diumenge, 31 de maig del 2015

Germana alzina, germana humana

La va sembrar en Miquel d'un aglà dolç el mateix dia en que la seva dona Damiana li va anunciar que estava embarassada del seu primer infant. Va romandre davall terra tota la tardor i hivern i, quan el fetus es va girar dins el voluminós ventre de sa mare i es va col·locar cap per avall al canal del part, la seva llarga arrel pivotant es va començar a ramificar i a absorbir aigua i minerals i el botó germinal va despertar de la seva letargia i es va allargar cap amunt perforant la terra mallorquina cercant la claror.


El dia en que na Damiana va posar damunt el món a la petita Elionor després d'un llarg, penós i dolorós part, la diminuta alzina va obrir la seva primera fulla i la va encarar cap als rajos del sol. En Miquel de cop es va enrecordar d'ella, va anar al lloc on l'havia sembrada i li saltàren les llàgrimes per l'emoció al veure-la ja nascuda. Amb el cor ple de felicitat va anar a cercar un poal d'aigua i la va regar amorós xiuxiuejant-li paraules plenes de tendresa: "Què ho ets de guapa, alzineta meva, tant com la meva nina! Et batiaré Heliodora, perquè ets filla del sol. Un dia n'Elionor s'arrecerarà davall la teva ombra i menjarà els teus aglans, perquè els faràs dolços, no? "

Amb només uns mesos un matí en Miquel va agafar la seva filla en braços, després que aquesta omplís a vessar el seu estómac amb la nutritiva llet de sa mare i se la va endur a la garriga que havia heretat del seu pare per un caminoi estret que serpentejava entre velles oliveres. L'home estava tan emocionat mirant la careta de n'Elionor il·luminada pels intensos rajos del sol naixent que no va veure una roca que sobresortia mig pam per damunt la terra i va travelar. Just quan anava a caure de cara amb la nina en braços una força invisible el va estirar per l'esquena i va evitar la seva caiguda. A en Miquel se li va accelerar bojament el cor al seu pit i va sentir un calfred que li va recórrer tota l'espinada. "La Providència protegeix la meva nina", - va pensar.


La petita Heliodora mesurava ja un pam i lluïa una dotzena de fulles espinoses d'un intens color verd fosc. Ja no podia ser més garrida. En Miquel es va seure enterra al seu costat amb la nina en braços i les va presentar. "Mira, Elionor, tresoret meu, aquesta és n'Heliodora, la teva alzina." La petita va allargar la seva maneta i la va voler tocar, però una espina traïdora de la fulla apical la va punyir a un dit, va sentir un dolor molt viu i va rebentar en uns plors desfets. En Miquel reia i plorava alhora intentant consolar-la i se la menjava a besades, assaborint als seus llavis la sal dels dos rius de llàgrimes que brollaven dels ulls de la seva petitona.

Varen passar els anys i un calorós dia d'estiu n'Elionor es va atrevir a anar tota sola a veure la seva alzina. Dins una panera hi duia una botella plena d'aigua per a regar les seves assedegades arrels. N'Heliodora mesurava ja un metre d'alçada i estava preciosa. En Miquel l'havia protegida del famèlic barram dels conills, les ovelles i les cabres amb una espinosa tela metàl·lica. La nina tendria uns vuit anys. Havia après de son pare a dir paraules dolces a la seva alzina. "Heliodora, germaneta meva, tens molta set, a que sí? Té, beu aquesta aigueta tan bona que t'he duit. Esper amb ànsia que et facis molt alta i esponerosa per a arrecerar-me davall la teva ombra."  

Des d'aquell dia n'Elionor va adoptar el costum d'anar quasi cada dia a veure la seva alzina recorrent el llarg i tortuós caminoi que anava a la garriga. Sempre li duia un regal: a la primavera i estiu una botelleta d'aigua fresca i a la tardor i hivern una grapada de fems d'ovella que repartia al voltant de la base de la seva tija, com si li donàs una llepolia.

Amb tant d'amor n'Heliodora va créixer sana, forta i vigorosa i al cap d'uns anys la seva capçada es va estendre en amplària i n'Elionor per fi ja es va poder emparar davall la seva ombra. La nina també havia crescut i un matí, estant asseguda enterra devora la seva alzina amb l'esquena arrebatada a la seva soca, va sentir una desconeguda humitat càlida a la seva naturalesa d'adolescent i unes gotes de la seva primera sang menstrual varen regar i nodrir les arrels de n'Heliodora. Encuriosida n'Elionor es va dur la mà allà baix, se la va mirar després i en veure-la plena de sang es va retgirar. Es va voler aixecar per a córrer a dir-ho a sa mare però no va poder. Fou aleshores que va escoltar per primera vegada la profunda veu ronca de la seva alzina: "No t'assustis, germaneta meva, no et passa res dolent, només que avui t'has fet dona. Mira, jo també ja som adulta, estic madurant els meus primers aglans per a tu."


