Solidaritat amb els espais naturals de les Illes Balears

En dies com aquests que les esbutzadores remouen la terra de ses Fontanelles per cimentar-les i devastar un hàbitat escàs i delicat. En dies que perillen altres indrets de gran valor, alguns situats dins espais declarats Reserva de la Biosfera o que fan partió de territoris legalment protegits per a procurar la seva conservació, com es Guix, son Bosc, sa Ràpita,alzinars.... aquests dies, el govern d’en Bauzà, Biel Company i resta de tropa pepera, engeguen a l’atur del ja poc personal que hi ha adscrit a Espais de Natura o a Ibanat, a treballadors públics que procuren de forma efectiva amb la seva feina tècnica o de manteniment,  la protecció, conservació i millora dels espais protegits, és a dir els seus hàbitats i espècies que l’habiten.

Si alçau la vista cap al cel o l’esteneu pels camps verds, observareu com les siluetes de milanes o esparvers ja no són rares, que els esplugabous, martinets o gallinetes d’aigua han tornat a ocupar els seus antics hàbitats.

Perquè avui això sigui possible no ha calgut tan sols que s’Albufera de Mallorca o des Grau a Menorca, Es Salobrar de Campos, Mondragó o Ses Salines d’Eivissa, la península de Llevant, sa Dragonera o la Serra de Tramuntana es declaràssin, després de llarga i dura lluita ecologista Espais Naturals Protegits. Ha calgut que professionals naturalistes de primera categoria, ara acomiadats, s’hi dedicàssin en cos i ànima, o que treballadors d’aquestes empreses públiques combatessin innumerables incendis forestals que, especialment aquests dos darrers anys han devastat part dels nostres boscos.

Quatre llocs de treballs d’un any de durada com dels que s’han suprimit es poden pagar amb els prop de cent mil euros que, cada hora, cal repetir-ho, cada hora, el govern del PP d’en Bauzà paga als bancs. Un govern semblant a aquest, el del PP d’en Matas, va suprimir de manera fulminant una eco-taxa que hauria permès ara la protecció més efectiva dels nostres hàbitats naturals, que a la vegada són, per a major glòria dels hotelers, el nostre valor turístic més preuat.

Cal el reconeixement i suport de la societat als treballadors públics que defensen aquest patrimoni natural i en especial als qui han estat acomiadats. Cal la seva reincorporació als seus llocs de treball de manera immediata i que no es torni a tocar més la plantilla d’aquests  treballadors públics, ja de per sí molt i molt precària. Sens dubte que allò contrari perjudicarà greument els nostres espais naturals, hàbitats i espècies salvatges, tot el món ho hauria de saber.

Joan Vicenç Lillo i Colomar