Dia 31 de març, avui fa tres mesos exactes, en Rafel i sa mare me regalàren una pomera de Sant Joan En Rafel la va sembrar tan bé que una setmana després ja obria ses primeres flors. Malauradament totes li caigueren sense congriar cap fruit o això em vaig pensar jo. Avui me n´he duit una gran sorpresa quan passant per devora sa pomereta li he afinat una poma amagada davall ses fulles. Uauuu, he dit, això pareix bruixeria. Aquesta polissona ho duia ben amagat i avui m´ha volgut donar una alegria.
Mirau quina monada. A que fa mengera?
Es tracte era que n´Antònia, sa mare den Rafel, se menjaria sa primera poma. Sa pomereta ha complit amb sa seva part com una campiona i ara em toca a jo complir sa meva paraula. Així que Rafel ja podeu venir en voler a cercar sa poma. És vostra.
Sa pomereta ja no pot anar més bona. Li veis sa poma?. Està a darrera ses fulles de sa branca més alta.
---------------------O---------------------
---------------------O---------------------
Quatre dies després en Rafel ha vengut a veure sa pomera que va sembrar fa tres mesos.
Darrera ell hi ha dues oques.
Petita però amb una oloreta que feia mengera.
Sembla que en Rafel l´ha trobada un poc aspreta.
Entrades
5 comentaris:
Hola Joan,
gràcies per sa poma, meam quan ho feim venir bé. Verdes esmussen i massa madures fan un poc de serradís.
S'han de menjar al punt i com tota sa fruita ara vé de cop.
Ens veim
Gràcies a tú, Rafel. Esper que la poguem tastar en el seu punt òptim de maduració. Salut!
Uep Joan,
gràcies per la jornada tan agradable, ets sempre un bon Ciceró del teu hort. Gràcies pels arbres i cossiols que m'has regalat.
A la poma li faltava un poc pel meu gust, però ha estat bé xapar-nos-la, de fet ses meves pomeres no van bones i feia estona que no les tastava.
Salut!
I no era sa mare la que havia de menjar-se la primera poma?
Vaja, vaja quins dos golafres!
Matilde
;)) , tens raó Matilde.
Publica un comentari a l'entrada