Dedicat a en Joan Vicenç i a tots als que volen Muntanya sense cabres.El mòrbol o màrbol és produït per el fong Armillaria mellea, que en fructificar produeix un bolet comestible, encara que tan sols ho són els exemplars joves i només s’ha de consumir el capell. Algunes persones no el toleren i els produeix problemes intestinals forts. Recomanen que si es vol tastar, es faci primer en petites quantitats per veure si se n’és tolerant. També se l’anomena Alzinoi o Pollancró.
L'Armillaria pot atacar molts de tipus d'arbres fruiters (cítrics, olivera, vinya, garrovers) i també forestals (pins, polls), ornamentals, arbusts i enfiladisses, i també se l’ha trobada fins i tot vora palmeres. Aquest fong produeix rizomorfes luminiscents negra-violats sobre les arrels i les podreix quan les parasita. (J.C.Salom com. Pers.)
Bolet d'Armillaria mellea
Una de les causes de la fatiga del sòl és la presència de fongs que provoquen podridures: Armillaria o mòrbol, i Rossellinia. Aquests dos fongs són molt perjudicials i mals d’eradicar. Els arbres que els pateixen solen començar esgrogueint-se i moren de forma ràpida, quedant les fulles a dalt de l’arbre. És a l’època estival quan més forts són els atacs, que van per redols.
Sobre les arrels es desenvolupa un miceli blanquinós entre l’escorça i la fusta. Els aports d’adobs rics en potassa afavoreixen aquests fongs. En canvi la llum del sol els frena i els mata. Això ho saben ben be el pagesos i la sol·lució per “netejar” un redol infectat és l’exposició als rajos del sòl, excavar be allà on estava sembrat l’arbre, orejant i removent la terra de tan en tant (un pic cada any), eliminant totes les restes d’arrels que hi pugui haver del cultiu anterior, fer un bon clot, ben pregó, i en casos de molta virulència fer-hi un formiguer. El formiguer consisteix en un sanejament de la terra fet cremant un bons caramulls de llenya prima (la de garrover sol ser molt indicada) i cobrir-ho de terra quan encara està el caliu encès i que es doni un a combustió lenta en condicions de poc oxigen, que esterilitzarà la terra.
Si s’observen símptomes en arbres vius és convenient descobrir el coll i la base de les arrels principals i que hi pegui l’aire i el sol.
No replantar a buits deixats per arbres que han mort per aquest fong, ja que els arbrets moririen al cap de 2-3 anys.
Rafel Mas, Búger 26 de febrer de 2011
Més informació a: Jardí Mundani. Armillaria.
Fotografia: J. Bibiloni. Jardí Mundani. (Amb autorització)
Com a curiositat fora de temàtica arbraire, en mallorquí s’empra la paraula Mòrbol per descriure la falta d’higiene íntima...”aquest/a duu mòrbol pes baixos!”
Fotos JV24febr11
Masquefa
• Pel recital, cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i una beguda •
L’ametller, la flor de l’ametller, l’ametlla
"Poesia sota els ametllers florits"
Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i CulturalEl perfum, la flaire, que exhalen mil flors
De vegades em sorprenc a mi mateix rastrejant amb l’olfacte l’estela de perfum present en el vent comprimit que deixa una al·lota en passar. Dissabte em va passar una cosa semblant però era jo el que passava vora una font olorosa i les molècules de perfum que va detectar el meu vomero-nasal corresponien a un ésser de gènere masculí. Un exemplar mascle de Llampúdol (Rhamnus alaternus). La flaire dolça amb que impregnen l’aire, aquests dies, al nostre pas, és deliciós. Però són els mascles, i no les femelles, els que fan la millor olor. Segurament aquesta sigui una adaptació per a “captar” més visites d’insectes que es carregaran de pol·len i després visitaran peus femella que potser tenen flors menys oloroses però amb més nèctar o de millor qualitat. Aquesta és una hipòtesi no comprovada que llenço a l’aire.
El Llampúdol és un arbre-arbust dioic (del grec dy=dues, oikos=cases). La dioècia és l’existència de sexes separats a les plantes, peus mascles, amb flors únicament mascles, i peus femella amb flors exclusivament femella. Les flors mascles del llampúdol tenen 5 pètals, són buides en el seu centre, i tenen només 5 estams amb pol·len al voltant de la corola i les flors femelles, també amb 5 pètals, i només un pistil pistil central amb 3 estils.
Una vegada vaig tastar aquest aire perfumat, vaig fer envant i enrera i no volia partir.
Flors mascle de Llampúdol, a peu mascle
Flors mascle amb els 5 estams
Flors femella i els seus pistils, peu femella
Alguns constructors de barraques, quan enlairaven una peça acostumaven a plantar-hi al costat un arbre de companyia.
Normalment, en paratges d’interior s’escollia un arbre de fulla caduca, ja que donava ombra a l’estiu i deixava passar els raigs de sol a l’hivern.
Més a prop de la costa l’elegit era un arbre de fulla perenne, com en el cas d’aquesta barraca, de la primera fotografia, que gairebé passa desapercebuda al costat una enorme alzina.
Plantada d'arbres reivindicativa. Per un Arborètum a Sant Genís dels Agudells, (als terrenys del Patronat Ribes). Vine a la Festa per reivindicar la dignificació d’un espai infrautilitzat d'aquest barri de Barcelona. S'accepten donacions d'arbres per plantar.
El 30 de juny de l'any passat la vocalia de Cultura de l'Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells va presentar, en una reunió a la seu del Districte, un escrit amb les demandes de la vocalia de Cultura. La primera d'aquestes demandes era: "Inici de la planificació del jardí previst als solars de l'antic Patronat Ribas i la seva realització com a arborètum amb finalitats culturals i didàctiques". Han passat més de sis mesos i no hem obtingut cap resposta a aquesta demanda.
La reivindicació d'un jardí als solars, de propietat municipal, de l'antic Patronat Ribas té més de trenta anys d'història. L'any 1981, un alt càrrec de l'Ajuntament de Barcelona, la senyora Mercè Sala desaparescuda no fa gaire, declarava que els jardins del Patronat Ribas haurien de ser un dels pulmons del Districte. En el projecte presentat com a candidatura de Sant Genís - La Teixonera a la Llei de Barris, l'any passat, es preveien actuacions en els solars de l'antic Patronat Ribas, actual Institut Vall d'Hebron, en l'àrea qualificada com a "parcs i jardins de nova creació de caràcter local" limitada pel carrer Natzaret, residència Azurimar, edifici de l'Institut Vall d'Hebron i el passeig de la Vall d'Hebron. Cal dir que actualment l’Institut Vall d’Hebron utilitza una part d’aquests terrenys per a activitats d’horticultura que no són incompatibles amb el jardí arborètum que es demana.
Per tal de mantenir viva aquesta reivindicació i iniciar un procés participatiu sobre com haurien de ser aquests parcs i jardins de caràcter local als solars de l'antic Patronat Ribas, l'Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells i el Col·lectiu Agudells han organitzat, amb la col·laboració de l’Institut Vall d’Hebron, una plantada popular d'arbres en aquests solars el dissabte ,19 de febrer del 2011, a les 11 h. S'accepten donacions d'arbres per plantar.