d’incendis forestals o recuperar els processos naturals com els incendis de baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció. Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d’incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat. En aquestes cremes s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible, especialment les restes llenyoses fines, i la creació de línies que trenquen la continuïtat forestal.” En paraules tècniques, una crema prescrita és l'aplicació controlada de foc a estructures forestals, càrrega combustible, sota unes condicions meteorològiques, de vegetació i topogràfiques fixades, amb la intenció en aquest cas, d'assolir un objectiu determinat com ara la silvicultura preventiva d'incendis.

Durant anys altres professionals forestals, autoritats administratives, policies, naturalistes, pagesos... s'han cansat de fer pedagogia, però també vigilar i perseguir als responsables de molts dels incendis que arrasaren milers d'hectàrees de les muntanyes d'Artà, Pollença, Escorca, Andratx... gent, aquests que pegaven foc, a qui no pertoca en general anomenar “pagesos” i que també aplicaven “cremes prescrites” per afavorir les pastures, “fer net el bosc brut”, aclarir la vegetació amb objectius cinegètics o boletaires, etc. Molt va costar fer desaparèixer aquestes pràctiques incendiaries de gestió de les finques. No ha de ser precisament ara l'administració la que les torni a posar de moda amb un possible efecte mimètic o de contagi en un tema tan sensible com és el de pegar foc a la muntanya.

Aquests dies podem veure com cremen milions d'hectàrees de boscos al Canadà, un país amb una tradició de gestió i guarderia forestal com pocs al món. Una de les seves formes de gestió forestal aplicades han estat aquests tipus de cremes prescrites amb objectius silvícoles de prevenció d'incendis. Quin són ara els resultats? El foc descontrolat, l'incendi forestal, sempre té un punt d'inici on hi ha la mà de l'home, aquest és el punt principal on s'ha d'intervenir, abans, durant i després del foc. Tot i treballs preventius i de defensa per a la intervenció al moment de l'extinció sobre la vegetació necessaris, com faixes, aclarides, eixermes, a banda.

Joan Vicenç Lillo Colomar