Isabel Núñez i el ginjoler d'Arimon

En honor a una activista social

L'ànima del ginjoler

L'ajuntament rendirà homenatge dissabte a l'escriptora Isabel Núñez amb una placa al seu simbòlic arbre de Sant Gervasi

Foto : Cèsar Cid

Abans de la seva prematura mort, l’escriptora Isabel Núñez (Figueres, 1957-Barcelona, 2012) va guanyar la batalla per salvar un ginjoler de Sant Gervasi, que s’alça davant del número 7 del carrer d’Arimon i a què ella va dedicar el llibre La plaza del azufaifo (Melusina). Aquest arbre amb petites flors grogues, fruits rogencs i branques ondulades, va simbolitzar entre el 2007 i el 2011 la resistència d’un grup de veïns liderats per la cronista, i també traductora, contra una immobiliària contractada per l’ajuntament que volia talar aquest exemplar bicentenari per aixecar un edifici municipal. La seva lluita era un crit contra la construcció desaforada que envaeix la ciutat que tan bé va retratar Núñez en el seu text Mis postales de Barcelona (Triangle).

Aquest ginjoler serà el primer arbre a tenir un distintiu amb un nom: el de la seva salvadora. Dissabte que ve, l’alcaldessa Ada Colau convida els ciutadans a la inauguració de la placa en record i homenatge a Núñez, pel seu activisme social i per la seva lluita en defensa d’aquest arbre.

Colau té previst assistir a aquest acte, en el qual participaran Guillermo Aguirre, antropòleg i fill d’Isabel; l’escriptor David Cirici i el cineasta José Luis Guerín, per a qui l’escriptora era «valenta, sensible, eclèctica, intel·ligent, bella i inconformista». També hi intervindrà Itziar González, exregidora de Ciutat Vella, que defineix Núñez com una ciutadana que va donar veu a un arbre. «Amb les seves cròniques [en referència als seus blogs, entre ells Crucigramas] va aconseguir desafiar tot el govern municipal. La seva obsessió eren les arrels, el que no es veu, i que, en canvi, és el més important», considera González.

Aguirre acaba d’arribar de Copenhaguen, on estudia un màster de Tecnoantropologia, per parlar sobre la seva mare dissabte que ve, a les onze del matí. «Ella no està enterrada enlloc. Aquest arbre, per a mi, és el seu lloc de descans i l’al·legoria del que hauria de ser una ciutat. És un reconeixement a la força de la lluita veïnal. Aquest arbre sí que importa», afirma el seu fill.

Cirici recorda que a França un arbre simbolitza la llibertat. «Aquí mai els hem respectat ni valorat. Només cal recordar el que relata Josep Pla a Els pagesos, on els arbres són una molèstia. Núñez i jo pertanyíem, com molts intel·lectuals de la nostra generació, a l’extrema esquerra.Volíem canviar el món de manera radical. Lluitàvem per la revolució. La Isabel, almenys, va aconseguir salvar un arbre. Els altres, res», afirma.

Per ell, hi ha grandesa en l’entrega de Núñez a un ginjoler i en la seva contesa contra una immobiliària, i qualitat en la seva obra escrita. «Va aconseguir que la construcció es paralitzés i que l’ajuntament hagués de negociar amb la constructora perquè respectés la vida d’un arbre», assenyala l’autor d’I el món gira, que cada dia passa pel carrer d’Arimon per portar els seus fills a l’escola: «I sempre veig la Isabel».

Cristina Savall

· Article publicat a El Periódico el 1 febrer 2017

· Informacions sobre el ginjoler d'Arimon a Amics arbres · Arbres amics :
· Salvarem el ginjoler? · Salvem el Ginjoler · Un ginjoler intens ·
· El vell i enorme ginjoler · El vell Ginjoler espera la seva sort ·
· Un ginjoler motiu de reflexió ... · La Festa del Ginjoler · El ginjoler i els llibres ·
· La plaça del Ginjoler · El ginjoler d’Arimon encara està en perill ·
· Ens ha deixat una gran amiga del arbres ·