Uns mesos després, a principis de la tardor, el dia en que es complia el quinzè aniversari en el que n'Elionor va ser engendrada al ventre de sa mare, la nina-dona va acudir a veure la seva estimada alzina, li va regalar com sempre una grapada de nutritiu fems d'ovella i fou llavors que va escoltar per segona vegada en la seva ment la veu ronca de fusta de n'Heliodora. "Gràcies per aquesta llepolia, germaneta meva. Jo també tenc un regal per a tu. Aixeca els ulls i en un dels meus brots veuràs els meus tres primers aglans. Ja són madurs i són tan dolços com la teva ànima. Agafa'ls. Són el meu regal. Dóna-n'hi un a ton pare que em va sembrar, un altre a ta mare que et va parir i em va donar una germana humana i el tercer menja-te'l tu. Esper que us agradin."



diumenge, 17 de maig del 2015

Amurgonaments aeris de figuera Blava i Sevillana

Un mètode de reproducció vegetativa

Ahir, mentre estàvem treballant al jardí, al meu jardiner Llorenç se li va ocórrer la brillant idea d'utilitzar la fibra que produeixen les palmeres canàries entre la base de les seves palmes com a substrat per fer amurgonaments aeris. A mi em va semblar una idea molt interessant i atès que només tenc un exemplar de figuera de l'antiquíssima varietat mallorquina anomenada Blava vàrem decidir fer dos amurgonaments a dues de les seves branques amb la finalitat d'obtenir dues noves figueres, una per a en Llorenç i una altra per a mi. En aquest enllaç podeu llegir l'article que vaig escriure sobre ella:  Figuera Blava: 500 anys després va tornar a Mallorca.

Aquesta branca del gruix d'un dit fou una de les escollides per transformar-la en un nou arbre. Al punt assenyalat amb la fletxa vermella es fan dos talls paral·lels a l'escorça separats entre un i dos centímetres. 

 Els dos talls paral·lels ja realitzats enrevoltant tota la branqueta.

El pas següent consisteix a tallar l'anell amb un tall transversal, procedint a continuació a desferrar l'escorça.

Detall del tall.

Una vegada desferrat l'anell d'escorça queda exposat el càmbium. Alguns entesos en aquest curiós mètode de reproducció vegetativa raspen el cambium per a evitar que es formi una nova escorça i altres li apliquen hormones d'arrelament. En el cas dels amurgonaments aeris de les figueres no és necessari cap dels dos procediments. Una vegada llevat l'anell d'escorça simplement s'enrevolta amb qualque substrat: terra vegetal, esfagne, turba, fibra de coco, etc... o en el cas que ens ocupa fibra de fasser o palmera canària.   

Com que no teníem cap bossa de plàstic grossa i transparent vàrem tallar un tros gros de film de cuina al qual superposàrem una altra capa perquè fos més resistent i a damunt hi posàrem una bona quantitat de fibra humida de fasser.

 Detall de la fibra.

 Amb la fibra muntada damunt el film vàrem enrevoltar l'anell excorticat com si fos un emplastre o una tirita gegant. El vàrem fermar per ambdós extrems perquè quedàs hermèticament tancat i després li donàrem diverses voltes de corda o ràfia estrenyent fort perquè la fibra contacti íntimament amb la ferida de l'escorça. 

A continuació es cobreix amb qualque material opac: paper d'alumini, paper de diari, plàstic obscur, etc... Es tracta d'aïllar les futures arrels de la llum del sol. Nosaltres els vàrem enrevoltar amb paper d'alumini.

 
 Com es pot veure en aquest amurgonament aeri que vaig fer fa anys a una branca de Litxi, cada setmana o com a molt cada quinze dies se li injecta aigua amb una xeringa intramuscular per mantenir el substrat humit.  

En aquesta imatge podeu veure dos amurgonaments aeris que vàrem fer fa dos mesos i mig a dues branquetes de la meva única figuera sevillana, la mare de la qual creix devora la Torre del Oro de Sevilla amb les arrels submergides dins el llot de la ribera del Riu Guadalquivir. En aquest enllaç podeu llegir l'article que vaig escriure sobre ella: Higuera sevillana, del Guadalquivir a Mallorca.

Després de retirar el paper d'alumini quedaren exposades les nombroses arrels que havien emès per damunt l'anell.
 
En Llorenç subjectant les dues noves figueres sevillanes després de separar els dos amurgonaments de sa mare amb un tall net per la seva part inferior.

Eren dues branquetes i ara són dues figueres.

L'embolic de noves arrels es transparenta a través del plàstic.

 Algunes arrels són especialment gruixades. 

Detall de les arrels després de retirar la bossa de plàstic.

