dissabte, 28 d’abril del 2018

Les mèlies, per a perfumar maig

Al·legoria de les mèlies

Per fi estan en plena floració perfumant carrers i barris sencers (com Campanar a València). Les tardanes mèlies, Melia azedarach, volen deixar part de les seues flors per a perfumar maig. Sempre he sentit feblesa per aquest arbre. S'adapta als entorns urbans com a pocs.

Malgrat la seua relativa corpulència es pot contenir en els carrers, fins i tot no gaire amples, sempre que mai es mutile i es pode seguint la seua particular ramificació. Aquesta és de llibre i digna d'exercici d'examen per a professional (si els hi haguera). Veient, reconeixent i admirant la forma de les seues branques és molt fàcil aprendre a podar-lo, i sempre de manera molt lleugera. Una vegada respectat ho dóna tot com a arbre urbà, resisteix plagues, oblit i sequera, ofereix la floració més perfumada d'un arbre de carrer (almenys a Espanya).

Les seues fulles delicadament bicompostes com un encaix són brillants i alegres i proporcionen la millor de les ombres, almenys en les nostres comarques més càlides. Resisteixen com a pocs dels nostres arbres caducs la calamarsa, els sòls secs i calcaris (aquests més aviat li convenen). No presenta malalties, plagues ni clorosis que afecten al seu intens color. Alegra i perfuma les primaveres i ombreja i refresca els nostres estius, en part per les seues profundes arrels que bomben aigua del subsòl, però no afecten a les construccions veïnes. No content amb açò és molt atractiu també a l'hivern per la seua ramificació *divaricada i els seus cridaners fruits que duren tota la estació sinó hi ha forts vendavals.

Com les moreres és originària del sud d'Àsia i per açò té (amb major bellesa i menor necessitat d'aigua que elles) capacitat de suportar el doble escalfament urbà (el global i el de “illes de calor”). La calor ha reduït enormement, i encara ho farà més, la nòmina d'arbres caducs en les nostres ciutats càlides, la qual cosa lamentablement fa que es vagen oblidant els avantatges dels caducs i pervivint per a alguns sol els seus “inconvenients”. En aquest sentit, la pèrdua de fulles, que alguns ignorants veuen com a brutícia indesitjable, es concentra en una sola setmana en aquesta espècie.

Parent proper de l'arbre de Neem i el Azadirachta, les seues fulles són també lleugerament insecticides. Col·locades ací i allà entre les fulles dels llibres els protegeixen dels comuns atacs d'insectes (sobretot Lepisma, o peixets de plata).

Lamentablement se'l denomina erròniament, i amb massa freqüència (com a l'arbre de la canyella o el camforer) “cínamom” malgrat que no està en absolut emparentat, negant-li personalitat pròpia.

Finalment és un arbre barat que solament la incomprensió i el mal tracte fa que no siga més benvolgut en desconèixer tota la seua bellesa en els llocs on se’l mutila enlletgint-lo.
Armand Paz Rico

(*) divaricada. botànica bot. Dit de les branques que divergeixen segons un angle molt obert.

3 comentaris:

Alfred ha dit...

Molt interessant. Gràcies.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Franc Guinart ha dit...

Gràcies, Armand, per aquest article. De les teves paraules es pot percebre un bell sentiment per aquests arbres. Sentiment per mi també compartit. Salut i una forta abraçada!.