dimarts, 22 d’octubre del 2013

El morrut roig i la palmera Punki

El morrut de les palmeres i la Punki al barri de La Prosperitat. Nou Barris, Barcelona

El morrut es va detectar al barri a la tardor de 2011 en una canariensis, d'uns 12 metres, situada dins d'un pati particular al carrer de Joaquim Valls, el més transitat. Tocant aquesta zona peatonal, ben visible, era una de les imatges referents del barri.
Aquí va començar la odissea dels propietaris pels qui la palmera, era molt més que un bonic exemplar, molts records familiars hi estaven lligats. Conscients, però del perill que representava per les altres del barri, i ai las !, voler fer les coses bé, els va servir per adonar-se que el "Protocol per a la prevenció i lluita contra la plaga del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)" es només paper: quan l'Administració (difícil saber quina és la competent !) rep la informació, ho anoten per fer estadística (?) i aquí sembla acabar-se la feina.
Trucades, consultes, viatges, permisos, encarregar i pagar informes tècnics, taxes de tota mena, trobar empresa especialitzada... els va fer retardar l'eliminació, de setembre de 2011, fins l'abril de 2012 !. El mateix tractament o pitjor que si volguessin arreglar la teulada i necessitessin ocupar unes hores la via pública.

Palmera Carrer Palamós, 2010
Pel novembre, també de 2011, altre vegada són els veïns qui s'adonen de l'afectació d'una altre, al Carrer Palamós, aquesta a la via pública. Després d'avisar, diuen que l'han tractada (?), i al cap de vuit dies apareix decapitada. La resta no és retirada fins el 12 de juliol de 2013!

Palmera Carrer Palamós, maig 2013
Palmera Carrer Palamós, juliol 2013

Palmera pati de la parròquia, 25 maig 2012
A la tardor de 2012, un bonic exemplar que hi ha al pati de la parròquia, carrer Argullós, mostra símptomes ja irreversibles d' atac de morrut. Informada la propietat, pels veïns, es retirada a la primers setmana de 2013. Malgrat ser ben visible des del carrer qui té la responsabilitat segons el protocol de ¨...Prospectar visualment tots els exemplars de palmeres del municipi... i elaborar un inventari que inclogui... titularitat: privada o pública..." no se n'entera fins que se li diu. Cap mena de control en l'aplicació del que diu el protocol sobre la tala i destrucció de palmeres afectades.

Palmera pati de la parròquia, 25 setembre 2012
Palmera pati de la parròquia, 3 gener 2013
Amb tot això no ens ha d'estranyar que el morrut se les campi, qualsevol que vagi una mica amunt i avall, ha vist una pila d'exemplars amb la capçada caiguda i seca que va caient de mica en mica. Mentrestant, l'escarabat té el camí lliure per trobar altres exemplars sans i així successivament. De què ens serveixen les normes si no hi ha la voluntat manifesta de que es compleixin !. El morrut té la batalla guanyada.
Acabem però, amb una nota positiva, quan les coses es fan bé els resultats arriben.

Palmera Punki, febrer 2012
Palmera Punki, març 2012
Palmera Punki, abril 2012
Al carrer Formentera hi ha una filera de 12 Phoenix canariensis. La penúltima, començant pel carrer Tissó, a finals de febrer de 2012 va ser sotmesa a una severa cirurgia per eliminar les parts afectades per l'escarabat, això i els tractaments posteriors han donat el resultat que podeu veure a la seqüència de fotografies.

Palmera Punki, maig 2012
Palmera Punki, setembre 2012
Palmera Punki, setembre 2013
El seu primer aspecte amb el creixement de les poques fulles mutilades al costat de l'ull li va suposar que al barri se la coneixés com la Punki !
Text : Joan Catafal Roca
Fotografies : Alberto Sanagustín, Pepa Calatrava i arxiu.

3 comentaris:

Juan Bibiloni ha dit...

Enhorabona a la supervivent Punki. Se'n salven ben poques. Salut!

jd ha dit...

Parlem de responsabilitats?
Jo diria que dissortadament encara hi ha massa gent que és propietaria del que sigui però actua com si fós un llogater. Com aquell qui té un gos i no el porta mai al veterinari però quan emmalalteix truca a la Seguretat Social per a que li paguin el tractament.
Aquesta actitud de no admetre la responsabilitat que cadascú té sobre allò que es seu i estar pendent només d’allò que pot obtenir subsidiat és indefinible, més que indefinible tenint en compte els temps que corren.
Si tan t’estimes una palmera - i no en saps prou per a mantenir-la - per què no contractes un professional que la tracti en comptes de deixar-la morir i esperar que un et retirin el cadaver de franc ?
Pel que fa la cosa pública els recursos són limitats i s’arriba fins on s’arriba. O potser voleu retallar més el pressupost assignat a les ajudes socials i destinar-lo a les qüestions mediambientals ?
Com la Punki se n’han salvat moltes de palmeres públiques a Barcelona i jo diria que la inconciència o la falta de recursos de molts propietaris de palmeres “privades” és un dels principals factors que ha empastifat la ciutat de morrut.

¿mande? ha dit...

Felicitats per l'article. La vida és ben poderosa.