Ja només queda sembrar el nou arbre dins un cossiol, regar-lo en abundància i col·locar-lo a un lloc amb molta de llum però sense sol directe. És frequent que al cap de pocs dies li caiguin totes les fulles, però al mateix temps comença a brostar fulles noves.

dimarts, 5 de maig del 2015

Seminari de Comunicació Forestal

IX Seminari Turisme i Paisatge
La comunicació forestal:
bosc i societat, un punt de trobada?


Inici: 15/05/2015 09:00
Fi: 15/05/2015 23:00
Lloc: Museu del Suro de Palafrugell. Placeta del museu s/n, Palafrugell
Organitza: Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i Museu del Suro de Palafrugell
Crèdits: si
Inscripcions: dir.cgpt@udg.edu

El divendres15 de maig de 2015 a partir de les 9h, al Museu del Suro de Palafrugell tindrà lloc el IX Seminari Turisme i Paisatge: La comunicació forestal: bosc i societat, un punt de trobada?
La major part del territori de Catalunya està cobert per masses forestals que tenen un conjunt de funcions amb una gran transcendència biològica, econòmica i social. Ara bé, com es comuniquen els seus valors al conjunt de la societat? Els reptes i les funcions forestals estan assumides per la població? La resposta a aquestes i altres preguntes són de gran importància per garantir el futur dels boscos.

• Programa :
A les 9,30 h: Presentació del seminari a càrrec de Juli Fernàndez, Alcalde de Palafrugell i president de la Fundació Museu del Suro de Palafrugell, i Mita Castañer, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG.
De les 10 a les 10,45 h: “La percepció del bosc”. A càrrec de Josep Gordi, professor de Geografia de la UdG
De les 10,45 a les 11,30 h: “Els agents i els discursos comunicatius del món forestal”. A càrrec d’Eduard Plana, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
• De 11,30 a 12 h: Pausa cafè
De les 12 a les 12,45 h: “El paper dels diaris en la comunicació bosc societat”. A càrrec d’Antonio Cerrillo, periodista de la Vanguardia
• De les 12,45 a les 13,30 h: “El paper dels altres mitjans de comunicació en aquest diàleg bosc societat”. A càrrec de José Luis Gallego, divulgador ambiental
• A les 13,30 h: Debat obert a tothom al voltant dels reptes de la comunicació forestal

• Inscripcions: Activitat gratuïta i oberta a tothom. Cal fer la inscripció enviant un correu a l'adreça dir.cgpt@udg.edu, amb les dades personals. Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona, tel. 972 418 714

diumenge, 3 de maig del 2015

De la protecció de la Serra de Collserola

Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola
Sessió participativa

A finals de gener 2015 s'ha aprovat l’Avanç de pla del nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). La totalitat de la informació del Pla la trobareu a la web de l’AMB: Informació pública del PEPNnat de Collserola. En aquest enllaç, trobareu un resum executiu del document, amb les idees clau: PEPNat Collserola. Resum Executiu.

Simultàniament als canals habituals de recollida de suggeriments a un PEPNat (presentació de suggeriments i al•legacions a un dels punts de registre de l'AMB o als registres municipals), reforçada també amb la posta en marxa de canals telemàtics a disposició de la ciutadania (PEPNnat-Collserola), es posa en marxa la realització de sessions de recollida presencial de suggeriments al PEPNat, convocant sessions amb les estructures de participació dels municipis implicats.

S'ha dissenyat una sessió amb un format eminentment participatiu per tal d’afavorir la recollida d’opinions i el seu contrast i debat entre els participants. És per aquest motiu que et convidem com a representant de l’associacionisme ambiental o del veïnat de Vallcarca i el Penitents, per a aportar els suggeriments que creieu oportuns i debatre el document conjuntament.
La sessió serà dirigida per un facilitador extern i s’emprarà una metodologia participativa que es basa en l’ús de panells i targetes, i tindrà una durada de 2 hores.
Data: 13/ maig/2015. Horari: de 18.00h a 20.00h (2 hores)
Lloc: Biblioteca de Vallcarca i Els Penitents Maria Antonieta Cot, Pg. Vall D'Hebron, 65-69, 08035 Barcelona
Objectiu de la sessió: Recollir suggeriments a l'Avanç de pla del PEPNat de forma participativa.
Per tal de preparar millor la sessió es prega confirmar la assistència :
telèfons : 93 291 66 79 - 690 99 54 53 • froma@bcn.cat

dissabte, 2 de maig del 2015

Lilà, josepet, arbre de Sant Josep


Lilà
(Syringa vulgaris)

1
Quan jo era petit
vaig plantar un lilà
—per mi josepet—
a l’ombriu trosset
de sota el castell.
L’esqueix me’l van dar
les de cal Tinets
de la carretera,
on “xi-iit” xisclava
el pardal tordà.

