dilluns, 1 de setembre del 2014

El Xiprer de Cal Titulata

El sentinella de Capellades

El Rec del Corronaire és un petit carrer de la vil·la de Capellades, obert només a vianants, el nom del qual fa referència a la canalització que hi transcorre en paral·lel i que condueix aigua de La Bassa fins als Molins de la Costa, conjunt de setze antics molins paperers que es poden trobar, gairebé tots, baixant en direcció al riu Anoia.
Si des de la Plaça de Catalunya agafem aquest bonic carrer per anar cap a la Piscina Blava, o a La Bassa que és al costat, veurem a la banda esquerra un arbre alt i estret que pretén tocar el cel potser algun dia, és el Xiprer de Cal Titulata. No es coneix amb exactitud la seva edat però el Ton Argelich, pare del nou propietari d’aquesta casa, comenta que fou plantat per la família Sastre a finals dels anys quaranta. Actualment l’alçada voreja els 20 metres.
Més d’una vegada, tot contemplant aquest exemplar, m’ha vingut al cap fer-li la pregunta sobre si porta el compte de la gent que ha vist passar anant i venint al llarg d’aquests seixanta i més anys. Mai no m’he atrevit, no perquè no ho pogués saber sinó més aviat per por a que em diguis què n’haig de fer... diuen que els xiprers són arbres seriosos i no tenen gaire sentit de l’humor. I és amb tot el respecte del món que em fa gràcia deixar en aquest espai, reservat als nostres amics els arbres, la seva imponent presència i la sensació que ha provocat en algú que avui mateix passava pel Rec del Corronaire amb la intenció de fer un bany a la Piscina Blava.

Franc Guinart. Capellades, 31-07-2014.

Del Xiprer de Cal Titulata

Vaig pel Rec del Corronaire,
a contracorrent de l’aigua,
camí de La Bassa,
suren juganeres al meu cap
quatre paraules precises i clares:
equilibri i disciplina,
perseverança i majestuositat;
quatre paraules precises i clares
en veure com s’enfila cap al cel
el vell Xiprer de Cal Titulata.
Cert és que qualsevol arbre, ningú no ho dubta,
té la seva importància, la seva personalitat;
cert és, també, que l’indret on arrela,
quan és dipositari d’una bellesa pròpia,
posa de relleu la seva identitat.

Franc G. / 26-07-2014.

1 comentari:

Unknown ha dit...

És molt bonic! Gràcies Franc!