Fum, fum, fum...

Cremes agrícoles, canvi climàtic i salut

L'any 1998 l'huracà Mitch va devastar grans territoris de Centreamèrica a Hondures i Nicaragua, provocant enormes destrosses i causant un gran nombre de víctimes mortals. El que va tenir de particular aquell fenomen atmosfèric a més de la seva excepcional força i categoria, va ser un recorregut poc usual: els huracans solen generar-se al Carib i el seu recorregut ressegueix la costa atlàntica sense travessar terra fins al Pacífic, com va passar amb aquest. Un amic mallorquí que aquells anys vivia al nord de Nicaragua, una de les zones més afectades per l'huracà, comentava que baix la seva opinió la crema de gran quantitats de residus vegetals, agrícoles i forestals que aquell any es varen produir, havia alimentat i facilitat la força i el recorregut d'aquell gran front de pluges i vents huracanats. Nicaragua és un país de clima tropical amb temperatures i humitats relatives generalment elevades que, amb l'aportació excessiu d'un escalfament i aportació d'humitat en forma de vapor d'aigua, podia haver alimentat aquell huracà variant el seu normal recorregut.

Avui dia 5 de gener de 2023, mentre observava des de diferents observatoris elevats, el territori de Mallorca, he recordat aquells fets ja llunyans, que per cert generaren un gran moviment de solidaritat vers la població damnificada d'aquells països. Avui a Mallorca vivim un estancament anticiclònic amb pressions elevades i nul moviment de l'aire. Un temps que amb la contaminació generada pel parc automobilístic i la generació de nombroses cremes agrícoles i forestals, a vegades aprofitades per eliminar altres tipus de residus perillosament contaminants, provoca una situació gens favorable per a la salut de les persones, especialment per les més vulnerables.

Però cremar “la brutor” generada per podes i aprofitaments forestals era, és, tan necessari! Quin desgavell el generat per aquesta legislació contraria a uns costums tan nostres, arrelats i ancestrals de cremar per fer net! Efectivament, la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, de caràcter bàsic i estatal, va introduir la prohibició, amb caràcter general, de les cremes de residus agrícoles i forestals, llevat que de manera individualitzada se justifiqués la crema per raons de caràcter fitosanitari, o a entorns forestals per risc d'incendi forestal, quan no pogués accedir-s'hi al lloc per a retirar els residus per a la seva posterior gestió. El que aquesta Llei volia introduir, era la possibilitat de valorització de restes vegetals agrícoles i forestals per el seu ús en energia o en biomassa i per altra banda, mantenir emmagatzemat el CO2 en la matèria orgànica i no retornar-lo a l'atmosfera en forma de foc i fum.

Les queixes per part del mon rural i forestal foren tan exagerades i estridents que, efectivament, un partit el PDCAT (Partit Demòcrata de Catalunya) es va fer seva la reivindicació i va convèncer ràpidament tota la resta de partits, de modificar aquesta Llei per evitar la prohibició de poder cremar les restes vegetals, així com efectivament a partir de dia 2 de gener de 2023 s'ha pogut fer. El canvi de redacció per canviar el sentit legislatiu d'una Llei que és una transposició d'una Directiva Europea, s'ha fet de tal manera que només les empreses, explotacions agràries, amb més de 50 persones o un balanç econòmic anual superior a 10 milions d'euros, tenen l'obligació de sol·licitar autorització per a poder realitzar les cremes. Un poc groller, tot plegat, però bé, tenim el que ens mereixem.

Una altra cosa que pensava avui de matí observant Mallorca sobre un turó, és que de manera natural el foc només compareix per mor d'un llamp. No hi ha cap animal, llevat de l'Homo sapiens que sigui capaç de generar foc per sí mateix. Per tant aquesta evidència ens hauria de cridar l'atenció pel que fa a l'aportació humana generadora de causes per a l'escalfament del planeta i conseqüent canvi climàtic. Un per un. Qui sap però, si en aquest curt període de temps que ens hem hagut d'aguantar les ganes de cremar, algú ha pensat que ja es hora de prendre consciència del problema i actuar en conseqüència, és a dir mirar de viure, passar, deixant el mínim rastre, càrrega ecològica, especialment destinada i pensant amb els infants i qui encara han de venir.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Article publicat al DBalears