I ha crescut, valent,
i floreix, floreix
cada mes d’abril
i escampa el perfum
que jo estimo més:
perfum d’infantesa,
flaire del bon temps.

—Lilàs, josepets,
que l’abril us porta
o l’abril porteu,
benvinguts sigueu!
7.2.2005

2
Pro el tros han malmès,
i els lilàs, ai las!
Que, maldestra gent,
amb màquines grosses,
al tronat castell
ha ficat el nas.
3.4.2005

Celdoni Fonoll
Arbres dels nostres paisatges. Valls: Cossetània Edicions, 2007

Lilàs, josepets, fotografiats per la Lloll a les Eres del Tardà (26.04.2015)

divendres, 1 de maig del 2015

Setmana dels Boscos Urbans

Posar en valor els ecosistemes forestals
de les ciutats

Del 7 al 16 de maig de 2015 se celebra la Setmana dels Boscos Urbans. Prenent com a seu l’Aula Ambiental Bosc Turull i l’entorn proper (Parc Güell, La Creueta del Coll, Turó del Putxet, Collserola, etc.), es desenvoluparan diverses activitats, tallers i espais d’intercanvi per tal de posar en valor els ecosistemes forestals a les grans ciutats.
La Setmana combina propostes teòriques i pràctiques per tal d’afavorir la participació ciutadana en el repte d’avançar cap a unes ciutats més sostenibles. Celebrarem diverses activitats, tallers i espais de reflexió per tal de donar a conèixer i posar en valor els ecosistemes forestals a les grans ciutats.
Totes les activitats són gratuïtes, però és necessària inscripció prèvia (places limitades)

Dijous 7 de maig, de 18.00h a 20.00h
Inauguració de la Setmana i taula rodona: la ciutat al bosc versus el bosc a la ciutat.
Quins impactes, vulnerabilitats i beneficis es generen als espais urbans (i en les persones que els habiten) i en els espais naturals pel fet d’estar tant propers? Amb Jose Antonio Corraliza (psicòleg social), Josep Mascaró (arquitecte en cap del Parc de Collserola) i Teresa Garcerán (Direcció d'Intervenció, Innovació i Qualitat Mediambiental. Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà. Ajuntament de Barcelona).

Divendres 8 de maig, de 9.00h a 11.30h
Experiències educatives i criteris de qualitat en les activitats relacionades amb sistemes forestals urbans.
Sessió formativa d’intercanvi d’experiències adreçada a professionals de l’educació ambiental. Es presentaran experiències educatives d’arreu del territori i es relacionaran amb una bateria de criteris de qualitat. Formadora: Margarida Feliu.

Dissabte 9 de maig, de 9.00h a 11.30h i Dijous 14 de maig de 18.00 a 20.00h
Passejada guiada: Ciutats i boscos en transició - Ruta dels Tres Turons.
Res millor per entendre la importància dels boscos urbans que conèixer alguns dels que trobem a Barcelona. Punt d’inici al bosc de l’Aula Ambiental Bosc Turull i finalitzarà al Turó de la Rovira. Guies: Josep Espigulé i Ramon Bartolí.

Dimarts 12 de maig, de 18.00 a 20.00h
Taller pràctic sobre el disseny de balcons. Fes + verda la teva ciutat!
A través d’aquest taller familiar explicarem els beneficis del verd urbà, com planificar un balcó i les diferents plantes que es poden adaptar a les particularitats de cada espai. Es faran esqueixos i s’elaborà un insecticida natural. Formadora: Eva de Lecea.

Dimecres 13 de maig, de 17.30 a 19.30h
Els boscos urbans, espais d’aprenentatge
Sessió formativa per a formadors/es on facilitarem recursos per iniciar processos d’aprenentatge sobre biodiversitat i ciutat. Treballarem estratègies educatives i aprofundirem sobre els boscos urbans i els serveis ambientals que ofereixen. Formador: Joan Manel Riera.

Dissabte 16 de maig, de 10.00 a 14.00h
Jornada de voluntariat: Conservem el Bosc Turull!
Com a cloenda de la Setmana dels Boscos Urbans us convidem a participar en una jornada de voluntariat apte per a tota la família on condicionarem diferents espais del bosc Turull. Algunes de les tasques que realitzarem són l’extracció de vegetació invasora, la construcció de caixes niu i la retirada de deixalles.

Us convidem a fer un cop d’ull al blog de la Setmana dels Boscos Urbans, on podreu trobar més informació i us agrairem que ho feu arribar a qui penseu que en pot estar interessat/da.

La Setmana dels Boscos Urbans és una iniciativa de la Societat Catalana d’Educació Ambiental i Associació Hàbitats. El projecte compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

blog de la Setmana dels Boscos Urbans · #SetmanaBoscosUrbans
Societat Catalana d'Educació Ambiental - Tel. 932133945 - scea@scea.cat -