Lilà
(Syringa vulgaris)
1
Quan jo era petit
vaig plantar un lilà
—per mi josepet—
a l’ombriu trosset
de sota el castell.
L’esqueix me’l van dar
les de cal Tinets
de la carretera,
on “xi-iit” xisclava
el pardal tordà.
I ha crescut, valent,
i floreix, floreix
cada mes d’abril
i escampa el perfum
que jo estimo més:
perfum d’infantesa,
flaire del bon temps.
—Lilàs, josepets,
que l’abril us porta
o l’abril porteu,
benvinguts sigueu!
7.2.2005
2
Pro el tros han malmès,
i els lilàs, ai las!
Que, maldestra gent,
amb màquines grosses,
al tronat castell
ha ficat el nas.
3.4.2005
Celdoni Fonoll
Arbres dels nostres paisatges. Valls: Cossetània Edicions, 2007
Lilàs, josepets, fotografiats per la Lloll a les Eres del Tardà (26.04.2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva. Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista. D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.